Catalina de Moscoso-Ossorio y Mendoza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1676  Madrid |
| Mort | 4 desembre 1718 (42 anys) Madrid |
| Família | |
| Cònjuge | Mercurio Antonio López Pacheco |
| Fills | Andrés Luis López-Pacheco y Osorio |
Catalina de Moscoso-Ossorio y Mendoza (Madrid, 26 d'octubre de 1676 - Madrid, 4 de desembre de 1718) va ser una noble castellana.
Va néixer a Madrid el 26 d'octubre de 1676,[1] va rebre el baptisme a la parròquia de San Martín el mateix dia.[2] Va ser filla de Luis de Moscoso, setè comte d'Altamira i gentilhome de cambra de Carles II, i de Mariana de Benavides, filla dels marquesos de Caracena.[3] Es va casar el 22 de març de 1699 amb Mercurio Antonio López Pacheco, duc d'Escalona i de Villena,[1] que es casava en segones núpcies.[4] Del matrimoni van néixer Andrés, successor dels títols,[5] Josefa, Juan i un altre infant mort en néixer.[1]
Al llarg de la seva vida va dedicar-se a la caritat envers els seus vassalls, servents i els més pobres. Es va fer coneguda i respectada a la cort, hom afirma que gràcies als seus dots de govern, gentilesa i bellesa.[2]
Va morir a la seva vila natal el 4 de desembre de 1718.[1] El seu cos va ser dipositat als transparent de l'església del convent de San Francisco, i el 12 de febrer se'n celebraren les exèquies, que van anar a càrrec del fra Antonio Márquez. El 1738, el cos va ser traslladat al convent del Parral de Segòvia, lloc d'enterrament dels marquesos de Villena.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cadenas Vicent, Vicente de. Caballeros de la Orden de Santiago. Siglo XVIII (en castellà). vol. 3. Madrid: Ediciones Hidalguía, 1978, p. 68.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Álvarez Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 257-258.
- ↑ Ramos, Antonio. Descripción genealógica de la Casa de Aguayo (en castellà). Màlaga: Impresor de la Ciudad, 1781, p. 455.
- ↑ Pinedo Salazar, Julián de. Historia de la insigne Órden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 516.
- ↑ Burgos, Augusto de. Blasón de España: libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1853, p. 319.