Cap de cavall blanc
 | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Théodore Géricault |
| Creació | 1815 |
| Mètode de fabricació | Pintura a l'oli |
| Mida | 65 ( ) × 54 ( ) cm |
| Propietat de | Estat francès |
| Col·lecció | Museu del Louvre, Paris |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 544 |
| Catàleg | |
Cap de cavall blanc és un quadre a l'oli sobre tela del pintor francès Théodore Géricault, datat de 1815, i conservat al museu del Louvre. Aquest retrat mostra un cap de cavall clar amb una mirada profunda, que sorgeix d'un fons fosc.
Realització[modifica]
Géricault realitzà aquest quadre abans el seu viatge a Itàlia. Hi marcà el marc d'un número a la tinta.[1] El quadre es va realitzar poc temps abans la seva mort.[2] Ell el considerà com un autoretrat. El quadre compta amb la particularitat d'haver estat realitzat « sense la presència amb un cavall viu », a partir d'un gravat poc conegut de Carle Vernet.[3]
Descripció[modifica]
És un quadre figuratiu, representant el cap d'un cavall blanc tractat com un retrat.[4] Anatole France anota que el tractament del conjunt dona al quadre una dimensió fantàstica, el cap del cavall, pàl·lid amb ombres marcades i una aparent cresta al nas, sembla sorgir del fons enfosquit.[5]
Recorregut del quadre[modifica]
El quadre es va donar al museu del Louvre l'any 1889.[6]
Recepció[modifica]
Aquesta és una de les pintures més famoses de Géricault. El fill del pintor George-Hippolyte Géricault, li agradava especialment, trobant-hi la imatge del seu pare, que mai va arribar a conèixer.[7] Andrée Chedid assenyala que «L'ànima de Gericault es troba en l'ull dret d'aquest cavall i la seva mirada llunyana; aquesta mirada es troba fixada en un altre lloc, en l'absència, en la mort propera». Jean Rochefort testifica igualment la seva admiració per aquesta obra.[8]
L'any 2016, Olivier Supiot realitzà un novel·la gràfica amb aquesta pintura, que va cobrar vida a les galeries del museu del Louvre : El cavall que no volia ser una obra d'art.[9]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Géricault, étude biographique et critique, avec le catalogue raisonné de l'oeuvre du maître ; par Charles Clément (en francès). París: Didier, 1879.
- ↑ Tesson, Sylvain; Collectif. Cheval Chevaux, No 6, printemps-été 2011: En cavale (en francès). Editions du Rocher, 2011-04-07. ISBN 9782268004617.
- ↑ Michaud, Yves. Le Renouvellement de l'observation dans les sciences (en francès). Éditions Odile Jacob, 2006-04-01, p. 57. ISBN 9782738169846.
- ↑ Tendron, Edith. Anatole France inconnu (en francès). Editions du CEFAL, 1995, p. 123. ISBN 9782871300465.
- ↑ WILLIATTE, Dominique. L'Histoire de la peinture Pour les Nuls (en francès). edi8, 2012-06-21, p. 234. ISBN 9782754042741.
- ↑ Bazin, Germain; Géricault, Théodore. Théodore Géricault: étude critique, documents et catalogue raisonné (en francès). Bibliothèque des arts, 1997. ISBN 9782850472473.
- ↑ Boustani, Carmen. Andrée Chedid. L'Écriture de l'amour (en francès). Flammarion, 2016-10-12, p. 84. ISBN 9782081387256.
- ↑ Garcin, Jérôme. Galops (en francès). Editions Gallimard, 2013-09-10, p. 88. ISBN 9782072489921.
- ↑ «Le cheval qui ne voulait plus être une oeuvre d'art : la nouvelle BD de l'Angevin Olivier Supiot» (en francès). France 3 Pays de la Loire.