Castell de Padèrn
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Padèrn (França) | |||
| ||||
El castell de Padèrn és un castell en ruïnes de la comuna de Padèrn, al departament d'Aude, a França. És un dels anomenats castells càtars.
Posició[modifica]
El castell es va construir amb vistes al poble de Padern sobre un cim de pedra calcària que domina el riu Verdouble que passa pel poble. Els camins per arribar-hi són molt costeruts, fet que el feia pràcticament inexpugnable.
Història[modifica]
El castell és poc conegut a la zona, perquè no va tenir un paper gaire important durant la croada contra els albigesos, a diferència dels castells veïns de Termes, Queribus o Peyrepertuse.
L'any exacte de construcció no es coneix, però el poble de Padern consta l'any 899, quan Carles III, conegut com a Carles el Simple, va cedir el territori a l'abadia de Lagrasse, mentre que aquesta darrera encara pertanyia als comtes de Tolosa, i no a la corona de França.
La fortificació s'esmenta per primera vegada l'any 1026, i una fortificació secundària (forcia) a finals del segle XII, posada sota el control de l'Abadia de Lagrasse.
Durant la croada albigesa, Chabert de Barbeira, company d'armes d'Olivier de Termes, protector dels càtars i senyor de Quéribus, s'apodera del lloc. Després de la captura de Quéribus, va negociar la seva llibertat a canvi de l'abandó de les ciutadelles al rei Lluís IX.
L'Abadia de Lagrasse va recuperar així el castell, i el 1283, en va esdevenir el propietari oficial mitjançant una transacció amb Felip III de França (Felip l'Atrevit). L'abadia va romandre com a propietària fins al 1579.
A finals del segle XVI, després de les guerres de religió, Pere de Vic, originària de Girona (Catalunya), va adquirir el castell i hi va fer alguns afegitons, tot i conservant-ne l'aspecte feudal. L'any 1706, els seus descendents van revendre tota la propietat a l'Abadia de Lagrasse, que la va abandonar a finals del segle XVIII.
Avui[modifica]
El castell no és més que ruïnes. No està classificat com a monument històric, el lloc està completament abandonat i el seu estat empitjora dia a dia.
Galeria[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Jacques-Alphonse Mahul : Cartulaire et Archives des communes de l'ancien diocèse et de l'arrondissement administratif de Carcassonne
- Agnès i Robert Vinas : La conquête de Majorque