Bruqin
| بروقين | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 159/164 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 4.047 (2017)  (0,32 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 12.568 dúnams | |||
| Altitud | 406 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| Governació | Salfit | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 398 | |||
| Fus horari | ||||
Bruqin (àrab: بروقين, Brūqīn) és un municipi palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 13 kilòmetres a l'oest de Salfit i adjacent a l'assentament israelià de Brukhin. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 3.236 habitants el 2007.[1] Bruqin solia ser un punt en la ruta de comerç de camells. Hi ha evidències de la dominació romana a la ciutat a causa de la presència de les tres piscines antigues i una tomba.[2] Les principals famílies del municipi són els Barakat, Sabra, Samara i Khater.
Història[modifica]
Bruqin és un lloc antic. Aquí l'explorador francès Victor Guérin hi va trobar una gran quantitat de pedres tallades en les parets de les cases modernes, i una tomba antiga prop del poble amb dues cambres sepulcrals.[3]
S'hi ha trobat terrissa dels períodes romà d'Orient, omeia, croat/aiúbida i mameluca.[4]
Època otomana[modifica]
El lloc apareix en 1596 als registres fiscals otomans com a Bruqin, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. Tenia una població de 16 llars, totes musulmanes. Els vilatans pagaven impostos sobre el blat, ordi, collites d'estiu, olivers, cabres i ruscs, i una premsa per raïm o olives.[5]
En 1870 Guérin va estimar que la vila tenia 300 habitants.[6] En el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund de 1882 la vila (anomenada Berukin) fou descrita com «una vila de grandària moderada a l'extrem d'un esperó, amb un fort pendent fins a la vall, en la qual hi ha deus just per sota de les cases. Al sud hi ha coves, al nord olives.»[7]
Època del mandat britànic[modifica]
En el cens de Palestina de 1922 organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Bruqin tenia 367 musulmans,[8] que augmentaren en el cens de 1931 a 534 habitants, tots musulmans, en un total de 90 cases.[9]
En 1945 la població era de 690 musulmans,[10] mentre que l'àrea total de terra era de 12,628 dúnams, segons un cens oficial de terra i població.[11] D'aquests 3,175 eren de plantacions i terra de rec, 2,301 per cereals,[12] mentre 28 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[13]
Després de 1948[modifica]
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Bruqin va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana. Els seus habitants denuncien que des de 1987 els residus tòxics de les indústries israelianes dels assentaments dels voltants han provocat problemes de salut crònics als palestins locals.[14]
Ocupació de terres de la vila[modifica]
En 2014 el Consell Regional de Shomron començà a treballar per desenvolupar una granja de 25 acres en un turó al nord-oest de Bruqin, que formen part de 110 acres que pertanyen a les viles palestines properes d'Adiq i Biddya. Encara que Adiq era a l'Àrea A, sota jurisdicció palestina, les terres de la vila són a l'Àrea C, on s'ha prohibit als palestins de construir i que Israel va declarar terres de l'estat en 1985. L'accés a les terres de cultiu es fa a través de les terres de Bruqin, on hi ha plantades oliveres. L'aparent intenció és crear una continuïtat territorial entre la Línia Verda i l'assentament israelià d'Ariel amb nous assentaments com Leshem i Brukhin. Segons els vilatans de Bruqin, usar l'accés a la carretera és il·legal, i Israel bloqueja els camins de les viles fins a Sarta.[15]
Economia[modifica]
Al voltant del 70% dels homes en edat de treballar treballaven a Israel com a mà d'obra abans de la Segona Intifada. Actualment la taxa d'atur és del 80%. Hi ha feina agrícola estacional. Al voltant de 150 de cada 500 famílies són dependents de l'ajuda, o bé de la Creu Roja o del Ministeri d'Afers Socials de l'Autoritat Nacional Palestina. Hi ha dues mesquites, un club juvenil i un gimnàs al municipi. També hi ha tres escoles, inclosa una escola de nenes d'1 a 12 anys, una de nois de primària i secundària i una preparatòria de nois. Per a l'atenció hospitalària, els residents viatgen a Ramallah, però per emergències van a la propera Salfit.[2]
Bruqin depèn principalment de l'agricultura. L'àrea de la ciutat és de 13,237 dúnams, dels quals 1,336 dúnams són sòl edificat. Uns 1,200 dúnams són plantats amb arbres fruiters, especialment oliveres, uns 3,000 dúnams són usats pel pasturatge i aproximadament 8,000 dúnams són usats amb intenció d'assentament, incloses carreteres de circumval·lació.[16]
Govern[modifica]
Bruqin és governada per un consell municipal liderat per l'alcalde Ekremah M. Samara, qui succeí Ghassan Sabra. Les eleccions estan programades per a realitzar-se cada quatre anys, però, no hi ha hagut eleccions des de 1996. El consell municipal estableix l'"ocupació [israeliana]" com a raó.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 2007 PCBS Census Arxivat 10 December 2010[Date mismatch] a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics. p. 112.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bruqin Village Profile Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine. International Women's Peace Service.
- ↑ Guérin, 1875, pp. 148, 153, as cited in Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 306
- ↑ Finkelstein, 1997, p. 283
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 134.
- ↑ Guérin, 1875, p. 153
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 283
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 26
- ↑ Mills, 1932, p. 60
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 18
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 59
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 105
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 155
- ↑ Eric Reidy, 'Palestinians thirst for water treatment plant,' Al Jazeera 21 December 2013.
- ↑ Amira Hass, 'Israel building farm on Palestinian land,' Haaretz, 6 June 2014.
- ↑ More of Bruqin's and Kafr Ad Dik's land are targeted by the Segregation Wall Arxivat 2007-05-28 a Wayback Machine. Land Research Center (LRC). 2007-03-05
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
| Municipis |
|  |
|---|---|---|
| Viles | ||
