Carrer de les Heures
Herboristeria del Rei, la botiga d'herbes més antiga de Barcelona i amb façanes als carrers del carrer del Vidre (a la imatge) i de les Heures, tocant a la Plaça Reial | ||||
Tipus | carrer | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | heura | |||
Situació | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | |||
|
El Carrer de les Heures de Barcelona, suposadament, rep el seu nom per les heures que s'enfilaven antigament per les parets de la tanca dels jardins existents al carrer (encara visibles a la segona meitat del segle XIX), si bé la raó exacta del nom l'hem d'anar a cercar una mica més lluny en el temps, ja que hi havia un famós bordell conegut amb aquest nom.[1]
Història[modifica]
A l'edat mitjana era obligatori assenyalar d'una manera ben notòria els bordells amb una carassa a la façana per tal que cap pietós no hi entrés per descuit. A partir del segle xvii, però, la marca va ésser un element vegetal, també ben visible, que en alguns casos va arribar a donar nom a la casa i, també, al carrer (com és el cas del carrer de les Heures). Per la rodalia hi havia el carrer del Llorer (avui ja desaparegut), el qual també feia referència al local on s'exercia la prostitució.[1]
Número 10[modifica]
Tal com explica la placa metàl·lica que hi ha a la paret, a certa alçada, ací va néixer el diari La Vanguardia:[1]
« |
|
» |
Si ens fixem en la casa de l'esquerra, es pot veure (a través dels vidres de la porta del carrer) el petit però sumptuós vestíbul d'estil neoclàssic en què destaquen les columnes i la decoració del sostre.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de les Heures |