Camille Rousset

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCamille Rousset

Gravat d'Henri Dochy després d'una fotografia d'Eugène Pirou. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Camille Félix Michel Rousset Modifica el valor a Wikidata
15 febrer 1821 Modifica el valor a Wikidata
antic 11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Saint-Gobain (França) Modifica el valor a Wikidata
Seient 37 de l'Acadèmia Francesa
30 desembre 1871 – 19 octubre 1892
← Lucien-Anatole Prévost-ParadolPaul Thureau-Dangin → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège Stanislas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecari, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1871–1892) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansIldefonse Rousset Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg: 55951

Camille Félix Michel Rousset (París, 15 de febrer, 1821 - Saint-Gobain (Alts de França), 19 d'octubre, 1892), va ser un historiador francès.

Professor d'història, ensenyava a Grenoble abans d'esdevenir un historiador del Ministeri de Guerra. Va ser elegit membre de l'Acadèmia francesa el 1871.

Als vint anys va ser nomenat professor del Col·legi de Sant Lluís, del 1845 al 1863 el fou del Col·legi Borbó i del 1864 al 1867 historiògraf del ministeri de la Guerra i conservador de la seva biblioteca. El 1871 va succeir Lucien-Anatole Prévost-Paradol a l'Acadèmia Francesa.

Va publicar[modifica]

  • Précis d'histoire de la Révolution Française (París, 1849);
  • Histoire de Louvois, obra premiada por la Academia (1861-1863; 7ª. ed., 1891);
  • Correspondance de Louis XV et du maréchal de Roailles (1865);
  • Le comte de Gisars, 1732/58 (1868; 4ª ed., 1888);
  • Los volontaires de 1791/94, acerba crítica de los ejércitos de la primera República (París, 1870; 5ª. ed., 1892));
  • La Grande Armée de 1813 (París, 1871);
  • Histoire de la guerre de Crimée (París, 1877);
  • La conquête d'Alger (París, 1879);
  • Un ministre de la Restauration: le comte de Clermont-Tonnerre (1883);
  • Le commendement d'une conquête: l'Algérie de 1830/40 (París, 1887);
  • La conquête de l'Algérie, 1851/57 (París, 1889).

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]