Barbara Strozzi
 Retrat a l'oli de la cantant pintat pel seu padrastre Bernardo Strozzi | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barbara Strozzi 6 agost 1619  Venècia (Itàlia) |
| Mort | 11 novembre 1677 (58 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Sepultura | Basílica de Sant Antoni de Pàdua |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Formació | Accademia degli Unisoni (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, música barroca i cant |
| Ocupació | Composició, cantant d'òpera |
| Activitat | 1644 – |
| Gènere | Música barroca |
| Moviment | Música barroca |
| Estil | Barroc |
| Professors | Francesco Cavalli, Giulio Strozzi i Antonio Cesti |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Llaüt |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Giulio Strozzi |
       | |
Barbara Strozzi (Venècia, batejada el 6 d'agost de 1619 - Pàdua, 11 de novembre de 1677) fou una compositora i cantant italiana, i una de les dones més importants de la història de la música.[1][2][3]
Va escriure àries, cantates per a soprano solista i baix continu, duets i madrigals amb la tècnica de la monodia acompanyada, en una obra que aplega vuit volums. A més de ser un exemple destacat com a compositora, la veu de Barbara Strozzi s'ha convertit en una icona de la música barroca.[4]
Biografia[modifica]
Barbara Strozzi va néixer a Venècia, en un moment en què la ciutat era plena de creativitat i llibertat artística. Era filla adoptiva i possiblement natural de Giulio Strozzi (1583-1652), un intel·lectual i llibretista d'òpera. Es consolidà com una destacada cantant i compositora, sobretot entre els membres de l'Accademia degli Unisoni, fundada per son pare el 1637, en les reunions de la qual les seves cançons sovint servien d'incentiu per als debats acadèmics.[5]
Formació[modifica]
Strozzi fou alumna del compositor d'òpera venecià Francesco Cavalli i publicà vuit col·leccions de música vocal. És possible que tanta productivitat es degui en part a les necessitats econòmiques que tenia com a mare de diversos fills naturals, que degueren agreujar-se en morir son pare el 1652.
Obra[modifica]
Entre les obres hi ha madrigals per a veus diverses (op. 1), solos per a àries (op. 6 i op. 8) i música sacra (op. 5). Tanmateix, les cantates seves que avui més s'interpreten i que més desperten l'interès per la seva música són les destinades a una sola veu. Aquestes cantates solen basar-se en diversos estils vocals, com recitatiu, airós i ària, i estan escrites sobretot per a una soprano. Barbara Strozzi mai no intentà d'escriure una òpera entera, però algunes de les seves cantates palesen els seus dots de compositora dramàtica.
Estil[modifica]
Són moltes les sopranos que proven d'interpretar-ne les obres, però han d'estar preparades per tractar el tema de l'agut del text, que és essencial per a l'estètica del repertori. Alhora cal exhibir la coloratura que Strozzi usava amb tanta abundància i també la veu ha de ser prou àgil, sòlida i suau com per oferir connotacions sensuals.
Discografia seleccionada[modifica]
- Judith Nelson, William Christie - Harmonia Mundi HMX 2901114, És especialment eficaç la línia fluida i el tempo ben calibrat a <<Su'l Rodano severo>>.
- Primo libro de madrigali - La Venexiana Cantus 9612, Una interpretació equilibrada i ben articulada estilísticament.
- Àries op. 8, Emanuela Galli, La Risonanza * Fabio Bunnizzoni, GLOS GCD 921503, Una interpretació elegant i equilibrada.
- Susanne Ryden (soprano). Ensemble Musica Florita, Harmonia Mundi HMC 905249.
Referències[modifica]
- ↑ «Barbara Strozzi (1619-1677) - Clásica2. Revista digital de música clásica y ópera.». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Montagut, Eduardo. «Bárbara Strozzi» (en castellà). Nueva Tribuna, 17-08-2005. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La cantata, Barbara Strozzi (1619-1677)». Mujeres en la historia, 10-04-2012. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Manchado, Marisa. «Reescribir la historia de la música: el barroco italiano Barbara Strozzi» (en castellà). Con la A, 23-07-2015. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «History». Barbara Strozzi, La Virtuosissima Cantatrice, Thursday. [Consulta: 5 juny 2020].
Bibliografia addicional[modifica]
- 1001 Discos de Música Clásica de Matthew Rye-Luis Suñén, Grijalbo pàg. 64 (ISBN 978-84253-4146-5)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbara Strozzi |