Casa-fàbrica Escuder

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Escuder
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït i renovat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de Sant Pere, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.389339°N,2.179231°E / 41.389339; 2.179231
Plànol

Projecte de la fàbrica (1836) Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Escuder era un edifici situat a la plaça de Sant Pere de Barcelona, del qual perduren algunes restes a l'actual núm. 4, antiga sucursal de la Caixa de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història[modifica]

Fàbrica d'indianes de Pujol, Cantarell i Cia[modifica]

El 1756, el comerciant Ramon Pujol i Prunés es va associar amb el tintorer Lluís Cantarell i Roure (vegeu casa-fàbrica Cantarell) per a constituir la societat Ramon Pujol, Cantarell i Cia, dedicada a la fabricació d'indianes.[2][3][4] El 1762 van adquirir al militar Enric Lluís de Lotzen-Roben i de Verboom, net de Pròsper de Verboom,[5][6] una casa amb hort a la plaça de Sant Pere (aleshores ocupada pel cementiri parroquial), on establiren la seva fàbrica. El 1763 tenien un prat de blanqueig a Sant Martí de Provençals,[7] i el 1772 tenien 30 telers.[8] El 1778, Cantarell es va separar de la societat, que va quedar extingida,[9] i els germans Ramon, Pau i Antoni Pujol i Prunés i el tintorer de sedes Lluís Margenedas van constituir la nova societat Ramon Pujol i Cia.[8][10] Segons Thomson, el 1783, la fàbrica tenia 30 telers,[2] i el 1786 hi treballaven 485 persones, de les quals 131 eren nens.[2]

El 1791, ja mort Pau, succeït pel seu germà Benet, els socis van vendre la propietat (que incloïa una altra casa adquirida el 1781)[11] al fabricant d'indianes Miquel Dot per 15.940 lliures,[10][12] de les quals 10.000 servirien per a liquidar la part de Margenedas a la societat.[13][8]

Els germans Miquel i Martí Dot[modifica]

Originaris de Manlleu,[14] els germans Miquel i Martí Dot tenien una botiga al Mesón del Peine de Madrid el 1778,[15] i el 1788 havien establert una fàbrica d'indianes al barri de la Ribera de Barcelona.[4] Entre el 1794 i el 1799 prosperaren, i Miquel ocupà el càrrec de consiliari de la Reial Companyia de Filats de Cotó.[4] Mentrestant, Martí exercia de comerciant als Reales Sitios, on el 1801 el fabricant d'indianes Joan Baptista Cirés (vegeu casa-fàbrica Alegre-Cirés) li feu diverses trameses de gèneres.[16]

El 1829, Joan Dot va instar un litigi per a cobrar el deute que el seu oncle Miquel havia contret amb el seu pare Jaume, també comerciant (vegeu Palau Benet-Desvilar),[17][18] per la qual cosa la casa-fàbrica va ser posada en subhasta el 1830.[19]

Jeroni Juncadella[modifica]

El 1835, el fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas, que fou el millor postor, es va adreçar a l'Ajuntament de Barcelona per a demanar les alineacions per a reedificar-la, el que va motivar una disputa.[20][4] Finalment, la venda es va formalitzar el maig del 1836,[21][18] i Juncadella va demanar permís per a construir-hi una gran casa-fàbrica segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Joan Vilà i Geliu.[22][4] El 1837 la va vendre al veler Joan Escuder i Inglada, que va pagar les obres,[23] on intervingueren, a més de l'esmentat Vilà,[24] el fuster Josep Ticó,[25] el vidrier Francesc Fatjó,[26] el serraller Antoni Sanpere,[27] i el pintor Josep Aparici.[28]

El 1842, Juncadella va obrir una fàbrica cotonera moguda per vapor al carrer de la Riereta (vegeu casa-fàbrica Juncadella), on va traslladar la producció de la de la plaça de Sant Pere,[29] que segons la Guia de forasteros en Barcelona del mateix any, tenia al núm. 11 (antic) una filatura de cotó i al núm. 12 (antic) una fàbrica de teixits amb els següents productes: «Azargazos, Piel, Guindas, Refajos de algodón, Muletones en pieza, Ropa de pantalones de algodon, Id. id. de algodon é hilo, Lustrinas de algodon finas y entrefinas, Terlises de algodón, Id. de hilo, Embozos de Capa de estambre y algodon, Cotines de hilo, Driles de hilo, Vanuas sencillas, Id. acolchadas, Mantones de muleton de todos los tamaños de algodon, Pañuelos de algodon y estambre y de algodon solo de todos los tamaños, Pañuelos de estambre y algodon, y de estambre solo de todos los tamaños, de màquina Jaccar.»[30][4]

Els Escuder[modifica]

Fill del velluter Antoni Escuder i Matas, Joan Escuder i Anglada havia nascut a Barcelona el 1798 i va treballar com a aprenent al taller del veler Jaume Fàbregas, casant-se amb la seva filla Eulàlia.[31] A la dècada del 1830, la seva indústria prosperà notablement, i guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica a l'Exposició del 1840 «por sus adelantamientos en la fabricacion de tejidos de seda».[31] Incialment, la seva fàbrica era situada al carrer del Call, 27 (actual 19),[32] i el 1843 es va traslladar a la plaça de Sant Pere,[33][34] on va demanar permís per instal·lar-hi un rètol.[35] El 1844 va adquirir una part de l'antiga fàbrica d'indianes de Bartomeu Jordà als seus nets Josep Maria i Pere Jordà i Figuerola,[36] i el 10 d'agost del mateix any, va rebre la vista de la reina Isabel II.[37] El 1854, era valorada en gairebé 1,7 milions de rals, gèneres a part, i els Escuder disposaven també d'una filatura de seda al País Valencià, amb una inversió d'1,4 milions de rals.[31]

Joan Escuder va morir el 19 d'agost del 1855, a l'edat de 56 anys,[38][39] i el van succeir la vídua Eulàlia Fàbregas i el primogènit Joan Escuder i Fàbregas sota la raó social Vídua i fills de Joan Escuder:[40][4] «Plaza de San Pedro, 4. Sra. Viuda é hijos de Juan Escuder. Fabricante de tejidos de seda: tapicerías en lampas, brocatel y damascos. Artículos de novedad en vestidos labrados, de colores y negros; glasés con labrados; terciopelos. Tejidos en todos colores y negros. Pañolería en granadina, gasa y bares; de seda de 4, 7, 8 y 9 cs., lisos, labrados y negros. Fondos á mantillas, labrados á realce y bordados. Matalasés y demás artículos negros, lisos y labrados para chalecos. Popelinas de varias clases y anchos para vestidos.»,[41] que el 1860 va presentar una mostra dels seus productes a la Exposició Industrial de Barcelona.[42]

Eulàlia Fàbregas morí el 1864 sense haver fer testament,[43][44] i el negoci passà a les mans del seu fill, que es comprometé a pagar en tres anys la part dels seus germans i cunyats, valorada en 1.666.892'25 rals.[45][31] Això li va comportar la ruïna econòmica, a la que també contribuí la construcció d'un edifici d'habitatges a la Ronda de Sant Pere.[31] El 1875 es va treure a subhasta la casa-fàbrica amb tota la maquinària,[46] i segons l'inventari, hi havia una màquina de vapor de 6 CV, 15 màquines de filar, 8 de tòrcer, 27 telers mecànics anglesos i 135 telers manuals, alguns amb Jacquard incorporat, de diferents amplades.[47][31]

Els Vilumara[modifica]

Finalment, la casa-fàbrica va ser adquirida per 933.984 rals per Francesc Vilumara i Saus (vegeu casa-fàbrica Vilumara),[31] que la posaria sota la denominació comercial de La Morera, convertint-se així en el primer industrial seder de Catalunya.[48] A la seva mort el 1878,[49] la vídua Cristina Bayona va demanar permís per a legalitzar el generador de vapor instal·lat el 1871 per Joan Escuder,[50] i tot seguit, per a substituir-lo per dues calderes de vapor de 16 CV cadascuna, segons els plànols de l'enginyer Josep Sàbat i Viu.[51]

Quarteró núm. 40 de Garriga i Roca (c. 1860)
Projecte de reforma de la casa de la plaça de Sant Pere, 4 (1896)
Sucursal de la Caixa de Barcelona a la plaça de Sant Pere (1908)
Estat actual de l'edifici de la plaça de Sant Pere, 4

Incendi i enderrocament parcial[modifica]

A principis del 1896, s'hi trobaven les següents indústries: a la planta baixa, la refineria de sucre i dipòsit de drogues de Rius, Torres i Morató; al primer pis, la fàbrica de calçat de Marià Terrado; al segon, la de papel d'Antoni Bonastre; i al tercer, la de pintes i lliços[52] de F. Ballvé.[53] El 28 del febrer es va iniciar un incendi a la refineria de sucre, que es va propagar a la resta de l'edifici, especialment al tercer pis, on va adquirir una gran virulència gràcies a l'existència de materials combustibles i va provocar-ne l'ensorrament parcial.[53][54]

Aleshores, la propietària Cristina Vilumara i Bayona va demanar permís per a enderrocar la part septentrional i construir un edifici d'habitatges a l'actual núm. 4 bis de la plaça de Sant Pere, segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals, que incloïa també un edifici «siamès» sobre una part de terreny públic de la plaça i que no es va arribar a construir.[55] En lloc d'aquest, el picador de cartrons per a telers Jacquard Joan Tarascó i Riera[56] hi va fer construir un altre edifici (núm. 3) segons el projecte del mestre d'obres Joan Serra i Jané.[57]

Poc després, la mateixa propietària va demanar permís per a reformar-ne la resta (núm. 4), aquest cop segons el projecte de l'arquitecte August Font,[58] que hi remuntà una mansarda i hi afegí una torre a la cantonada, on es col·locà una fornícula amb la imatge de Sant Pere i la data de 1898.[59] Posteriorment, l'edifici fou adquirit per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona,[60] i als anys 1950 s'hi van afegir dos pisos més i un àtic enretirat de la façana, suprimint la torre i la coberta a dues vessants, i decorant la façana amb esgrafiats.[59]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 155.
  3. ↑ Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII: la estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 424. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  5. ↑ «Enrique Luis de Lotzen de Roben y Verboom». Db-e. Real Academia de la Historia.
  6. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 2-2-1762.
  7. ↑ «Autos sobre establecimiento solicitado por Ramón Pujol y Prunés y Luís Cantarell, ambos comerciantes de Barcelona, del uso de aguas en Sant Martí de Provençals, territorio de Barcelona». REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos 1763, nº 5, Aq. ACA, 1763.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 López Pérez i Vilumara i Vilaseca, 2014, p. 80.
  9. ↑ AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/3, f. 164-165, 8-4-1778.
  10. ↑ 10,0 10,1 AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, manual 1.123/14, f. 23-72, 9-2-1791.
  11. ↑ AHPB, notari Josep Ponsico, 4-8-1781.
  12. ↑ Diario de Barcelona, 07-04-1836, p. 791. 
  13. ↑ AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, manual 1.123/14, f. 32-33v, 9-2-1791.
  14. ↑ Muset i Pons, 1995, p. 239.
  15. ↑ Muset i Pons, 1995, p. 236.
  16. ↑ Muset i Pons, 1995, p. 232-233.
  17. ↑ Diario de Barcelona, 25-10-1829, p. 2389. 
  18. ↑ 18,0 18,1 AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/11 (2a part), f. 73-82v, 13-5-1836.
  19. ↑ Diario de Barcelona, 01-07-1830, p. 1555. 
  20. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 20-11-1835, i C-123, 11-2-1836.
  21. ↑ Diario de Barcelona, 31-01-1836, p. 247. 
  22. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 27-5-1836.
  23. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 183-186v, 7-8-1837, i f. 201v-204v, 24-8-1837.
  24. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 189-190, 9-8-1837.
  25. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 190-190v, 9-8-1837.
  26. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 188-188v, 9-8-1837.
  27. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 191-191v, 9-8-1837.
  28. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1227/18, f. 188v-189, 9-8-1837.
  29. ↑ Diario de Barcelona, 9-9-1842, p. 3443. 
  30. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 57. 
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 Cabana, 1992a.
  32. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 2, 32. AMCB, 1853.
  33. ↑ Diario de Barcelona, 04-06-1843, p. 2138. 
  34. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241. 
  35. ↑ «Juan Escuder. Plaça de Sant Pere 10. Col·locar rètol en la seva fàbrica de teixits de seda». Q127 Foment 103/1843. AHCB, 03-06-1843.
  36. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/25, f. 55-58v, 12-2-1844.
  37. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/25, f. 238-239v, 10-8-1844.
  38. ↑ «Registre de defuncions. Any 1855. Llibre 3. Registre núm. 1138. (pdf pàg. 72)». AMCB, 19-08-1855.
  39. ↑ La Corona de Aragón, 16-09-1855, p. 2. 
  40. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313. 
  41. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 1135. 
  42. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 223. 
  43. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/46, f. 145-154, 15-2-1865.
  44. ↑ Diario de Barcelona, 19-03-1865, p. 2863. 
  45. ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/46, f.407-420, 30-5-1865.
  46. ↑ Diario de Barcelona, 20-07-1875, p. 7525. 
  47. ↑ Diario de Barcelona, 26-03-1875, p. 3129-3130. 
  48. ↑ Cabana, 1992b.
  49. ↑ «Història 1827-1907». Família Vilo-Vilomara.
  50. ↑ «Cristina Bayona. Plaça de Sant Pere 4. Legalitzar el generador de vapor instal·lat a la seva casa-fàbrica». Q126 Foment 1006 H. AMCB, 29-10-1878.
  51. ↑ «Cristina Bayona. Plaça de Sant Pere 4. Instal·lar dues calderes de vapor». Q127 Foment 1010 H. AMCB, 14-11-1878.
  52. ↑ «lliç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  53. ↑ 53,0 53,1 «La catástrofe de ayer». El Diluvio (edición mañana), 29-02-1896, pàg. 4-6.
  54. ↑ López Pérez i Vilumara i Vilaseca, 2014, p. 84.
  55. ↑ «Cristina Vilumara. Plaça Sant Pere 4. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 1172 X. AMCB, 13-05-1896.
  56. ↑ «3 FOTOGRAFIAS FAMILIA TARASCÓ. JUAN TARASCO Y RIERA PICADOR DE CARTONES TEXTILES JACQUARD 18X12.50 CM». todocoleccion.net.
  57. ↑ «Juan Tarascó. Plaça de Sant Pere (3). Construir casa a un solar». Q127 Foment 4 Z. AMCB, 08-02-1897.
  58. ↑ «Cristina Vilumara. Plaça Sant Pere 4. Obres». Q127 Foment 580 Y. AMCB, 19-11-1896.
  59. ↑ 59,0 59,1 «Sucursal de la Caixa de Pensions». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  60. ↑ «De Cristina Vilumara i Bayo a Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (Caixa de Barcelona). Plaça de Sant Pere 4. Sol·licitar traspàs, inscripció i alta en registre per l'abastiment d'aigua del deu de Montcada per quantitat d'una ploma». A182 Comissió d'Hisenda 25/46827. AMCB, 10-12-1912.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Sucursal de la Caixa de Pensions». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Escuder&oldid=33568112»