Casa Antoni Samà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Boters, 6 i Palla, 25 | |||
| ||||
La casa Antoni Samà és un edifici situat als carrers dels Boters i de la Palla de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
Al segle xvi, en aquest indret hi havia la casa de Miquel Mai, conseller de l'Emperador Carles I i cèlebre col·leccionista. A la seva mort, la propietat passà a mans del seu nebot Jeroni de Pinós-Santcliment i de Mai.[2] A principis del segle xix, la casa, malmesa pels bombardejos del setge de 1713-1714, estava en ruïnes,[3] i l'abril del 1803, el marquès de Barberà Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí i el seu fill Josep Ramon de Pinós i Copons de la Manresana van establir-ne una part al comerciant Joaquim Arnau.[4] Tot seguit, aquest va demanar permís per a construir-hi un nou edifici de planta baixa, entresol i tres pisos al carrer dels Boters, i planta baixa i entresol al de la Palla, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch, que també s'havia encarregat de la casa d'Antoni Cornet.[5]
El 1870, Antoni Samà i Urgellés (futur marquès de Samà) va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Oriol Mestres, que hi va remuntar unes golfes.[6]
El Celeste Imperio[modifica]
Als baixos d'aquest edifici s'hi va instal·lar la botiga de mocadors i altres articles xinesos de Joan Quer: «Boters 6, Depósito principal de géneros de China. Pañolería bordada, lisa, adamascada y demas articulos. D. Juan Quer.»[7]
Posteriorment, el 18 de juny del 1894, s'hi va constituir la raó social Bassal, Gotzens i Cia,[8] amb un capital de 69.000 pessetes, aportat pels socis Josep Bassal i Torres, Eugènia Calleja i Pastor, Jaume Gotzens i Romagosa, Dolors Mariner i Armengol, Leandre Jover i Peix, i la seva mare Antònia Peix i Traveria (vegeu casa-fàbrica Traveria).[9] Aquest negoci importava majoritàriament teles de Manila, sedes, catifes, teixits i objectes artístics de la Xina i del Japó, que venia tant al detall com a l'engròs.[9] El 3 de novembre del 1897, la societat va passar a anomenar-se Josep Bassal i Cia, i partir del gener del 1903, Successors de J. Bassal.[10]
L'any 1916, el negoci va ser traspassat a la raó social Roig i Pascual, prenent el nom d'El Celeste Imperio.[9] Des d’aleshores, i fins a començament del 1931, el nou establiment va continuar venent mantons de Manila, teixits de seda, ventalls, quimonos, pijames i bates (yukata), així com també porcellanes, peces d’ivori, netsuke, mobles de fusta, laques, etc.[9]
Galeria Artur Ramon[modifica]
El 1943, Artur Ramon i Garriga va obrir una botiga d'antiguitats al carrer de la Palla, 25,[11] que el 1988 es convertí en la galeria d'art Artur Ramon. Aquesta hi va romandre fins al 2017, quan es va traslladar a l'Eixample.[12][13] El 2019, l'estudi R+B (Roldán & Berengué, arquitectes) va reformar el local i hi va remuntar dues plantes més.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pinós-Santcliment i de Mai, Jeroni de». Dades dels Països Catalans. Ramon Piera i Andreu.
- ↑ «Casa Cornet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/31, f. 141-157v, 12-4-1803.
- ↑ «Joaquim Arnau. Comerciant. Boters i Palla. Casa. Edificar amb 3 pisos i entresòl». C.XIV Obreria C-91/1803-065. AHCB, 29-04-1803.
- ↑ «Boters 6. Casa Samà. Projecte de reforma. Façana principal. Alçat i perfil». Gràfics 05765. AHCB, 28-07-1870.
- ↑ «Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion» p. 1, 271, 533, 818, 932, 1863.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 254.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bru i Turull, 2009, p. 272.
- ↑ Anuario-Riera, 1903, p. 232.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 152, 403.
- ↑ «La belleza cautiva (exposición)». ARTEINFORMADO. Espacio iberoamericano del arte. Collegium.
- ↑ Farré, Natàlia «Salón, biblioteca y sillas fernandinas». El Periódico, 20-12-2017.
- ↑ «Palla 25 & Boters 6». R+B.
Bibliografia[modifica]
- Bru i Turull, Ricard «El comerç d’art japonès a Barcelona (1887-1915)». Locus Amoenus, 10, 2009, pàg. 259-277.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Antoni Samà |
- «Casa Samà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.