Casa-fàbrica Lloberas
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i edifici industrial  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Riereta, 13 i Aurora, 14 bis | ||||
| |||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 8739 | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La casa-fàbrica Lloberas és un edifici situat als carrers de la Riereta i de l'Aurora del Raval de Barcelona, parcialment catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).[2]
Història[modifica]
Entre març i desembre del 1841, el fabricant de teixits de cotó Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853)[3] va fer construir una casa-fàbrica sota la direcció de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu i amb la participació del fuster Francesc Bordas, el manyà Manuel Perdigó, el vidrier Francesc Fatjó, el pintor Josep Ribó i el fonedor de ferro Valentí Esparó (vegeu Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia), que s'encarregà del subministrament de 24 columnes (6 per planta) de ferro colat.[4][5] Un cop acabada, la va llogar al fabricant de filats de cotó i futur consogre[a] Francesc d'Assís Jordà i Molleras (1791-1861),[8] que hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 10 CV.[9][5]
Com d'altres propietaris de fàbriques, Lloberas va haver de sotmetre's a l'edicte del 10 d'abril del 1846 per legalitzar-ne la força motriu, presentant uns plànols signats pel mestre d'obres Joan Soler i Cortina.[5][2] Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica era ocupada per dos industrials del ram de la filatura: Llorenç Padró amb 7 CV, 2.400 fusos de mule-jennies i 60 operaris, i el ja esmentat Jordà,[10][11] amb 15 CV, 2.160 fusos de mule-jennies i 62 operaris.[5]
El 1855, Manuel Perdigó, propietari de la finca veïna del núm. 14 del carrer de l'Aurora, va presentar una denúncia a causa de les vibracions produïdes en el seu edifici per la màquina de vapor de Jordà. Després d’un dictamen dels arquitectes Antoni Rovira i Trias i Elies Rogent, se'n va ordenar la suspensió.[5][12][2]
L'any 1873, el fabricant de cintes Francesc Palà va sol·licitar permís per a la substitució de la força motriu per dues calderes de vapor de 12 CV, segons els plànols de l'enginyer Francesc Pucurull.[13][5]
A finals del segle xix hi havia la fàbrica de trenyines de jute per a espardenyes de Llaudet i Cia,[14] i a començaments del segle xx hi havia al segon pis la fàbrica de pianos de Priu, Mallart i Cia,[15][16] que el 1906 va patir un incendi.[17]
El 2015, l'antiga «quadra» del carrer de l'Aurora fou segregada de la finca per a construir-hi una promoció d'habitatges, que manté la façana original però no està catalogada.[2][5]
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa-fàbrica Lloberas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Modifició del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 53-54.
- ↑ «Francisco Lloberas Gelpí». geneanet. oscarmira.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/10, f. 131v-135v, 18-4-1842.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Francisco De Paula Jordà Planagomà». geneanet. oscarmira.
- ↑ «Josefa Lloberas Vidal». geneanet. oscarmira.
- ↑ «Francisco De Asís Jordà Molleras». geneanet. oscarmira.
- ↑ «Francisco Jordá. Riereta 63. Instal·lar una màquina de vapor a la seva filatura». Q127 Foment 33/1843. AMCB, 23-03-1843.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 175, 312.
- ↑ «Manuel Perdigó sol·licita que Francisco de Asís Jordà practiqui algunes obres en la fàbrica de vapor del carrer de la Riereta». Q136 Obres Públiques 3/1 1552. AMCB.
- ↑ «Projecte d'instal·lació de dos calderes de vapor en (la fàbrica de cintes situada a) la casa número 13 del carrer de la Riereta per Francisco Palá». A183 Comissió de Governació C5-263. AMCB, 18-1'-1872.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 340 bis.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 727.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 1014.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició del vespre), 03-12-1906, p. 4.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Lloberas |
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 550-552. ISBN 978-84-9156-216-0.