Charles Coulson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles Coulson
Biografia
Naixement(en) Charles Alfred Coulson Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Dudley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1974 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
President Institute of Mathematics and its Applications
1972 – 1973
← George Alfred Barnard – Hermann Bondi →
President Mathematical Association
1968 – 1968
← Arthur Percy Rollett – Bertha Swirles →
President Oxfam
1965 – 1971
Càtedra Rouse Ball de Matemàtiques
1952 – 1972
← Edward Arthur Milne – Roger Penrose → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge (1933–1936)
Trinity College (1928–1932)
Clifton College (1923–1928) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Lennard-Jones i Ralph Fowler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i química Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1952–1973)
King's College de Londres (1947–1952)
Universitat d'Oxford (1945–1947)
Universitat de Dundee (1938–1945) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralHugh Christopher Longuet-Higgins, Anthony Joseph, Robert Gerber, Raphael David Levine, Chandra S. Sharma, Peter Higgs i Geoffrey Chester (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeEileen Florence Burrett
ParesAlfred Coulson i Annie Sincere Hancock
GermansJohn Coulson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Charles Coulson (anglès: Charles Alfred Coulson) (Dudley, 13 de desembre de 1910 - Oxford, 7 de gener de 1974) va ser un químic i matemàtic anglès.

Vida i Obra[modifica]

Coulson va tenir un germà bessó, John, que també va ser enginyer químic i professor universitari. Tots dos van ser escolaritzats a Dudley i, a partir de 1920, a Bristol, lloc al que es va traslladar la família en ser nomenat el seu pare inspector d'ensenyament.[1] Des de 1923 fins a 1928 va estudiar al Clifton College en el qual va adquirir passió per les matemàtiques.[2] A partir de 1928 va estudiar a la universitat de Cambridge, en la qual es va doctorar el 1936 amb una tesi sobre l'estructura electrònica del i del ,[3] dirigida per John Lennard-Jones i Ralph Fowler. Durant aquest temps a Cambridge també va experimentar una profunda conversió, que va convertir la religió en una dimensió constant i fonamental de la seva vida.[4] Va ser ministre laic metodista i tota la seva vida va ser un portaveu del cristianisme en els cercles científics, encunyant l'argument teològic del Déu dels buits.[5]

El 1938, poc després de casar-se, va ser nomenat professor del University College de Dundee (Escòcia) (actual universitat de Dundee) on va romandre durant tota la Segona Guerra Mundial com un pacifista objector de consciència[6] i en la qual no s'ha va trobar a gust pel seu pobre ambient científic.[7] Acabada la guerra, el 1945 va ser nomenat director del laboratori físic-químic de la universitat d'Oxford, però només hi va romandre dos cursos, ja que el 1947 va ser nomenat catedràtic de física teòrica del King's College de Londres.[8] Durant els cinc anys que va estar a Londres va continuar amb els seus treballs sobre la teoria de l'enllaç de valència i la teoria dels orbitals moleculars.[9]

Finalment, en quedar vacant la Càtedra Rouse Ball de Matemàtiques de la universitat d'Oxford per defunció del seu titular Edward Arthur Milne, va ser nomenat titular d'aquesta càtedra el 1952.[10] Una faceta de la seva religiositat era el seu interès pels problemes dels països pobres del Tercer Món i, per això, va ser president d'Oxfam entre 1965 i 1971, a part del seu treball acadèmic.[11] El juliol de 1973 es va sotmetre al que semblava una intervenció quirúrgica rutinària, però en poc temps la seva salut va empitjorar notablement fins que a començaments de gener de 1974 li van comunicar el seu estat terminal. En tres dies va escriure vuitanta cartes per familiars, amics i col·legues entre les quals la seva dimissió de la càtedra per a que la universitat activés immediatament el procediment de substitució. Va morir el dia 7 de gener de 1974.[12]

Coulson és recordat, sobre tot, pels seus treballs en química computacional (valències, órbites moleculars, etc.), però també va fer treballs notables en els camps de la distribució del moment,[13] de les propietats de l'estat sòlid[14] i de la producció de models matemàtics dels sistemes que l'interessaven.[15] Va ser un escriptor prolífic amb mes de quatre-centes publicacions.[16]

Entre els seus llibres destaquen, per haver estat molt reeditats, els següents:

Referències[modifica]

  1. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 75.
  2. ↑ Simoes i Gavroglu, 1999, p. 367-368.
  3. ↑ Hendry, 2012, p. 159.
  4. ↑ Simoes i Gavroglu, 1999, p. 369.
  5. ↑ Schaefer III, 2011, p. 518.
  6. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 80-81.
  7. ↑ Simoes i Gavroglu, 1999, p. 377.
  8. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 82.
  9. ↑ Simoes i Gavroglu, 1999, p. 384.
  10. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 87.
  11. ↑ Busbridge, Ambrose i Quadling, 1974, p. 206.
  12. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 93.
  13. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 105.
  14. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 106.
  15. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 107.
  16. ↑ Altmann i Bowen, 1974, p. 116-133.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Coulson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • March, N.H. «Coulson, Charles Alfred». Oxford Dictionart of National Biography, 2004. [Consulta: 26 febrer 2022]. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Coulson&oldid=33351984»