Batalla de Liuban
Setge de Leningrad  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | operació militar i batalla |
| Data | 30 abril 1942 |
| Lloc | Liuban |
| Estat | Rússia |
La Batalla de Liuban, també coneguda com a Tercera Batalla de Vólkhov, va ser una part del setge de Leningrad del front oriental de la Segona Guerra Mundial.
Va tindre lloc del 7 de gener de 1942 al 30 d'abril de 1942. Va ser una operació ofensiva soviètica de la Segona Guerra Mundial, dirigida pels fronts de Volkhov i Leningrad de l'Exèrcit Roig, amb l'objectiu de rellevar el setge de Leningrad i encerclar i destruir les forces alemanyes que realitzaven el setge.[1]
Història[modifica]
Durant l'ofensiva no es van utilitzar tancs a causa del terreny, per tant va correspondre a la infanteria i l'artilleria. Les forces soviètiques atacants es van trobar baix un intens foc de les posicions defensives alemanyes, i l'Exèrcit Roig no tenia el suport adequat de l'artilleria contra les línies enemigues. L'ofensiva es va estancar i els soviètics van passar a la defensiva. El mariscal de camp Georg von Küchler va contraatacar amb una operació anomenada "Depredador" (Operation Raubtier),[2] i el 2n Exèrcit de Xoc soviètic va ser tallat i encerclat. Va ser destruït el juny de 1942 i el seu comandant Andrei Vlàssov va ser fet presoner.[3]
Anàlisi[modifica]
Els fronts de Volkhov i Leningrad no tenien vehicles blindats, municions d'artilleria, reserves de mà d'obra, combustible i aliments per muntar operacions ofensives sostingudes contra el 18è exèrcit alemany.[4][5][6] La potència de foc soviètica inadequada no podia inutilitzar el sistema alemany de punts forts fortificats als boscos.[7] Els alemanys van causar greus pèrdues a les forces soviètiques que van atacar i van obligar-lo a passar a la defensiva.[7] Segons el general Mikhail Khozin, no hi havia forces blindades soviètiques i potència de foc d'artilleria en quantitats suficients per contrarestar les penetracions i derrotar els contraatacs alemanys.[6]
Baixes[modifica]
Dels 327.700 homes desplegats a la batalla del 7 de gener al 30 d'abril de 1942, el front de Volkhov va perdre 308.367, amb 95.064 morts o desapareguts i 213.303 ferits o malalts.[8][9]
Referències[modifica]
- ↑ Glantz, 2000, p. 130.
- ↑ «Raubtier | Operations & Codenames of WWII». [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Glantz, 2000, p. 129.
- ↑ Forczyk, 2009, p. 36.
- ↑ Glantz, 2000, p. 154.
- ↑ 6,0 6,1 Glantz, 2000, p. 186.
- ↑ 7,0 7,1 Glantz, 2000, p. 161.
- ↑ Glantz, 2000, p. 184.
- ↑ Krivosheev, 1997, p. 108.
Bibliografia[modifica]
- Forczyk, Robert. Leningrad 1941–44: the epic siege. Oxford: Osprey, 2009. ISBN 978-1-84603-441-1.
- Glantz, David M. «Forgotten Battles of the German-Soviet War (1941-45), Part 5: The Winter Campaign (5 December 1941‐April 1942): The Leningrad Counteroffensive». Journal of Slavic Military Studies, 13, 4, 2000.
- Krivosheev, Grigoriy. Soviet Casualties and Combat Losses in the Twentieth Century. Londres: Greenhill Books, 1997. ISBN 1-85367-280-7.