Bonnie Honig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys)Montreal (Quebec) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Johns Hopkins |
| Activitat | |
| Ocupació | professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat Northwestern |
Premis
| |
Bonnie Honig (Montreal, 1959)[1] és una filòsofa política i feminista quebequesa especialitzada en teoria democràtica. És professora a la Universitat Brown i anteriorment ho havia estat a la Universitat Harvard,[2] a la Universitat Northwestern i a la American Bar Foundation.[3] Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Pensament[modifica]
Partint de Donald Winnicott i Hannah Arendt, Honig ha conceptualitzat la importància d'allò públic per a la vida democràtica.[4] És coneguda per la seva defensa d'una concepció contestatària de la política democràtica, també coneguda com a «agonisme». En el seu llibre Political Theory and the Displacement of Politics (Cornell, 1993)[5] desenvolupa aquesta noció mitjançant crítiques a les concepcions consensuades de la democràcia i posa de manifest el potencial emancipador de la contestació política i de la interrupció de les pràctiques establertes. Reconeixent, d'altra banda, que la política implica la imposició d'ordre i estabilitat, i argumenta que la política no es pot reduir al consens, ni a la pura contestació, sinó que ambdós són aspectes essencials de la política.
El seu llibre Emergency Politics: Paradox, Law, Democracy (Princeton University Press, 2009) va rebre el premi David Easton.[6] També el 2012 va guanyar el premi Okin-Young de teoria política feminista per Ismene's Forced Choice: Sacrifice and Sorority in Sophocles' Antigone.[7] A Antigone, Interrupted (Cambridge University Press, 2013), Honig intervé en el gir cap al dol i la lamentació en la teoria política i els estudis culturals. A través d'una relectura de la tragèdia de Sòfocles, contraresta el privilegi de la mortalitat i la vulnerabilitat com a part d'una política antisobiranista. Honig ofereix un «humanisme agonista» que posa l'accent en la igualtat a la vida, no a la mort, i una política activista de contrasobirania.[8]
Obra publicada[modifica]
- Honig, Bonnie. Political theory and the displacement of politics. Ithaca: Cornell University Press, 1993. ISBN 9780801480720.
- Honig, Bonnie. Democracy and the foreigner. Princeton, New Jersey Oxford: Princeton University Press, 2001. ISBN 9780691114767.
- Honig, Bonnie. Emergency politics: paradox, law, democracy. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 2009. ISBN 9780691152592.
- Honig, Bonnie. Antigone, interrupted. Cambridge New York: Cambridge University Press, 2013. ISBN 9781107668157.
- Honig, Bonnie (2017). Public Things: Democracy in Disrepair. Fordham, New York. ISBN 978-0823276400
Referències[modifica]
- ↑ «Honig, Bonnie». Library of Congress. [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑ Rimer, Sara «Rejection From Leader Who Vows Diversity» (en anglès). The New York Times, 19-05-1997. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Bonnie Honig Weds Michael Whinston». , 09-07-1990.
- ↑ Tattersall, Amanda. «Change Maker Chat with Bonnie Honig: Democracy and Critical Thinking». Commons Social Change Library, 2020. [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ American Political Science Association
- ↑ «Bonnie Honig Awarded the David Easton Award - American Bar Foundation».
- ↑ katzcenterupenn. «Bonnie Honig» (en anglès). Herbert D. Katz Center for Advanced Judaic Studies. Arxivat de l'original el 2020-07-29. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Honig: Scholar Behind the Uproar | News | The Harvard Crimson». www.thecrimson.com. [Consulta: 30 gener 2021].