Casa-fàbrica Espalter

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Espalter
Imatge
Casa Espalter al carrer de Sant Pau, 66
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 66 i Espalter, 1-11 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.378516°N,2.170945°E / 41.378516; 2.170945

La casa-fàbrica Espalter era un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pau i d'Espalter del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.

Història[modifica]

El 1746, el comerciant Francesc de Clota i de Teixidor,[1] nomenat cavaller pel rei Felip V el 1744,[2] adquirí als marmessors del prevere Francesc Alemany unes cases amb hort al carrer de Sant Pau,[3] on va establir una fàbrica d'indianes,[4] que el 1749 tenia 48 teleres i 117 treballadors.[5]

Tanmateix, va durar poc temps en funcionament, i el 1751, Clota va establir en emfiteusi una part dels terrenys als candelers de cera Julià Argelaguet i Josep Carrencà,[6] i el 1754 va vendre el seu prat d'indianes a la companyia Canals i Canet.[7][8] El 1772, va establir dues parcel·les més al veler Miquel Barro[9] i al mateix Carrencà,[10] que va demanar permís per a reedificar el frontis de la seva casa al carrer de Sant Pau.[11]

Finalment, el 1774, Clota va establir en emfiteusi la casa-fàbrica, que en aquella època funcionava com a triquet o casa de joc, als comerciants Josep Ignasi i Antoni Pi,[12] que hi instal·laren una fàbrica de fils d'imitació d'or i plata per a brodar (castellà: canutillo). El 1778, aquests la vengueren al comerciant Joaquim Espalter i Rosàs per 7.500 lliures,[13] que hi va establir una fàbrica d'indianes[14] sota la raó social Joaquim Espalter i Rosàs i Cia (Reina Santíssima del Roser).[15] Per altra banda, els seus fills Joaquim, Francesc Gaietà i Pere Pau Espalter i Roig tenien la seva pròpia companyia, Espalter i Roig Germans, dedicada també a les indianes.[16]

El 1784, Josep Carrencà, la seva esposa Rafaela Simon, i el seu fill Bonaventura van establir en emfiteusi la seva propietat a Salvador Casals, que en va fer agnició de bona fe[17] a Espalter.[18] El 1798, aquest va demanar permís per a fer-hi diverses reformes, amb la remunta de dos pisos i l'afegit de balcons de ferro i rajoles.[19][20]

El 1806, Felip de Mercader i de Saleta (que havia adoptat el cognom Sadurní) i el seu fill Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní pactaren amb Espalter la venda dels terrenys entre el nou carrer del Beat Oriol i la seva casa-fàbrica, en compensació pels perjudicis que li causaria la continuació del carrer de Sadurní fins al de Sant Pau, que comportaria l'enderrocament parcial de la «quadra» de pintar i total del despatx i el magatzem dels colors, quedant aquella dividida en dues parts.[21] A tal efecte, s'adreçaren a l'Ajuntament, i aquest va aprovar l'obertura dels carrers del Beat Oriol i de Sadurní, segons el projecte de l'arquitecte municipal Francesc Renart i Closas.[22] Tanmateix, l'operació no es va fer efectiva fins l'any següent, ja mort Joaquim Espalter i Rosàs, succeït pel seu fill i hereu Joaquim Espalter i Roig.[21] El juliol del 1808, arran de la invasió napoleònica, aquest fugí de Barcelona, primer a Reus i després a Sitges, on s'havien exiliat altres membres de la família. Allà va morir el 18 de març del 1809, sense haver fet testament, la qual cosa va originar un litigi entre el primogènit Josep Antoni Espalter i Macià i els seus germans.[23][16]

El 1821, Francesc Manuel Espalter i Macià, com a apoderat de la seva àvia Teresa Roig, va demanar permís per a obrir un balcó al carrer d'Espalter.[24]

A principis de la dècada del 1840, la casa-fàbrica era llogada al fabricant d'estampats Salvador Roig,[25] que el 1844 va encarregar al paleta Jacint Torner i Batllori la reedificació de la «quadra» amb planta baixa i dos pisos,[26] amb permís dels hereus de Joaquim Espalter i Roig.[27] En aquella època es va produir l'establiment emfitèutic de diverses parcel·les per a edificar a la banda oriental del carrer d'Espalter (núms. 1 al 7),[a] així com la casa de la cantonada occidental amb el carrer de Sant Pau (núm. 10).[36][b]

El 1845, els cohereus feren la partició dels béns, i la «quadra» i el pati contigu li correspongueren a Bonaventura (o Maria Ventura) Espalter i Macià, casada amb l'argenter Pelegrí Guarch i Salom;[40] les cases del carrer de Sant Pau al corredor reial de canvis Joaquim Espalter i Duran, fill de Josep Antoni Espalter i Macià i Maria Duran, i l'edifici anomenat «pintador» a la banda occidental del carrer d'Espalter a Maria Mercè Espalter i Macià.[41][c] El 1848, els cònjuges Guarch i Espalter i Joaquim Espalter van establir un conveni sobre el pati intermedi i les servituds entre les seves finques,[43] i Pelegrí Guarch va demanar permís per a enderrocar les «quadres» que havia ocupat Salvador Roig i construir-hi un nou edifici, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.[44][45][46] Aquest es va encarregar també de la reforma de la casa de Joaquim Espalter a la cantonada amb el carrer de Sant Pau, on va afegir noves finestres (cegues a la cantonada.[47][46] Tanmateix, Jambrú va renunciar i fou substituït per l'arquitecte Carles Gauran, que va projectar la reedificació del cos annex proper a la Casa Galera (actualment plaça de Salvador Seguí).[47][46][48]

Finalment, tota aquesta illa fou enderrocada a principis del segle xxi per a la construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.[49]

Projecte d'obertura dels carrers d'en Sadurní, Beat Oriol i Espalter (1806). La lletra B assenyala els terrens d'Espalter i les parcel·les situades més a l'esquerra formaven part de la propietat de Clota
Quarteró núm. 95 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ El núm. 1, propietat del paleta Jaume Aleu i Prats (vegeu casa-fàbrica Aleu), segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech;[28][29] el núm. 3, propietat de Joaquim Puigdollers, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera;[30][31] el núm. 5, propietat de Rosa Manresa de Puig,[32][33] i el núm. 7, propietat de Jacint Torner i Batllori (vegeu casa-fàbrica Torner), ambdós segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[34][35]
  2. ↑ El 1849, fou adquirida per Pau Puech (vegeu La Cotonera),[37] que la feu reconstruir segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domenèch.[38][39]
  3. ↑ El 1846 fou reedificat pel mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella segons el seu propi projecte (núms. 4, 6 i 8).[42]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
  3. ↑ AHPB, notari Carles Rondó, 7-10-1746.
  4. ↑ AHCB, I-34 Cadastre, Quadern de cases reedificades des del 1721. Cases reedificades el 1748, f. 949.
  5. ↑ Thomson, 1992, p. 96.
  6. ↑ AHPB, notari Carles Rondó, 9-11-1751.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Cols, 7-3-1754.
  8. ↑ Thomson, 1992, p. 151.
  9. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 18-1-1772.
  10. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 26-2-1772.
  11. ↑ «Josep Carrancà. Cerer. Sant Pau. Reedificar la façana». C.XIV Obreria C-1/1772-18. AHCB, 11-03-1772.
  12. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 4-11-1774.
  13. ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Roura, manual 1.064/17, f. 186-191, 27-3-1778.
  14. ↑ «Joaquim Espalter i Rosas. Comerciant. Sant Pau. Tornar a posar estenedors». C.XIV Obreria C-16/1778-74. AHCB, 12-05-1778.
  15. ↑ Grau i López, 1974, p. 53.
  16. ↑ 16,0 16,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  17. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 3-2-1784.
  19. ↑ «Joaquin Espalter i Rosas. Sant Pau. Casa. Obrir una porta i una finestra amb reixa». C.XIV Obreria C-78/1798-023. AHCB, 25-01-1798.
  20. ↑ «Joaquin Espalter i Rosas. Comerciant. Sant Pau. Casa i fàbrica. Aixecar la façana, obrir grans portals, variar finestres i fer balcons». C.XIV Obreria C-80/1798-158. AHCB, 22-08-1798.
  21. ↑ 21,0 21,1 AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/25, f. 247-253, 8-1-1807.
  22. ↑ «Acords municipals de 1806». I-89 p. 334. AHCB, 28-08-1806.
  23. ↑ Vives i Cebrià, Pere Nolasc. Memoria juridica por los hijos y herederos del difunto Joaquin Espalter y Roig del comercio que fué de esta ciudad en el pleyto que siguen en grado de suplicacion, contra Josef Antonio Espalter y Maciá, su hermano mayor sobre la nulidad del figurado testamento sacramental del padre comun. Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 1822. 
  24. ↑ «Francesc Manuel Espalter i Macià. Apoderat de Teresa Espalter i Roig. Espalter, 6. Fer un balcó». C.XIV Obreria C-83. AHCB, 11-09-1821.
  25. ↑ Guía de forasteros de Barcelona, 2a parte, 1842, p. 29. 
  26. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/18, f. 165v-166, 4-5-1845.
  27. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/18, f. 365-367, 24-10-1845.
  28. ↑ AMCB, Q127 Foment 105/1844, 23-07-1844.
  29. ↑ «Carrer Espalter 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  30. ↑ «Joaquín Puigdollers. Espalter, 3. Construir casa». Q127 Foment 143/1844. AMCB, 30-09-1844.
  31. ↑ «Carrer Espalter 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  32. ↑ AMCB, Q127 Foment 84/1844, 06-07-1844.
  33. ↑ «Carrer Espalter 5». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  34. ↑ AMCB, Q127 Foment 83/1844, 06-07-1844.
  35. ↑ «Carrer Espalter 7». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  36. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/17, f. 278-294v, 10-7-1844.
  37. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 1-3-1849.
  38. ↑ AMCB, Q127 Foment 412, 14-4-1849.
  39. ↑ «Carrer Sant Pau 68». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  40. ↑ «Crónica de Cataluña (edición de la tarde)» p. 5, 18-12-1877.
  41. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/18, f. 368-384, 24-10-1845.
  42. ↑ AMCB, Q127 Foment 130 C, 12-1-1846.
  43. ↑ AHPB, notari Pere González i Gobern, manual 1.253/21, f. 297-299, 7-8-1848.
  44. ↑ AMCB, Q127 Foment 327 bis C.
  45. ↑ «Carrer Espalter 9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40. 
  47. ↑ 47,0 47,1 AMCB, Q127 Foment 359 bis C.
  48. ↑ «Carrer Sant Pau 66/Carrer Espalter 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  49. ↑ «Carrer Espalter 1 bis-11/Carrer Sant Pau 66/Carrer Sant Josep Oriol 7-11/Plaça Salvador Seguí 1-9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Espalter
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Espalter&oldid=33540037»