Buntsandstein
Les fàcies Buntsandstein són uns sediments detrítics que poden arribar a més de 4.000 m i que es dipositaren entre el lopingià i l'anisià.[1] El primer a utilitzar aquest terme per a referir-se al gres rogenc sobre el qual recolzaven les calcàries de les fàcies Muschelkalk fou el geòleg alemany Friedrich August von Alberti l'any 1834.[2] Són formats per sediments eòlics, lacustres, fluvials i, en menor grau, per sediments marins soms i de Sebkha.[3]
Tipus de Buntsandstein[modifica]
A la conca germànica es pot diferenciar entre Buntsandstein inferior, mitjà i superior:
- Inferior: al sud de la conca germànica en té un origen fluvial i al·luvial per l'erosió de massissos variscs; més al nord els sediments del Buntsandstein inferior es dipositen en planes mareals, i a la part nord i est de la conca (territoris ocupats actualment per Polònia, Països Baixos i nord d'Alemanya) els medis sedimentaris es corresponen a ambients lacustres i de medis marins soms.[4]
- Mitjà: les vores de la conca els ocupen sediments de plana al·luvial i eòlics; al centre els materials són d'origen lacustre i al sud-est predominen sediments lacustres i marins soms.[5]
- Superior: l'oceà Tetis ocupà la part sud-est de la conca, i produí les condicions idònies perquè precipiten evaporites (algeps i halita) en el dipocentre. Els sediments de la vora de la conca continuen sent de caràcter detrític.[6]
A més de la conca germànica, el Buntsandstein aflora en quasi totes les conques sedimentàries del triàsic, tot i que en presenta en cadascuna particularitats de caràcter litològic i paleontològic.[7]
Exemples de Buntsandstein als Països Catalans[8][modifica]
Al País Valencià[modifica]
A Catalunya[modifica]
- L'Areny, entre Mont-roig del Camp i Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp
- La Desenrocada del Bailon, entre Vilanova d'Escornalbou i l'Argentera, al Baix Camp
- Serra de l'Argentera i Serra de Pradell, entre el Baix Camp i el Priorat
- El Garraf Vermell, part oriental del Massís del Garraf
- Puigventós, a Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat), tot i que en aquest cas els sediments són blancs
- Muntanya de l’Altafalla, on hi ha l'ermita de Sant Gregori de Falset (el Priorat)
- Turó de Tagamanent, al Vallès Oriental
- Cingles de Bertí, entre el Moianès, Osona i el Vallès Oriental
- Muntanyes de Prades, entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat
Referències[modifica]
- ↑ Lepper, J. i Röhling, Heinz-Gerd «Buntsandstein» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, pàg. 27-34. Arxivat de l'original el 2013-07-29 [Consulta: 29 agost 2020]. Arxivat 2013-07-29 a Wayback Machine.
- ↑ (Pérez Valera 2005)
- ↑ Voigt, T.; Gaupp, R. i Röhling, H.-G. «Lake deposits of the Early Triassic Buntsandstein in Central Germany: Type localities of oolites and stromatolites». 5th Int. Limnogeological Congress [Constanza], 2011, pàg. 191-211.[Enllaç no actiu]
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 772)
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 773)
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 774, 775)
- ↑ Pérez-López, A. «Epicontinental Triassic of the Southern Iberian Continental Margin (Betic Cordillera, Spain)» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, pàg. 1009-1031.
- ↑ «Rutes a muntanyes vermelles (el Buntsandstein).». Senderisme en tren, 04-03-2016. [Consulta: 29 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buntsandstein |
- Feist-Burkhardt, S.; Götz, A. E.; Szulc, J.; Borkhataria, R.; Geluk, M.; Haas, J.; Hornung, J.; Jordan, P.; Kempf, O.; Michalík, J.; Nawrocki, J.; Reinhardt, L.; Ricken, W.; Heinz-Gerd, R.; Rüffer, T.; Török, Á. y Zühlke, R.. «13. Triassic». A: McCann, T.. The Geology of Central Europe: Mesozoic and Cenozoic (en anglès). Geological Society of London, 2008, p. 1449. ISBN 9781862392649.
- Pérez Valera, F. Estratigrafía y Téctonica del Triásico Sudibérico en el Sector Oriental de la Cordillera Bética (Tesis doctoral). Universidad de Granada, 2005, p. 220. ISBN 843383391X.