Bernat Estrús
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | segle XV |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Bernat Estrús o Estruç (Girona?, segle xv) va ser un poeta català.
Identificat amb un donzell que va lluitar a l'armada del rei Alfons el Magnànim i que el 1457 va ser procurador fiscal de Girona.[1] D'acord amb aquesta afirmació, era fill de Bernat Estrús, membre del braç militar, i de Margarida, i es casà amb Elionor Miquel, dona procedent d'una família burgesa gironina. Va morir el 7 de setembre de 1501, a Lleida.[2]
Va ser autor d'unes Cobles de gran devoció e contemplació a glòria e labor de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la Sacratíssima Verge Maria mare sua (Girona, 1501), una composició d'un total de setanta cobles de nou versos de síl·labes i una tornada de cinc, de to ascètic i amb confessions personals,[2] que retraten el testimoni d'un home desenganyat del món.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Bernat Estrús». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Clara i Resplandis, Josep «Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV». Arxiu de Textos Catalans Antics, núm. 22, 2003, pàg. 621-631.