Can Bufalà
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Masia  | ||
| Data de dissolució o abolició | 1956 | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | ||
Can Bufalà, antigament anomenat mas Seriol o Seriol de la Riera i can Ferrater de Baix, va ser una masia de Badalona, que va donar nom al barri de Bufalà d'aquesta ciutat. Amb orígens als segles XV-XVI, la casa va ser propietat de les famílies Seriol, Ferrater i Bufalà, successivament, i va ser enderrocada el 1956 per construir-hi diverses promocions d'habitatges.
La masia estava situada a l'alçada de l'actual carrer de Bailèn, a l'actual barri de Bufalà, al qual va donar nom.[1] Tanmateix, tradicionalment va pertànyer al Canyet, essent de fet la casa senyalada amb el número 1 del barri.[2]
La casa remunta la seva història als segles XV-XVI.[2] Va ser diverses generacions propietat de la família Seriol de la Riera, una de les famílies més antigues, documentades a Badalona al segle XIII.[3] A inicis de segle xix, Ramon Seriol de la Riera la va vendre a l'aristòcrata i jurista barceloní Esteve Ferrater i de Janer,[2] un jurista aristòcrata barceloní, que era propietari també de la masia de can Ferrater,[4] raó per la qual l'antic mas Seriol va començar a ser conegut com can Ferrater de Baix. Els Ferrater van reformar la casa i van donar-li un aspecte senyorial.[2] La casa i la finca van heretar-la els fills d'Esteve, essent Anna de Ferrater i de Bofarull,[4] la que a través del seu matrimoni amb el noble i militar Amadeu de Bufalà i Vidal,[5] va passar a la família Bufalà, a la qual es deu el nom amb que va ser coneguda en endavant la masia.[2]
Va ser enderrocada el 1956 i substituïda per una promoció d'habitatge públic, el grup General Moscardó,[2] també coneguts com «pisos vermells», i més tard, l'Obra Sindical del Hogar va promoure el polígon d'habitatges El Bruch.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «El barri de Bufalà». Museu de Badalona, 07-04-2021. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Barrera Meya, Judit. Canyet: un vell poble. Badalona: Museu de Badalona i Ajuntament de Badalona, 2001, p. 153-156.
- ↑ Aymar i Ragolta, Jaume «La història del nostre barri (6). Mas Bufalà o Can Ferrater de Baix». La Veu de Bufalà, octubre 2015, pàg. 10-11.
- ↑ 4,0 4,1 Palacio Serra, Francesc «El Foment de l'Agricultura de Badalona, un exemple d'associació agrària a la darreria del segle XIX». Carrer dels Arbres, núm. 7, 2022, pàg. 141.
- ↑ Baiges Minguella, Montse; Suau Castro, Jaume «Aproximació històrica a la família Bufalà de Bellvís, entre la llegenda i la realitat». Mascançà, 2020, pàg. 27-28.