Batalla de l'Ordal
Guerra del Francès  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla | ||
| Data | 13 setembre 1813 | ||
| Coordenades | 41° 24′ N, 1° 51′ E / 41.4°N,1.85°E | ||
| Lloc | Ordal | ||
| Estat | Espanya | ||
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda | |||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
La batalla d'Ordal va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Antecedents[modifica]
Després de la capitulació de València el 9 de gener de 1812,[1] l'exèrcit francès es va aturar per la malaltia del mariscal Louis Gabriel Suchet, i la retirada de tropes per la invasió de Rússia de Napoleó va impedir conquestes addicionals.[2] Suchet es va mantenir força tranquil aquell any i el 21 de juliol de 1812, el general de divisió Jean Isidore Harispe, va derrotar l'exèrcit espanyol del general José O'Donnell a la batalla de Castalla, fent que Thomas Maitland abandonés la seva invasió amfíbia de Catalunya i desembarqués el seu petit exèrcit aliat a Alacant, controlat pels espanyols. Aquell estiu i tardor, Arthur Wellesley va derrotar els francesos a la batalla dels Arapiles, va capturar Madrid, i es va retirar de nou a Portugal després del setge de Burgos. Durant aquests fets importants, Suchet i Maitland van romandre majoritàriament inactius.[3]
El juliol de 1812 Bentinck va arribar amb 10.000 homes a Alacant al comandament d'una força mixta de tropes britàniques, alemanyes i calabreses, per evitar l'avanç francès.[4] Amb el triomf de Wellington a la batalla de Vitòria, les posicions de Suchet a València i Aragó no es podien sostenir i va retirar les tropes, que va concentrar a prop de Barcelona, deixant guarnicions a Denia (120 homes), Sagunt (1.200), Peníscola (500), Morella (120) i Tortosa (5.500),[5] i a Mequinensa (400 homes) i Montsó,[6] seguits per l'exèrcit de William Bentinck de 28.000 espanyols, britànics, alemanys i italians.
Per defensar la retirada, Decaen planejà un atac contra Vic, quarter general de l'exèrcit patriota. Mentre ell s'encaminava des del Vallès, ordenà al general Lamarque que s'hi encaminés des d'Olot. El punt de trobada havia de ser el poble de l'Esquirol. Decaen no va comparèixer i Lamarque i les seves tropes es lliuraren per poc de ser aniquilades a la batalla de l'Esquirol i al combat de la Salut.[5] Suchet va decidir atacar a la guàrdia avançada de Frederick Adam a prop de l'Ordal amb 12.000 soldats mentre que els 7.000 homes de Charles Mathieu Isidore Decaen avançaven del nord-est. Finalment, el 13 d'agost, el general Suchet es va retirar de Tarragona.[7]
El 12 de setembre, al pas d'Ordal, fou derrotat pel mariscal francès i obligat a retirar-se. Es va posar en dubte la seva estratègia en aquesta ocasió; però Napier, tot i que li atribueix alguns errors, com ara un retard en el reforç del seu general de brigadier, Adam, afirma que la posició que va assumir Bentinck era molt bona i exerceix una part més gran de la responsabilitat de la derrota sobre els arranjaments defectuosos d'Adam. El 22 de setembre, Bentinck, amb la sanció de Lord Wellington, reembarcat amb les tropes sota el seu comandament per Sicília, va influir, en part, per aprehensions d'una invasió d'aquella illa per part de Murat,
Batalla[modifica]
El 9 de setembre de 1813, les forces franceses manades per Suchet foren rebutjades per les catalanes del general Manso, que comptaven amb l'ajuda dels anglesos i calabresos manats per William Bentinck.[8]
Conseqüències[modifica]
Els francesos quatre dies més tard, en un nou atac, aconseguiren obrir-se pas i de retirar-se cap al nord.[8] Després de la derrota d'Adam, Bentinck va abandonar Vilafranca i va tornar a Tarragona i va renunciar al comandament, però la victòria de Suchet no va salvar la posició francesa a Catalunya. Com que les seves tropes eren drenades constantment per defensar l'est de França, el mariscal es va veure obligat a retirar-se als Pirineus, deixant enrere diverses guarnicions, que foren retirades una per una fins que només Barcelona va quedar en mans franceses al final del conflicte.
Referències[modifica]
- ↑ Smith, 1998, p. 373.
- ↑ Gates, 2002, p. 325.
- ↑ Gates, 2002, p. 363-364.
- ↑ Muir, 1996, p. 174.
- ↑ 5,0 5,1 Sañudo Bayón, 2013, p. 19.
- ↑ Sañudo Bayón, 2013, p. 20.
- ↑ Moreno García, Antonio. «Operaciones navales hispano-británicas en Tarragona 1808-1813 (y 2)». Diari de Tarragona. [Consulta: 18 maig 2016].
- ↑ 8,0 8,1 «Batalla de l'Ordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). Londres: Pimlico, 2002. ISBN 0-7126-9730-6.
- Muir, Rory. Britain and the Defeat of Napoleon, 1807-1815: 1807 - 1815 (en anglès). Yale University Press, 1996.
- Sañudo Bayón, Juan José «visión estratégica de las últimas campañas 1813-1814». Revista de Historia Militar, extraordinari de 2013, pàg. 19. ISSN: 0482-5748 [Consulta: 22 setembre 2019].
- Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book (en anglès). Londres: Greenhill, 1998. ISBN 1-85367-276-9.