Bucàrdides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBucàrdides
Dades
Tipuscasa noble Modifica el valor a Wikidata

Els Bucàrdides foren un llinatge de la noblesa franca fundat per Bucard Ratepilate (alemany Bukhard, francès Bouchard). Van governar els comtats de Vendôme, de Melun i de París.

Origen[modifica]

Treballs moderns han introduït la hipòtesi d'una descendència per via femenina dels agilolfings. Bucard Ratepilate seria un besnet d'Aubry de Sens i d'Ingeltruda, filla d'Odó d'Orleans. El primer Bucard esmentat apareix a les cartes de l'abadia de Sant Martí de Tours (891 i 905), però no se l'esmenta expressament com a comte de Vendôme. El seu fill Bucard Ratepilate, és el primer que amb seguretat va tenir aquest càrrec. Tant ell com els seus successors foren fidels robertians, aleshores marquesos de Nèustria i ducs de França, i es van beneficiar de l'ascens d'aquestos.

Genealogia[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Odó
(834)
comte d'Orleans
 
 
 
Ingeltruda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aubry
noble a Sens
 
 
 
Ingetruda
 
 
 
Ermentruda
Carles II el Calb
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Betto
bisbe d'Auxerre
en 914
 
 
 
Bucard
comte de Sens
en 861
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bucard Ratepilate
comte de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Haimó
comte de Corbeil
 
 
 
Elisabeth de Melun
 
 
 
Bucard I el Venerable
(† 1005)
comte de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Folc III Nerra
(v.965 † 1040)
comte d'Anjou
 
 
 
Elisabet
(† v.1000)
 
 
 
Renald de Vendôme
(† 1017)
bisbe de París
comte de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adela de Vendôme-Anjou
x Bodó de Nevers
comte de Vendôme
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Casa de Nevers
 

Bibliografia[modifica]

  • Christian Settipani, «Les vicomtes de Châteaudun et leurs alliés», dans Onomastique et Parenté a l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 247-261.

Enllaços externs[modifica]