Casa Pere Comas i Ricart
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Cronologia | ||||
| 1852 | renovació, Arquitecte: Josep Boixareu i Gallart | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Serra, 12 i Còdols, 19 | |||
| ||||
La casa Pere Comas i Ricart és un edifici situat als carrers d'en Serra i dels Còdols de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1820, el comerciant indià Antoni Milà de la Roca i Miró[2] va adquirir al picapedrer Josep Foxart i Calopa i al seu fill Pau Foxart i Coch dues cases al carrer d'en Serra i dels Còdols,[3][4] i tot seguit va demanar permís per a reedificar aquesta darrera amb planta baixa, segons el projecte del mestre de cases Manuel Pujó,[5] i poc després, novament per a aixecar-hi un pis.[6]
A la seva mort el 1852, la finca va ser posada en venda[7] i adquirida pel fabricant de naips Pere Comas i Ricart, que va encarregar la reforma de la façana del carrer d'en Serra a l'arquitecte Josep Buxareu, que hi afegí una decoració de terracotes,[8] i tot seguit hi va traslladar la producció.[9][10] Tot i que nascut a Palma, provenia d'una nissaga de fabricants de naips de Mataró, iniciada pel seu avi Pere Comas i Vilavella i continuada pel seu pare Pere Comas i Jonullà[11] i el seu germà Salvador.[12] Primerament s'establí al carrer del Portal Nou, 43[13] (edifici que constava com a propietat seva)[14] i el 1844 es traslladà al carrer de Sant Pere més Baix, 57 (antic).[15][16]
Pere Comas va morir el juliol del 1859,[17] sense haver fet testament. La vídua Francesca Bover i els seus fills Eduard i Artur, menors d'edat, van aixecar l'inventari post mortem dels seus béns, segons el qual a la fàbrica hi havia: un vògit de ferro, un ensabonador de fusta, unes premses, un tòrcul, un torrador, un brunyidor, diverses taules, tisores grans i petites, pinzells per a pintar, una caldera gran i dues de petites de coure, unes romanes, pedres per a moldre colors, olles per a posar-hi colors, motllos de metall per a naips de 24 naips cadascun, un motllo de fusta, un altre per a naips francesos, patrons per a pintar naips, un morter i molts altres instruments i arreus propis de l'activitat. També s'hi consignaven les existències de naips fabricats de diverses classes i altres en curs d'execució, així com diferents tipus de paper per a la fabricació, i les existències en poder de comissionistes.[14][12] No hi ha constància de que els hereus hi continuessin la producció.[12]
El 1911, Jaume Pujadas i Mestre va demanar permís per a reformar el cos del carrer dels Còdols segons el projecte del mestre d'obres Josep Graner i Prat, que hi va remuntar quatre pisos destinats a habitatges.[18]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 21.
- ↑ AHPB, notari Joan Plana, 26-08-1820.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/4, f. 413-422, 3-4-1852. Segona part de l'inventari post mortem dels béns d'Antoni Milà de la Roca.
- ↑ «Antoni Milà de la Roca. Còdols, d'en, 3. Enderrocar la façana, reedificar-la i construir un 1er pis amb 2 balcons». C.XIV Obreria C-116/1820-073. AHCB, 07-09-1820.
- ↑ «Antoni Milà de la Roca. Còdol, d'en. Sortida dels balcons». C.XIV Obreria C-116/1820-107. AHCB, 05-12-1820.
- ↑ Diario de Barcelona, 31-3-1852, p. 1686.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 629 C.
- ↑ Diario de Barcelona, 15-11-1852, p. 6967.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 360.
- ↑ Llovet, 1997, p. 7-8.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Llovet, 1997, p. 9-10.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 43.
- ↑ 14,0 14,1 AHPB, notari Francesc Bellsolell, manual 1.330/11, f. 155v-163, 22-8-1859. Inventari post mortem dels béns de Pere Comas i Ricart.
- ↑ Diario de Barcelona, 21-12-1844, p. 5159.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 394.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 14-7-1859, p. 7366.
- ↑ «Jaime Pujades Mestre. Còdols 19. Afegir cuatre pisos a la casa existent». Q127 Foment 1451/1911. AMCB, 05-12-1911.
Bibliografia[modifica]
- Llovet, Joaquim «Els Comas de Mataró, fabricants de cartes». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 59, 1997, pàg. 7-11.
- Martín, Carme «Els Milà de la Roca i el seu palau d’Horta». El Pou, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 10, 2020, pàg. 82-85.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Pere Comas Ricart». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Naipes Comas 1797-1992». The World of Playing Cards. Simon Wintle, 26-04-2023.