Chahamanes de Ranastambhapura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióChahamanes de Ranastambhapura
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata

El Chahamanes de Ranastambhapura o Chauhans de Ranthambor fou una dinastia índia del segle xii. Van governar l'àrea al voltant de la seva capital Ranastambhapura (Ranthambor o Ranthambore) en el modern Rajasthan, inicialment com a vassalls del sultanat de Delhi i més tard com a sobirans. Van pertànyer al clan Chahamana (Chauhan) dels Rajputs. A la literatura i poesia rajput se'ls anomena com Chauhans de Ranthambore.

Història[modifica]

La dinastia Chahamana de Ranastambhapura va ser establerta per Govindaraja, un membre de la dinastia dels Chahamanes de Shakambhari (també coneguts com a Chauhans d'Ajmer)[1]. Govinda era el fill de Prithviraja III, que va ser derrotat i mort en una batalla amb el Gúrides el 1192. El Sultà de Delhi Sultan Muizz al-Din Muhàmmad de Ghor va designar a Govinda com el seu vassall a Ajmer. Però el germà de Prithviraja III, Hariraja, el va destronar i va haver de fugir, i es va proclamar governant d'Ajmer[2]. Govinda llavors va establir un nou regne amb la seva capital a Ranastambhapura (moderna Ranthambor). Després de la conquesta musulmana d'Ajmer, va concedir asil a Hari[1].

Balhana, el fill de Govindaraja, és enregistrat com a vassall del sultà de Delhi Iltutmix el 1215 CE, però la independència fou declarada uns anys més tard[1]. El fill gran de Balhana, Prahlada, el va succeir; va morir durant una cacera de lleons. El fill de Prahlada, Viranarayana, va ser convidat a Delhi per Iltumitx, però va ser enverinat a mort allà[3]. Iltumitx va capturar el fort el 1226. El fill petit de Balhana, Vagabhata va pujar llavors al tron. Va reconquerir Ranthambore durant el regnat a Delhi de Raziya (va regnar de 1236 a 1240). Va defensar amb èxit el fort contra els atacs del Sultanat de Delhi de 1248 i 1253.[1]

El fill de Vagbhata, Jaitrasimha, va aconseguir èxits militars contra els Paramares de Malwa i altres caps Rajputs. Ell, tanmateix, va perdre la seva sobirania enfront de Nasir-ad-Din Mahmud-Xah, i va haver de pagar tribut al sultanat de Delhi[1].

Hammiradeva, el darrer governant de la dinastia, fou també el seu governant més potent. Va pujar al tron en algun moment entre 1283 i 1289[4]. L'obra Hammira Mahakavya, la seva biografia escrita per Nayachandra, és una de les poques fonts no musulmanes per la història de la regió d'aquell període, i habilita els historiadors per verificar els relats de les cròniques musulmanes[1]. La inscripció de Balvan de 1288 esmenta que Hammira va capturar les forces d'elefants d'Arjuna II, el rei Paramara de Malwa[5]. L'obra Hammira-Mahakavya suggereix que també va derrotar el successor d'Arjuna, Bhoja II[6]. També va sotmetre a la branca paramara d'Abu. Es diu que va marxar contra Chitrakuta (Chittor), va assaltar diversos territoris rajputs veïns, incloent Medapata (Mewar) i Vardhamanpura (modern Wadhwan)[1]. Les guerra de Hammira amb altres rajputs hindús finalment el van deixar sense aliats contra el sultanat de Delhi. Va resistir amb èxit les invasions de Jalal-ad-Din Firuz Xah Khalji (1290-1296) i del general d'Ala-al-Din Muh``ammad Xah Khalji, Ulugh Khan. Però va morir en una invasió dirigida per Ala-al-Din Muhàmmad Xah Khalji el 1301[1].

Llista de governants[modifica]

  • Govindaraja  1194-?
  • Balhanadeva o Balhan (fill de Govinda)  vers 1215
  • Prahlada o Prahlad, fill de Balhana vers 1220
  • Viranarayana o Vir Narayan, fill de Prahlada vers ?-1226
  • A Delhi 1226-1237
  • Vagabhata, fill de Balhana; conegut com a Bahar Deo en cròniques literàries, vers 1237-1255
  • Jaitrasimha o Jaitra Singh vers 1255-1285
  • Hammiradeva o Hammir Dev vers 1285-1301

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Sen, 1999, p. 336.
  2. Narayan, 1999, p. 10.
  3. Sudan, 1989, p. 76.
  4. Sharma, 1970, p. 828.
  5. Sharma, 1975, p. 124.
  6. Majumdar, 1966, p. 85-86.

Bibliografia[modifica]