Cíngol (odontologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista interior d'una dent incisiva superior. El cíngol apareix destacat prop de la base.

En odontologia, cíngol (del llatí: cingulum: 'cinturó') es refereix a una característica anatòmica de les dents anteriors (incisives i canines). Es refereix a la part de les dents, que es produeixen en els aspectes linguals o palatals, que forma una protuberància convexa en el terç cervical de la corona anatòmica. Representa el desenvolupament lingual o palatal d'aquestes dents.[1]

Referències[modifica]

  1. Ash, Major M. and Stanley J. Nelson. Wheeler’s Dental Anatomy, Physiology, and Occlusion. 8th edition. 2003. ISBN 0-7216-9382-2