Vés al contingut

César Napoleón Ayrault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCésar Napoleón Ayrault

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Posadas (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Puerto Iguazú (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Cívica Radical Modifica el valor a Wikidata

César Napoleón Ayrault (Posadas, 28 de maig de 1921 - Puerto Iguazú, 30 de novembre de 1973) va ser un polític i advocat argentí, Interventor Federal de Misiones el 1959, elegit Governador de Misiones un any més tard; càrrec que va assumir l'1 de maig de 1960 i en el que va romandre fins al 24 d'abril de 1962.

Biografia[modifica]

César Napoleón Ayrault va néixer a la Ciutat de Posadas, a la província de Misiones, el 28 de maig de 1921; sent fill del matrimoni d'Eugenio Ayrault i Cornelia Fortuolli. Va realitzar els seus estudis primaris a l'escola núm. 1 Félix de Azara, i els secundaris, al Col·legi Nacional Martín de Moussay, a la capital missionera.

Va realitzar els seus estudis universitaris a la Universitat Nacional de la Plata, on es va llicenciar d'advocat després de tres anys d'estudis. Dins d'aquella institució, va fundar el Centre d'Estudiants i organitza les primeres olimpíades estudiantils.

Va militar a la Unió Cívica Radical. Es va casar amb Ana Ofelia Ruiz, el 24 de desembre de 1947, amb qui va tenir quatre filles: Ana Ofelia, Amelia Eloisa, María Beatríz Eugenia i María Silvina Solange.

El 1955 és elegit Diputat Nacional, càrrec que va ocupar breument, ja que fou interromput per la Revolució Alliberadora; la qual va donar com a resultat a Misiones a successives Intervencions federals, aconseguint ser designat com a Interventor Federal entre el 16 de març de 1959 i el 21 de gener de 1960, quan es postula com a governador, acompanyat per César Errecaborde com a sotsgovernador, adherint-se a la UCR-I. Va triomfar amb més de trenta mil vots, a les eleccions del 27 de març de 1960.

Al seu govern es va decretar l'ús de l'actual escut provincial. Es va crear el canal estatal provincial, Canal 12 i les seves emissores. A més es va començar amb plans per a la construcció d'habitatges populars i es van construir tribunes per al Club Guaraní Antonio Franco, del qual en fou president. Va haver d'abandonar el càrrec ee 1962 després del derrocament del president Arturo Frondizi.

Entre 1965 i 1966, Ayrault va ser diputat provincial pel Moviment d'Integració i Desenvolupament (MID). A les eleccions de 15 d'abril de 1973, és elegit sotsgovernador acompanyant a Juan Manuel Irrazábal, pel FREJULI.

El 30 de novembre, el governador Irrazábal, juntament amb Ayrault, va viatjar a Puerto Iguazú per presidir la transferència de l'Hotel Internacional Iguazú a la província.[1] Quan faltava poc per arribar, l'avió Beechcraft Queen Air en què viatjava juntament amb el governador, Ayrault, i les seves respectives esposes, va esclatar en l'aire i es va estavellar a uns 10 km de l'aeroport de destinació.[2] L'endemà van ser rescatades les restes mortals del governador, el sotsgovernador, les seves esposes i el pilot; en canvi, Susana Irrazábal, filla del governador, de 23 anys, va aparèixer amb vida, tot i que amb serioses cremades a tot el cos; moriria temps després en un hospital de la ciutat de Buenos Aires, en circumstàncies poc clares.[3][4] Recerques posteriors van revelar forts indicis que aquest sinistre aeri s'hauria tractat un atemptat de la Triple A.[5]

Referències[modifica]

  1. «Kocourek, Estanislao | ModernaBuenosAires». [Consulta: 17 desembre 2018].
  2. Crónica de un magnicidio. Revista Superficie. Posadas, Misiones, 29/11/2012, http://revistasuperficie.com.ar/cronica-de-un-magnicidio.html
  3. [enllaç sense format] https://plus.google.cat/106062560878548480961/about?gl=ar&hl=ca-419[Enllaç no actiu]
  4. "En els primers dies de febrer de 1974, Susana mostrava un quadre favorable. La seva evolució clínica era satisfactòria: les cremades estaven pràcticament cicatritzades i per això els metges ja havien anticipat l'alta per continuar amb el tractament de manera ambulatoria. Però sobtadament va sofrir una forta decaiguda, i en qüestió d'hores va morir". A: http://revistasuperficie.com.ar/cronica-de-un-magnicidio.html
  5. http://revistasuperficie.com.ar/cronica-de-un-magnicidio.html