Capsa de Pandora
La capsa de Pandora[1][2] és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.[3]
Hesíode explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, va presentar al germà d'aquest, Epimeteu, una dona anomenada Pandora, amb qui es va casar. Com a regal de noces, Pandora va rebre un misteriós pithos — una gerra ovalada, encara que actualment sigui citada com una capsa — amb instruccions de no obrir-la sota cap circumstància. Els déus havien atorgat a Pandora una gran curiositat, per la qual cosa va decidir obrir la gerra per veure què hi havia dins. En obrir-la, van escapar del seu interior tots els mals del món. Quan va poder tancar-la, només hi quedava, al fons, Elpis, l'esperit de l'esperança.[4][5] D'aquesta història va sorgir l'expressió «L'esperança és l'últim que es perd».
Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques. En català, també existeix l'expressió derivada, «obrir» o «destapar la capsa dels trons».[6][7]
Interpretació[modifica]
És a la Ilíada on, en el vers 527 i següents, s'utilitza aquest terme i es diu que a la casa de Zeus hi havia dues gerres, una tancava els béns, l'altra tancava els mals. La Teogonia d'Hesíode no ho evoca, i únicament anuncia que, sense dona, la vida de l'home és impracticable, i amb dona, encara més impracticable. Hesíode classifica a Pandora com un «mal bell» (καλὸν κακὸν "kalòn kakòn").[8] Per al nom «Pandora» hi ha diversos significats: panta dôra, (que té tots els dons) o pantôn dôra (que té dons de tots els déus).
Referències[modifica]
- ↑ «Pandora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa de "capsa de Pandora", a la pàgina ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Accedit el 7 d'abril del 2019]
- ↑ «Pandora» (en castellà). Mariaferrandizz, 21-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑ Picard, Charles. Diccionario de mitiología griega y romana - Pandora (en castellà). Paidos. ISBN 84-7509-166-0 [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 413. ISBN 9788496061972.
- ↑ «Caixa / capsa. Exemples correctes amb 'capsa'», a la pàgina ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Accedit el 7 d'abril del 2019]
- ↑ «Caixa dels trons» i «caixa de trons» (enlloc de «capsa dels trons») es recullen com a neologismes el 2016 a la base de dades de l'Observatori de neologia de l'IEC, on «la recollida de neologismes és estrictament descriptiva: no es valora el grau de correcció dels neologismes documentats, tampoc es corregeixen els errors [...]». [Accedit el 7 d'abril del 2019]
- ↑ Hesíode. Teogonia, 571 i seg.