Caroline Dumas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCaroline Dumas
Biografia
Naixement15 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Casablanca (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3431070 Allmusic: mn0003194517 Modifica el valor a Wikidata

Caroline Dumas (Casablanca, 15 de gener de 1935) és una soprano francesa[1] considerada com "probablement l'estudiant més emblemàtic del cantant líric Charles Panzéra".[2]

Biografia[modifica]

Nascuda a Casablanca, després d'obtenir tres primers premis al Conservatori de París, va ser contractada per l'Òpera de París on es va distingir com a solista durant quinze anys, sota la batuta de Georges Prêtre i d'altres prestigiosos directors. Al Palais Garnier on va començar, entre els papers pels quals era coneguda, primer sota el nom de Micheline Dumas i després Caroline Dumas, hi havia els de Frasquita (el 1962, 1964, 1966) a la Carmen de Bizet, Marceline a Fidelio de Beethoven (el 1968), Micaëla a Carmen (1969, 1970) i Marguerite (a Faust (Gounod)).

També ha actuat durant més de trenta anys a molts teatres d'òpera de tot el món. Professora de cant a l'École Normale de Musique de Paris, és convidada regularment a classes magistrals a Egipte, el Marroc, la Xina, Rússia i Geòrgia. La seva discografia inclou diversos enregistraments amb Gabriel Bacquier (en particular el famós "duo de l'escarpolette" a Véronique d'André Messager).

El 8 de desembre de 2013 va actuar, amb el baix baríton Mourad Amirkhanian i el violoncel·lista Dominique de Williencourt, a la sala Gaveau de París, en un recital titulat "Merci la France! És Armènia que recorda - 25 anys després ... El terratrèmol a Armènia".[3]

El 2017 va ser un dels membres fundadors de l'Inter Hallier Center.[4]

Discografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. BNF 14625259k
  2. Piano ma non solo, Jean-Pierre Thiollet, Anagramme éditions, 2012, p. 57
  3. Mourad Amirkhanian Salle Gaveau le 8 décembre 2013 Concert Exceptionnel 25 ans après...
  4. Hallier ou l'Edernité en marche, Jean-Pierre Thiollet, Neva éditions, 2018, p. 167. ISBN 978-2-35055-247-7

Enllaços externs[modifica]