Bordada
.png)
La bordada dins la tàctica de navegació de bolina és el camí recorregut per un veler sense canviar (excessivament) l'orientació de les vergues o la posició de les escotes. Més concretament, la bordada és el camí recorregut pel vaixell comprès entre un virada i la següent.[1]
Per exemple, si el vaixell està en el curs d'una bordada amb el vent bufant per l'amura de babord i vira, acabarà en una bordada amb el vent bufant per l'amura d'estribord. Mirant la imatge de la dreta es pot comprendre l'explicació,(la fletxa blanca indica la direcció del vent).[2]
A la pràctica, pels velers tradicionals, en la cenyida, les veles poden arribar a formar un angle de 45° respecte del vent (angle real, no aparent que és més petit), i el camí de bordada és mantingut el temps necessari abans de començar una nova bordada. Alguns velers de competició poden arribar a un angle més petit, però, sovint a costa de la velocitat del vaixell dins l'aigua. Els vaixells a rotor poden arribar a un angle de cenyida molt més a prop del vent (de 20° a 30°).
La maniobra oposada és la trabujada (també coneguda com a virada per popa o virada en rodó).[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 A naval encyclopædia: comprising a dictionary of nautical words and phrases; biographical notices, and records of naval officers; special articles of naval art and science. PHILADELPHIA: LR HAMERSLY & CO, 1881 [Consulta: 23 gener 2014]. at Internet Archive
- ↑ Keegan, John. The Price of Admiralty. Nova York: Viking, 1989, p. 281. ISBN 0-670-81416-4.
Bibliografia[modifica]
- Stefano Medas, De rebus nauticis: l'art de la navegació en el món antic, El Erma de Bretschneider, 2004, ISBN 88-8265-278-5