Ceferino Araujo Sánchez
 Retrat de Ceferino Araujo (1864), obra de León Bonnat. Museu del Prado.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1829 Santander (Cantàbria) |
| Mort | 26 octubre 1897 (68 anys) Labastida (Àlaba) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, arts visuals i crítica de l'art |
| Ocupació | pintor, crític d'art |
| Professors | Carlos de Haes |
Ceferino Araujo Sánchez (Santander, 21 d'octubre de 1829 – Labastida, 26 d'octubre de 1897) va ser un pintor espanyol.
Biografia[modifica]
Va néixer a Santander el 21 d'octubre de 1829, essent un dels fill del matrimoni de Tomás Araujo, de Valladolid, i de Teresa Sánchez, de Madrid. El seu naixement a Cantàbria va ser fortuït, el seu pare hi estava destinat com a metge de l'armada. La família ben aviat es va establir a Madrid, d'on l'artista sempre es va sentir natural.[1]
Va ser deixeble de Carlos de Haes i de l'Escola Superior de Belles Arts de Madrid, dependent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[2] Va conrear principalment el paisatge,[3] tot i que també va treballar com a decorador al cafè restaurant de Fornos, i com a retratista, confeccionant els d'Antonio Remón Zarco del Valle i Salustiano de Olózaga per a l'Ateneu Científic i Literari de Madrid.[2] Va participar a diversos certàmens artístics com l'Exposició Nacional de Belles Arts en els anys 1858, 1860, 1862 i 1866, en el penúltim dels quals va obtenir a la penúltima una medalla de segona classe. També participà a l'Exposició Castellana de Belles Arts (1859) a Valladolid, on va ser premiat amb una medalla d'argent, a la de Baiona de 1861, guardonat amb una medalla de coure, i a la de Cadis de 1860.[2]
També va escriure sobre art i va actuar com a crític de belles arts. Va col·laborar a les revistes La Ilustración, El Arte en España, La Revista de Bellas Artes, La España Moderna, El Día i Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. Així mateix, va ser autor de dues monografies sobre Francisco de Goya i Vicente Palmaroli, a més del llibre Los Museos de España el 1875, on va reflexionar de manera crítica sobre els museus, fent un important anàlisi sobre el Museu del Prado.[3][2]
El 1890 va traslladar-se amb la seva família a Vitòria, on va establir la seva residència. Va morir a Labastida, localitat on passava l'estiu, el 26 d'octubre de 1897, víctima d'una malaltia.[1]
Obres[modifica]
.jpg)
Algunes obres d'Araujo es conserven al Museu del Prado:[3]
- Paisatge amb pastora de cabres al costat d'un riu (1891)
- Jardí d'un convent de monges (1891)
- Paisatge (1888)
- Paisatge amb un riu (1891)
- Paisatge amb figures al costat d'un llac (1891)
- Mare de Déu del Cobre (1891)
A banda, Manuel Ossorio en cita les següents, vinculades a les exposicions on va participar:[2]
- Una sínia arruïnada als voltants del Manzanares
- Rodalies d'Àvila
- La platja del Grau
- Records del Guadarrama
- Tarda d'estiu
- Vista d'Hendaia
- Vista de Madrid
- Vista d'Àvila
- Font de Neptú en el Prado
- Bosc de San Antonio d'Àvila
- Els pins de la Casa de Campo
- Pinars de San Martín de Valdeiglesias
- Plaça de València
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mélida, José Ramón «Ceferino Araujo Sánchez». La España Moderna, núm. 108, 30-11-1897, pàg. 114-131.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ossorio y Bernard, Manuel. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 46-47.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Portús Pérez, Javier. «Araujo Sánchez, Ceferino» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 18 gener 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceferino Araujo Sánchez |