Campionat d'Espanya de Pop-Cross
| Acrònim | Citroën Pop-Cross |
|---|---|
| Categoria | Autocròs |
| Àmbit | estat espanyol |
| Entitat | Citroën / RFEDA |
| 1a Temporada | 1974 |
| Temporada final | 1980 |
| Successor | Campionat d'Espanya d'autocròs |
| Darrer campió | José Ascaso |
El Campionat d'Espanya de Pop-Cross (en castellà: Campeonato de España de Pop-Cross), conegut també com a Citroën Pop-Cross, fou un campionat automobilístic promocional que es disputà entre 1974[1] i 1980 a l'estat espanyol. La sèrie fou llançada per la Reial Federació Espanyola d'Automobilisme (RFEDA) amb el suport de Citroën i es destinava a pilots que hi participessin amb un automòbil del conegut model Citroën 2CV. Era la primera competició de quelcom semblant a l'actual autocròs que es disputava a l'estat, ja que es corria en circuits exclusivament de terra, i fou l'antecessor directe de l'actual campionat Campionat d'Espanya d'autocròs, instaurat el 1978.
Història[modifica]
Inspirat en el motocròs, el Pop Cross s'havia iniciat a França al tombant de la dècada de 1970 i aviat obtingué molta repercussió i s'escampà a països com ara Bèlgica i Portugal.[2] El nom de "Pop Cross" li venia del fet que, juntament amb les curses, s'hi programaven actuacions de cantants o grups de música pop de l'època, els quals amenitzaven l'esdeveniment amb actuacions al mig de la pista durant les pauses entre cursa i cursa.[3]
Al campionat hi era admesa qualsevol versió del model Citroën 2CV, inclosos derivats tipus Dyane, Méhari i similars. Els cotxes havien de ser estrictament de sèrie, sense cap modificació tret de la instal·lació de barres de seguretat i l'eliminació de vidres i altres components innecessaris. Les velocitats assolides en cursa no passaven dels 70 km/h.[4]
A Catalunya se'n varen fer les curses inicials a Sant Boi de Llobregat, en un circuit provisional,[2][3] i més tard es varen traslladar al circuit permanent de Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa.[5] Al País Valencià es va començar corrent a València, primer al llit del Túria i més tard en un circuit que s'habilità on avui hi ha l'Avinguda de les Corts Valencianes, condicionat per la mateixa Citroën. A València s'hi va formar un equip encapçalat per José María Yonchu Ugarte i per altres pilots valencians com ara J. L. Andrés, L. I. Valiente, Juan Signes i altres, un equip que destacà amb moltes victòries i bones classificacions al campionat durant dues temporades completes.[4]
Campions[modifica]
| Any | Pilot |
|---|---|
| 1974 | 2 curses d'exhibició |
| 1975 |  Jordi Formatger
|
| 1976 |  José Alfonso Alvarez
|
| 1977 | Víctor Miralta
|
| 1978 | Ángel Ortega Monje?
|
| 1979 | José Alfonso Alvarez
|
| 1980 | José Ascaso
|
Referències[modifica]
- ↑ «Pop Cross» (en castellà). Hemeroteca. Diari ABC, 22-06-1974. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Automovilismo: Segunda carrera de "pop cross" en España» (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 04-10-1974. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «El II Pop Cross Citroën, en San Baudilio de Llobregat» (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «José María “Yonchu” Ugarte, una vida ejemplar vinculada al automóvil» (en castellà). clasicosalvolante.es, 22-05-2014. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ «Imatges d'una cursa d'autocròs, anomenada Pop Cross, amb cotxes Citroën 2CV al circuit de Les Planes d'Hostoles.». ddgi.cat. INSPAI - Centre de la Imatge de la Diputació de Girona. Arxivat de l'original el 13 d’octubre 2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ «Histórico de Clasificaciones» (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ Segura, Alejandro; Solache, Alejandro; Villar, Miriam. Hernández, Manuel (editor). Patrimonio histórico español del juego y del deporte - Federación Española de Automovilismo (PDF) (en castellà). Las Rozas (Madrid): Museo del Juego, 28 abril 2012 (PHEJD).