Celia Mur

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCelia Mur
Biografia
Naixement16 maig 1970 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant de jazz Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Lloc webceliamur.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: celiamur Twitter (X): CELIAMUR Instagram: celia_mur Youtube: UC_I6uqIuOTXAWA0LjE41Vgg Bandcamp: celiamur Musicbrainz: 5c75bf6e-877a-40d7-8fbb-85571a9445a9 Discogs: 3742761 Modifica el valor a Wikidata

Celia Mur (Granada, 16 de maig de 1970 - Granada, 29 d'agost de 2019) fou una música de jazz granadina, professora de cant en la Berklee College of Music de València.[1]

Mur estudià amb altres músics com Sheila Jordan, Perico Sambeat, Paolo Fresu, Javier Colina, Marc Miralta, Mark Turner o Jorge Pardo, liderà el seu propi quartet (amb Fernando Marco a la guitarra, Lucho Aguilar al contrabaix i Diego Clanchet a la bateria) i treballà amb Uri Cane, Benny Golson, Kenny Barron, Carmen Linares, Bob Mintzer o Dave Samuels.[2]

Biografia[modifica]

Nascuda Celia María Fernández de Moya, començà els estudis musicals als dotze anys al conservatori de Granada;[3] malgrat ser filla d'un guitarrista flamenc, Antonio Fernández de Moya, Celia estudià cant líric i fon alumna de la soprano Maryan Bryfdir.[4] El 1989 començà a interessar-se pel jazz,[5] i a partir del 1995 orientà la seua carrera musical cap a eixe estil;[6] el 2001 publicà el seu primer disc, Footprints, per al qual enregistrà cançons considerades «una veritable prova de foc per als cantants de jazz» com "Footprints", Caravan, "Rhythm-a-Ning", o "That's all".[7]

El 2003 publicà Las flores de mi vida, una antologia d'onze cançons amb especial significació per a ella:[8] l'àlbum conté cançons comercials com "El toro y la luna" o "Sin documentos" (Los Rodríguez), però en destaca la fusió de l'estàndard jazz "Caravan" amb "Zorongo gitano", en la qual utilitzà el seu accent castellà andalús.[9]

Mur homenatjà son pare amb el disc Simpatía, que conté sis composicions d'ell, un parell de cançons brasileres i una cançó del segle xv, Tres morillas:[10] gravat entre gener i febrer del 2008, el projecte sorgí en conéixer el pianiste suís Chris Wiesendange, el qual s'interessà pel repertori de la cantant i esdevingué el director musical del disc; les composicions brasileres es gravaren a Zúric i, un mes després, acabaren l'enregistrament als estudis Searsound de Manhattan amb Antonio Sánchez a la bateria, Ben Street al contrabaix, Mark Turner al saxo, Wiesendange al piano i la col·laboració del cantaor flamenc Antonio Campos; el segell britànic Rhythm & Muse li publicà el disc.[11]

El 2010 col·laborà amb el guitarrista gadità Nono García, amb el qual edità l'any següent Coplas mundanas, una fusió de música popular andalusa amb el jazz o la bossa.[12] El 2012 publicà Amerikanda en parceria amb el guitarriste Hugo Fernández, en el qual reprenien el concepte del disc anterior però amb composicions de diferents procedències: els mexicans José Alfredo Jiménez (De un mundo raro) i Consuelo Velázquez (Amar y vivir), els brasilers Rosa Pasos i Ivan Lins (Abajour lilas), l'argentí Cholo Aguirre (Río manso') i els espanyols E. Llovert (Yo te diré) i, de nou, son pare Antonio Fernández de Moya (Tu siempre comentas).[13]

El 2014 actuà en quintet amb l'espectacle Celia Mur Swings Hot and Cool, en el qual homenatjava els clàssics del jazz.[14] El 2016 feu dos concerts a Las Palmas amb la Perinké Big Band, mentre preparava la gravació del pròxim disc amb el vibrafoniste Arturo Serra i un altre de jazz contemporani.[15]

El seu darrer disc, Celia Mur canta a Menescal, és una antologia de composicions del brasiler Roberto Menescal arranjades per Serra, amb Juan Galiardo (piano), Ales Cesarini (contrabaix) i Mariano Steimberg (percussió):[16] és l'únic disc de la seua producció dedicat íntegrament a la música brasilera i cantat en portugués.[17]

Ja malalta, hagué de suspendre algun concert previst, com el de l'11 de febrer del 2017 a Almeria acompanyada del Clasijazz Trio, al qual havia d'acompanyar amb una master class de cant.[18]

Celia Mur morí el 29 d'agost del 2019 després d'una llarga malaltia[19] a Granada: el funeral tingué lloc dissabte 31 al cementeri de San José, amb una cerimònia budista.[20] llavors cursava estudis universitaris en la UNIR.[21] El festival Real Jazz de Vila-real, en el qual havia participat Celia Mur l'any anterior, li dedicà l'edició del 2019.[22]

El Festival de Jazz de Granada li atorgà el premi del festival a títol pòstum en la 40a edició aquell any, i l'homenatjà amb un concert de Kiko Aguado i la Big Band de Granada.[23]

El 2 de novembre d'enguany se celebrarà el concert d'homenatge en el festival granadí, durant el qual la seua família rebrà la Granada de Oro.[24]

Reconeixements[modifica]

L'any 2011 Celia Mur rebé el reconeixement a la llavor artística del Festival de Jazz d'Aljarafe i la revista cultural Garnata l'anomenà «un dels líders del segle XXI».[25]

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Isabel Vargas «Muere la cantante granadina Celia Mur, una de las pioneras del jazz en España» (en castellà). Granada Hoy, 30-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  2. ↑ «El jazz de Celia Mur Quartet en Benicàssim» (en castellà). Vive Castellón, 03-11-2014 [Consulta: 13 setembre 2019].
  3. ↑ «Fallece Celia Mur, una de las grandes voces del jazz en España» (en castellà). SGAE, 03-09-2019 [Consulta: 6 setembre 2019].
  4. ↑ «Celia Mur» (en castellà). Apolo y Baco. [Consulta: 4 setembre 2019].
  5. ↑ «Celia Mur». JazzTerrassa, abril 2005. [Consulta: 8 setembre 2019].
  6. ↑ «Gira: Celia Mur» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 3 de setembre 2015. [Consulta: 8 setembre 2019].
  7. ↑ Jesús Arias «La cantante de jazz Celia Mur lleva a Granada 'Footprints', su primer disco» (en castellà). El País, 22-11-2001 [Consulta: 27 setembre 2019].
  8. ↑ «Septiembre 2019: "Las flores de mi vida", de Celia Mur» (en castellà). Apolo y Baco, setembre 2019. [Consulta: 6 setembre 2019].
  9. ↑ «Las flores de mi vida» (en castellà). Sedajazz. [Consulta: 8 setembre 2019].
  10. ↑ José Manuel Pérez Rey. «Celia Mur: “Me siento afro-flamenca”» (en castellà). Distrito Jazz. [Consulta: 5 setembre 2019].
  11. ↑ Jesús Arias «Celia Mur publica en Gran Bretaña «Simpatía», su nuevo álbum de jazz» (en castellà). Granada Hoy, 19-07-2019 [Consulta: 11 setembre 2019].
  12. ↑ S. N. ««Cantas un flamenco y puedes acabar en Brasil»» (en castellà). El Comercio, 24-11-2010 [Consulta: 8 setembre 2019].
  13. ↑ « DISCOS Celia Mur & Hugo Fernández: ‘Amerikanda’» (en castellà). Distrito Jazz. [Consulta: 13 setembre 2019].
  14. ↑ D. P. «Celia Mur Quintet protagoniza mañana una nueva jornada del I Ciclo de Jazz» (en castellà). Información, 08-02-2014 [Consulta: 12 setembre 2019].
  15. ↑ Fernando Bethencourt «"El jazz español necesita industria"» (en castellà). La Provincia, 23-02-2016 [Consulta: 12 setembre 2019].
  16. ↑ «Celia Mur canta al compositor brasileño Roberto Menescal en el Palacio de Festivales» (en castellà). El Diario de Cantabria, 12-01-2019 [Consulta: 8 setembre 2019].
  17. ↑ «' El jazz vuelve a la Plaza de la Merced de Cuenca con Celia Mur y Arturo Serra» (en castellà). Objetivo Castilla-La Mancha, 31-07-2018 [Consulta: 11 setembre 2019].
  18. ↑ José Ángel Santiago Lardón. «Celia Mur & Clasijazz Trio» (en castellà). Clasijazz, 12-01-2017. [Consulta: 6 setembre 2019].
  19. ↑ «Muere la cantante de jazz Celia Mur» (en castellà). Efe Eme, 02-09-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  20. ↑ Amanda Martínez, Juan Jesús García «Muere la cantante de jazz granadina Celia Mur» (en castellà). Ideal, 30-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  21. ↑ «Fallece la granadina Celia Mur, la voz más relevante e internacional del jazz español» (en castellà). El Independiente de Granada, 31-08-2019 [Consulta: 4 setembre 2019].
  22. ↑ «El IV Real Jazz de Vila-real amplia programació amb el millor cartell amb denominació d’origen i homenatjant a Celia Mur». Castellón Información, 10-09-2019 [Consulta: 11 setembre 2019].
  23. ↑ R. C. «El Festival de Jazz de Granada rendirá homenaje a Celia Mur en su 40 aniversario» (en castellà). Granada Hoy, 15-10-2019 [Consulta: 15 octubre 2019].
  24. ↑ «Homenaje a Celia Mur en el 40 Festival Internacional de Jazz de Granada 2019» (en castellà). La Guia Go, 02-11-2019 [Consulta: 31 octubre 2019].
  25. ↑ «Celia Mur». Club de Jazz de las Mil Pesetas. [Consulta: 13 setembre 2019].
  26. ↑ «Footprints by Celia Mur». Bandcamp, 22-05-2001. [Consulta: 8 setembre 2019].
  27. ↑ «Las flores de mi vida by Celia Mur». Bandcamp, 28-09-2003. [Consulta: 8 setembre 2019].
  28. ↑ «Kiko Aguado + Granada Big Band + Bob Mintzer: Basie Live!». Apolo y Baco. Arxivat de l'original el 20 d’octubre 2020. [Consulta: 10 octubre 2019].
  29. ↑ «Coloreados by Celia Mur». Bandcamp, 2005. [Consulta: 8 setembre 2019].
  30. ↑ «Septiembre 2009: "In a Sentimental Duke", de The Fat Cats.» (en castellà). Apolo y Baco. [Consulta: 27 octubre 2019].
  31. ↑ «Celia Mur - Nono García – Coplas Mundanas». Discogs. [Consulta: 4 setembre 2019].
  32. ↑ «El disco». Amerikanda. Arxivat de l'original el 12 de juny 2013. [Consulta: 4 octubre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Celia_Mur&oldid=31832483»