Camil Alabern i Casas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1825  Barcelona |
| Mort | 14 setembre 1876 (50/51 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | gravador |
| Professors | Antoni Roca Sallent |
| Família | |
| Pare | Pau Alabern i Moles |
| Germans | Ramón Alabern Casas |
| Parents | Ramon Alabern i Moles (oncle) |
Camil Alabern i Casas (Barcelona, 1825 - Madrid, 14 de setembre de 1876) fou un gravador català.[1][2]
Biografia[modifica]
Va néixer a Barcelona, fill del gravador Pau Alabern i Moles, de qui va ser deixeble. Fou també deixeble d'Antoni Roca i de diversos professors estrangers.[1] Als disset anys va gravar sobre acer algunes làmines de devoció per a l'editor madrileny Romeral i, des de llavors, es va dedicar a l'estudi i recerque dels millors sistemes de gravació, fent progressar els coneixements sobre aquesta matèria.[1] Va il·lustrar diverses publicacions oficials i particulars i va tenir al seu càrrec el gravat topogràfic de l'Atles Geogràfic d'Espanya, publicat per Coello, la qual cosa li va proporcionar força renom.[2]
Sabent que l'aparició de la fotografia perjudicava molt el gravat, va tractar de donar-li als gravats noves aplicacions.[1]
Es va dedicar a buscar un mètode que impedís que es falsifiquessin els bitllets i els documents de crèdit. En l'Exposició de Viena de 1873 va donar a conèixer la seva novetat, coneguda com a «miratge». El seu sistema de grimpat de segells de correus li va causar problemes i va provocar l'aixecament d'un extens expedient. Així i tot, va comptar amb l'ocasió de manifestar-se i explicar-se davant una comissió de la ja llavors extingida associació d'enginyers industrials.[3][2]
Va morir a Madrid el 14 de setembre de 1876.
Obres destacades[modifica]
Entre les seves obres s'hi troben:
- Atles geogràfics, publicats a Barcelona en 1846 i 1860;
- Galeria de quadres escollits del Real Museu de pintures de Madrid, gravada pel sistema alemany-francès i publicada a Madrid en 1860;
- Atles històric universal, Madrid, 1852; i
- diversos gravats per a obres de religió i literatura, així com els presentats en diverses exposicions de Belles Arts de Madrid.
Família[modifica]
Pertanyia a una família d'importants gravadors barcelonins.[2] Era fill de Pau Alabern i Moles, germà de Ramon Alabern i Casas i nebot de Ramon Alabern i Moles, conegut per elaborar el primer daguerreotip fet a Espanya, l'any 1839.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ossorio y Bernard, 1868, p. 13.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Manuel Pérez Nespereira «Camilo Alabern y Casas». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia [Consulta: 24 març 2019].
- ↑ Ossorio y Bernard, 1868, p. 14.
- Aquest article és una obra derivada de Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1868, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Bibliografia[modifica]
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Alabern y Casas (D. Camilo)». A: Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. I. Madrid: Imprenta de Ramón Moreno, 1868.