Cartel·la (cartografia)
En cartografia una cartel·la (o cartouche en la majoria d'idiomes) és un emblema decoratiu inclòs en un globus terraqüi o en un mapa .[1]
Una cartel·la pot contenir el títol, l'adreça de l'impressor, la data de publicació, l'escala del mapa amb llegendes i de vegades una dedicatòria .
Característiques[modifica]
El disseny dels "cartouche" varia segons l'estil del cartògraf i l'estil de l'època. Els mapes del segle xv segueixen un model d'acord amb el precedent dels portolans catalans o italians (orla senzilla), i al segle xvi s'hi afegeixen elements arquitectònics i figuratius (com escuts d'armes).
La cartel·la cartogràfica va tenir el seu apogeu en el període Barroc . Cap a la fi del segle xviii els efectes ornamentals en la cartografia es van fer menys populars, i el seu estil va evolucionar cap a inscripcions simples dins de camps ovalats o rectangulars.
Ús del nom[modifica]
En català, tot i que el terme existia amb altres usos, utilitzat en cartografia no se'n tenen registres, fins al segle XX.[2] En canvi el Diccionario trilingüe del castellano, vascuence y latín, editat a Sant Sebastià el 1745, definia la cartel·la com a «tros de cartró, fusta, o una altra matèria, a manera de targeta, en què s'escriu alguna cosa». El seu autor, el pare Manuel Larramendi, sostenia que el terme tenia el seu origen a la veu euskera «xartela», equivalent a la llatina «tàbula».[3] Definicions semblants es troben als primitius diccionaris de la Reial Acadèmia. A l'edició de 1823 del Diccionari de la Llengua Castellana una cartel·la era un tros de cartró, fusta o qualsevol altre material a manera de targeta que s'empra per escriure-hi alguna cosa, per tal que «no s'oblidi», [4] o bé per escriure «alguna nota, senyal o record», segons deia la versió abreujada de 1826.[5] A la cartografia l'element definit anteriorment s'incorpora com a part decorativa del mapa.
Referències[modifica]
- ↑ «cartela». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «BDLEX - cartel·la». bdlex.iec.cat. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Larramendi, Diccionario trilingüe del castellano, vascuence y latín.
- ↑ Diccionario de la Lengua Castellana por la Academia española, séptima edición, Madrid, en la Imprenta Nacional, 1823.
- ↑ Diccionario de la Academia española, edición abreviada, por D. Vicente González Arnao, París, en la Librería de Parmentier, 1826.
Enllaços externs[modifica]
- Cartouches, or Decorative Map Titles (febrer 25, 2010). David Rumsey Map Collection.