Búnquers de la platja
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mataró (Maresme) | |||
| Localització | De la platja del Varador fins al torrent de Vallgiró | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42213 | |||
Els Búnquers de la platja és un conjunt històric format per edificis militars i defensius de Mataró (Maresme) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
És un conjunt històric integrat per diverses construccions d'arquitectura militar o defensiva, situades inicialment ordenades cada 500mts aproximadament al llarg de la franja litoral del terme municipal de Mataró.[1]
Dels construïts en un inici, actualment resten en peu 5 búnquers, ubicats entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró, els quals es troben en diferent estat de conservació. Són aquests:[1]
Búnquer 1. Pg. Del Callao, a ponent del Centre Natació. Eixample[1]
Búnquer 2. Platja de Sant Simó. Veïnat de Mata.[1]
Búnquer 3. Platja, entre el torrent dels Sumells i el torrent Forcat. Veïnat de Mata.[1]
Búnquer 4. Gola de la Riera de Mata costat de ponent. Veïnat de Mata.[1]
Búnquer 5. Gola de Torrent de Vallgiró costat de ponent. Veïnat de Mata.[1]
Els búnquers o també anomenats fortins, formaven part de la línia defensiva de la costa, per a la vigilància i defensa de les platges durant la Guerra Civil espanyola.[1]
Tots ells repeteixen un mateix model constructiu quant a estructura, composició i materials, amb petites variacions consistents en la ubicació de la porta d'entrada que en alguns búnquers se situa a la banda de llevant i en d'altres a ponent.[1]
Es tracta d'unes construccions de planta quadrangular d'aproximadament 5,0m. per 3,5 m, amb la part frontal i les arestes arrodonides.[1]
A l'interior presenta un espai unitari, a l'exterior apareixen dues obertures: la porta d'accés i l'espitllera, constituïda per una obertura de 180 graus i un element massís central que divideix la longitud de l'obertura en dues boques de foc i observació.[1]
La part externa de la coberta és lleugerament corbada amb un acabat amb sorra que afavoria el camuflatge amb l'entorn.[1]
La tècnica constructiva és de formigó armat sobre un fonament de pedra.[1]
Història[modifica]
L'estiu de l'any 1937 en una reunió celebrada a l'Ajuntament de Mataró i a petició de tots els alcaldes de la comarca del Maresme, es va aprovar la construcció d'aquestes fortificacions que es van portar a terme sota la direcció del govern de la República i de l'Exèrcit Popular. Com a conseqüència, només en aquesta costa es van arribar a construir més de 40 búnquers.[1]
En acabar la Guerra civil, l'exèrcit de Franco va mantenir aquestes estructures com a destacaments d'observació per a defensar-se d'una possible invasió aliada.[1] Amb posterioritat van ser utilitzats per la Guàrdia Civil per vigilar el contraban i cap als anys 50 per alguns emigrants i transeünts.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búnquers de la platja |