Casa-fàbrica Terrés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1840 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 17 i Sant Rafael, 38 (enderrocat) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 Planta de la casa-fàbrica Terrés (1842)
| ||||
.jpg)
La casa-fàbrica Terrés (Vapor Casaramona) era un edifici situat als carrers de la Riereta i Sant Rafael del Raval de Barcelona, conservat parcialment.
Descripció[modifica]
Juntament amb la veïna casa-fàbrica Balius, constituïa un conjunt d'estil neoclassicista amb una clara influència de l'École polytechnique francesa, compost en tres parts simètriques, amb una casa a cada un dels extrems, generalment destinades a habitatges o oficines, i les «quadres» situades al centre.[1]
Història[modifica]
Pere Terrés i Coll era un fabricant establert al barri de Sant Pere.[2][3] L'octubre del 1839, els cònjuges Josep Suñol i Teresa Capdevila li van establir en emfiteusi un terreny del seu hort als carrers de Sant Rafael i de la Riereta,[4] i el desembre del mateix any va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.[5] L'abril del 1840, va demanar permís a aixecar un tercer pis sobre l'edifici en construcció, novament segons el projecte de Jambrú.[6] El 1841, hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 20 CV.[7]
El 1851, Terrés va fer suspensió de pagaments i els seus creditors van posar en venda la fàbrica, conjuntament amb la màquina de vapor i una altra de paper continu.[8][9] Finalment, el 1852 va ser adquirida per 20.172 duros, 14 rals i 7 morabatins pels industrials igualadins Josep Castells i Camps i Francesc d'Assís Castells i Comas,[10][11][1] que el 1854 van constituir, juntament amb Gabriel i Salvador Castells i Comas i Josep, Domènec i Jaume Castells i Mas (fills de Josep), la societat Castells i Cia, dedicada a la filatura del cotó.[12][13][14] El 1858, aquesta va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach,[15] i novament el 1859 per a fer-hi una remunta.[16] Posteriorment, la propietat passà a mans d'Eusebi Castells i Reixachs[17] (Igualada, 1848–Barcelona, 1909), fill de Francesc[18] i Rosa Reixachs, les germanes del qual, Magdalena, Dolors i Concepció, van fer el llegat que va permetre la construcció de l'Asil del Sant Crist d'Igualada.[12]
A principis del segle xx hi havia la fàbrica de Casimir Casaramona i Puigcercós: «Casaramona (Casimiro), fab. de colchas, toallas, mantas de algodón y tejidos de algodón y lana, Riereta, 17. Despacho: Córtes, 601.»[19] El 9 de març del 1911 va ser destruïda per un incendi i es va traslladar a un nou emplaçament (vegeu Fàbrica Casaramona).[1] Tanmateix, va quedar en peu una part del cos destinat a habitatges del carrer de la Riereta, 17, que el 1925 va ser objecte d'una remunta de tres pisos projectada per l'arquitecte Miquel Madorell i Rius.[20] La resta del solar és ocupada per una promoció d'habitatges construïda als anys 1990 per l'empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Diario de Barcelona, 09-12-1814, p. 955.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 421v-425, 24-10-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 16-12-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 27-4-1840.
- ↑ Diario de las Sesiones del Congreso de los Diputados, 1849, p. 846.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-11-1851, p. 7032-7033.
- ↑ Diario de Barcelona, 06-08-1852, p. 4658.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/13, f.231v-245, 22-7-1852.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 22-11-1860, p. 10767-10768.
- ↑ 12,0 12,1 Castells i Catasús, 2006, p. 189.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 142, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 211.
- ↑ AMCB, Q136 Obres públiques 3/1 2143.
- ↑ «Castells y Compañía. Fàbrica de filatures de cotó. Riereta 17. Prolongació de l'alçada de la façana d'un edifici». Q127 Foment 1005 bis C. AMCB, 1859.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418.
- ↑ Farrés i Florensa, 2018, p. 10.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1909, p. 1416.
- ↑ «Patricio Segú. Riereta 17. Addicionar tres pisos». Q127 Foment 1714/1925. AMCB.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 509-513. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Casimir Casarramona. L'opció del vapor». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Castells i Catasús, Conxa «Joan Castells i Boronat i els seus germans. Els orígens d’un llinatge de l’alta burgesia industrial igualadina». Miscellanea Aqualatensia, 12, 2006, pàg. 185-206.
- Farrés i Florensa, Joan «La comunitat de les Germanes Josefines a Igualada (1886-1971)». Revista d'Igualada, 59, setembre 2018, pàg. 6-17.