Casa Miquel, Vincke i Meyer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | General Guitart i Lostaló | |||
| Construcció | 1910 – 1920 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | C. de la Garriga, 22 - c. de Miquel, Vincke i Meyer | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 4155 | |||
La Casa Miquel, Vincke i Meyer és una obra del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A més de casa unifamiliar, era la seu de l'empresa surera Miquel, Vincke & Meyer.
La casa Miquel fa cantonada entre els carrers de la Garriga i de Miquel, Vincke i Meyer. És un edifici de grans dimensions, amb un ampli jardí a la part posterior. Un passadís a la banda dreta de la façana del carrer de la Garriga comunica la reixa d'accés (element que presenta una notable forja modernista) amb la porta d'entrada, d'arc de mig punt, i amb el jardí.
El cos principal de l'habitatge és de planta, dos pisos i terrat protegit per barana i obra de ferro. Les obertures són en general amb llindes i arrodonides als angles a la planta i al primer pis, mentre que les del segon pis són de dos o tres arcs escarsers. El coronament és amb cornisa, de maó a la part inferior i de teula i trencadís a la part superior, sostinguda per petites mènsules. Hi ha dues construccions secundàries a la part posterior: una terrassa amb barana de terra cuita, annexa al cos principal, i una petita construcció que comunica amb aquell mitjançant un petit pont.[1]
Conserva gran part del mobiliari, entre el qual les cadires de la sala on se celebraven les reunions dels consells d'administració de l'empresa, amb l'anagrama de la casa M.V.M. en relleu, segurament dissenyat pel mateix arquitecte.[2]
Història[modifica]
La casa Miquel és un edifici de principis del segle xx, aproximadament del 1910. El promotor era Joan Miquel Avellí, expert surer associat amb alemanys.[2]
Fins a la darrera dècada del segle XX l'edifici s'havia atribuït a l'arquitecte Josep Goday i Casals. Tanmateix, vora el 1998 i 1999 el Museu del Suro de Palafrugell va iniciar la recerca per a una ponència en un congrés surer titulada Manufacturas del Corcho "Can Mario". Ressenya històrica dels edificis, gràcies a la qual es van trobar el plànols, signats per General Guitart i Lostaló.
Posteriorment, fou l'habitatge del pintor Modest Cuixart i Tàpies, actual seu de la Fundació Cuixart.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Miquel, Vincke i Meyer |
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Miquel, Vincke i Meyer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Casa Miquel, Vincke i Meyer». Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell p. 123-124. Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 6 juny 2012].