Castell d'Albió

Infotaula d'edifici Castell d'Albió
Turó amb les restes del castell
Dades
Tipus	Castell
Part de	Albió
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	724 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Llorac (Conca de Barberà)
Localització	Turó a la part alta d'Albió
41° 33′ 56″ N, 1° 16′ 15″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	999-MH
Codi BIC	RI-51-0006638
Id. IPAC	1098

Castell d'Albió era un castell, del qual actualment sols se'n conserven algunes restes, del municipi de Llorac (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció

A la banda occidental del terme municipal de Llorac hi ha el poble d'Albió. El castell es trobava en el turó més elevat del poble. Tant en l'època templera com en l'hospitalera, al castell hi residia un carlà. Una visita prioral dels hospitalers de l'any 1602 ja deia que era un castell enderrocat. Fa unes dècades encara s'hi apreciaven els fonaments d'una torre quadrangular, que desaparegueren en emplaçar allí mateix un repetidor de TV.

Història

Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l'any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d'Albió. A poc a poc, entre els segles xii i xiii, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà (Barberà de la Conca) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona (Vallfogona de Riucorb). Començà a obtenir-hi drets, l'any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d'Albió. Una altra fita important d'aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l'any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.

Cinc anys després que l'orde del Temple fos dissolt, l'any 1317, Albió com la majoria de possessions templeres passà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem que en mantingué la senyoria fins a la fi de l'antic règim.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Albió

Bibliografia

• Joan Fuguet Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1995.
• Idem, Templers i Hospitalers, I. Guia del Camp de Terragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1997.
• Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(1a parte). Actas del IV Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura et alii, Córdoba 2001. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 193–216.
• Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(2.ª parte). Actas del V Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Sarrià de Ter, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ajuntament de Sarrià de Ter et alii 2003. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 349–376.
• Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(3.ª y 4.ª partes). Actas del VII Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, El Paular-Rascafría, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ayuntamiento de Rascafría et alii 2007. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 313–390.

Enllaços externs

• «Castell d'Albió». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.