Vés al contingut

Can Feu (Barcelona)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Feu
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 27″ N, 2° 07′ 45″ E / 41.390722°N,2.129243°E / 41.390722; 2.129243

Can Feu fou una antiga masia de Barcelona, actualment enderrocada. Estava situada en el triangle de terreny comprès entre l'avinguda Diagonal, Gran Via de Carles III i carrer de Numància, dividida entre els termes de Sarrià i Les Corts.

Descripció[modifica]

La propietat comprenia una extensió aproximada a les 12 hectàrees, distribuïdes en camps de secà, vinyes i una petita horta. El mas era un edifici de planta rectangular amb planta, pis i golfes; estava cobert amb una teulada de dues vessants i caiguda d'aigües sobre la façana principal. A la part posterior hi havia adossat un cos de planta i pis provis de teulada de dues vessants a banda i banda. La distribució de la façana principal es feia a partir d'una porta adovellada d'arc de mig punt que hi era centrada. Una porta decorada amb una arcada separava la casa d'un barri situat davant d'aquesta; sobre l'arcada hi havia l'escut de pedra dels darrers propietaris, els Llança de Barcelona, als quals corresponia camp d'argent amb un lleó rampant coronat d'or i armat de sabre.[1]

Història[modifica]

Durant diversos segles, el mas i les terres van ser propietat de la família Pedralbes, fins que el 1647 la pubilla Jerònima es va casar amb Jaume Feu.[2] L'hereu del matrimoni fou Josep Feu i Pedralbes, que el 1670 va fer construir la masia de Can Closetes.[3] En el seu testament del 1752, nomenà hereu universal el seu besnet Josep Antoni de Llança i Feu, fill primogènit de la seva neta Maria Antònia Feu i Ravella i de Martí de Llança i Palau.[4]

Fou succeït pel fill primogènit Joaquim de Llança i de Bell·lloc (també escrit Belloch), que morí sense fills el 1859, essent succeït per la seva germana germana Lluïsa, que morí soltera el 1868 i nomenà hereu el seu parent Eduard de Llança i Vila.[5][6] A la seva mort el 1874, el succeí el seu fill Carles de Llança i de Carvallo (1858-1918),[7][8] i a aquest el seu fill Ignasi de Llança i Montoliu,[5] que per a poder pagar diverses legítimes i llegats, va parcel·lar les finques que componien l'antiga heretat dels Feu.[9]

A partir dels anys 1940, els solars foren adquirits per diverses empreses, com la Sociedad Urbanizadora Barcelonesa, la Compañía de Inversiones Sociedad Anónima o el Banco de la Industria de Cataluña. Actualment s'hi aixeca l'Edifici Banca Catalana, l'Hospital de Barcelona i altres edificis d'oficines i habitatges.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Can Feu». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ Navarro i Molleví i 1993, 302.
  3. ↑ Navarro i Molleví, 2009, p. 90.
  4. ↑ Navarro i Molleví, 1993, p. 91-92, 307.
  5. ↑ 5,0 5,1 Navarro i Molleví, 1993, p. 92, 305.
  6. ↑ AHPB, notari Josep Umbert, manual 1.381/17, f. 1007-1087, 8-11-1872.
  7. ↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  8. ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, 17-10-1918, p. 2. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Navarro i Molleví, 1993, p. 305.

Bibliografia[modifica]

  • Manñé Sabat, A. Finques i masies del vell Sarrià. Vilamòs: El Mirador, Jaume Gras i Bartrolí, 2099. 
  • Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 297-307. ISBN 84-7609-618-6. 
  • Navarro i Molleví, Imma. «Les Corts, un passat rural». A: Masies de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, Angle Editorial, 2009, p. 85-101. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Feu_(Barcelona)&oldid=33581704»