Augusto Serrano López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAugusto Serrano López
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, catedràtic, filòsof, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Premis

Augusto Serrano López (1936, Casas de Fernando Alonso, província de Conca, Espanya) és un escriptor espanyol.

Doctor en Filosofia per la Universitat Tècnica de Berlín, Alemanya, i Master en Economia pel Postgrau Centroamericano d'Economia, Professor Titular de Filosofia durant 33 anys a la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures i Coordinador del Doctorat en Gestió del Desenvolupament.[1]

La seva labor docent, la va combinar precisament durant 12 anys amb la d'Agregat Cultural de l'Ambaixada d'Espanya a Tegucigalpa. Durant la seva gestió, es va enfortir el component de cooperació cultural per al desenvolupament de l'Acció Cultural de l'Ambaixada, marcant la seva empremta als següents programes:

  • Publicació: Rosa dels Vents (1990-1992).
  • Jornades de Didàctica de l'Espanyol.
  • Conveni de Cooperació Cultural, Educativa i Científica entre el Regne d'Espanya i el Govern d'Hondures. (1994).[2]
  • Trobada Cultural Espanya-Centreamèrica (1996).
  • Catalogació dels arxius miners del Real de Mines.
  • Les Jornades Hispà-hondurenyes de Periodisme (2001-2009).
  • Antologia de les Arts Plàstiques d'Hondures (1990-2008).[3]
  • Premi d'Estudis Històrics Rei Juan Carlos I (1989-).

La seva gestió va ser continuada posteriorment per Álvaro Ortega Santos, després de la creació del Centre Cultural d'Espanya a Tegucigalpa.[4]

Igualment va ser cofundador de l'Institut de Ciències de l'Home.

Actualment és Professor Visitant de la Universitat Tècnica de Berlín i de la Universitat Complutense de Madrid.

Publicacions[modifica]

  • Ha estat cofundador i redactor de la revista Paraninfo.

Entre les seves nombroses publicacions en revistes científiques i llibres, cal destacar:

  • Relativität und Kompossibilität. Darmstadt 1969.
  • Necessitat i Llibertat. Edit. Univ. Tegucigalpa, 1982.
  • El subjecte com a objecte de les Ciències Socials. CINEP. Bogotà, 1982.
  • L'Esperança en el present d'Amèrica Llatina. DEI. San José, 1983.
  • Positivisme i marxisme. Edit. Univ. Tegucigalpa, 1983.
  • Raó Històrica. Edit. Univ. Tegucigalpa 1984.
  • Textos Clàssics del Pensament Filosòfic i Científic. Edit. Univ. Tegucigalpa, 1984.
  • Els camins de la Ciència. Una Introducció a l'Epistemologia. DEI. San José 1988.
  • Història de la Ciència i Teoria de la Ciència. Revista de Filosofia. San José, 1989.
  • Per la Filosofia: Una discussió a la frontera de les ciències. Tegucigalpa 1990.
  • Per a una crítica de la raó científica.Paranimf n.10,1996.
  • L'aventura del coneixement. Tegucigalpa 1995.
  • Desenvolupament Humà: fronteres i alternatives. Edicions Subirana, Centre de Publicacions. Tegucigalpa, 1999.
  • Leibniz com a pensador de la complexitat. Paranimf, n. 19, 2001.
  • Castella-la Manxa: Wege der Universalitaet. Horlemann. Tuebingen 2006.
  • Ciència per al desenvolupament humà. Rev. Diàleg Científic. Vol. 15 núm. 12 pàgs. 41-58. Tuebingen 2006.
  • Paisatges de la memòria. Tegucigalpa 2007.
  • Memòria històrica. Rev. Malinche. Alacant 2008.

Condecoracions [cal citació][modifica]

Ha estat mereixedor de diferents reconeixements i condecoracions. Entre d'altres: Brassavola d'Or, atorgat per la Fundació per al Museu de l'Home Hondureny, i el nomenament de cavaller de l'Ordre d'Isabel la Catòlica pel Ministeri d'Afers exteriors d'Espanya.

Referències[modifica]

  1. «Hoja de Vida Dr. Augusto Serrano López». Arxivat de l'original el 2014-04-09. [Consulta: 11 abril 2017].
  2. Convenio de Cooperación Cultural, Educativa y Científica entre el Reino de España y el Gobierno de Honduras, Tegucigalpa, 19-07-1994
  3. «Catálogos de Antología de las Artes Plásticas de Honduras». Arxivat de l'original el 2012-09-15. [Consulta: 11 abril 2017].
  4. "Cuando llegué no había un Centro Cultural de España, y la Embajada de España tenía una sección cultural muy potente, que había heredado parte del trabajo que inició décadas antes Augusto Serrano." en Con tanto tiempo en Honduras ya me siento hondureño: Álvaro Ortega, director del CCET, deja a su paso una estela de ardua labor en favor del arte y la cultura El Heraldo 2014-05-21.

Enllaços externs[modifica]