Charlie Whiting
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1952 Sevenoaks (Anglaterra) |
| Mort | 14 març 2019 (66 anys) Melbourne (Austràlia) |
| Causa de mort | Embòlia pulmonar |
| Dades personals | |
| Formació | Dartford Grammar School (en)  Universitat London South Bank |
| Activitat | |
| Ocupació | àrbitre, dirigent esportiu, race director (en) |
| Activitat | 1988 – |
| Ocupador | Federació Internacional de l'Automòbil (1988–) |
| Esport | automobilisme |
| Participà en | |
| Fórmula 1 |
|
 | |
Charlie Whiting (Kent, Anglaterra, 1952-Melbourne, Austràlia, 14 de març de 2019) va ser el director de carrera de la Fórmula 1 durant més de vint anys.[1] També va participar com a responsable tècnic de la FIA des de 1988 fins a març de 2017, quan va ser reemplaçat per Marcin Budkowski
Carrera[modifica]
El seu primer treball va ser com assistent del seu germà, Nick, preparant cotxes de ral·li prop del circuit de Brands Hatch a Anglaterra. A mitjan anys 70, tots dos germans van córrer en Surtees en les sèries de 1976 de la British F5000 per a Divina Galica. En la temporada de 1977, Whiting es va unir a Hesketh Racing en Easton Neston, a prop de Silverstone. Després de la desaparició de l'equip es va unir a l'equip Brabham de Bernie Ecclestone en Weybridge, on romandria durant deu anys, convertint-se en cap de mecànics durant els èxits de 1981 i 1983 en el Campionat del Món, i després ascendint a cap d'enginyers. Mentre, el seu germà Nick obriria una tenda de recanvis prop del circuit de Brands Hatch.
En 1988 es va fer delegat tècnic de la FIA Fórmula 1 i en 1997 va ser triat Director de Carrera i Delegat de Seguretat.
Durant el Gran Premi dels Estats Units de 2005, Whiting es va veure implicat en una controvèrsia quan els pneumàtics que Michelin va portar a Indianápolis no eren segurs per utilitzar-se. La companyia francesa era incapaç de fabricar noves rodes a temps per reemplaçar les proporcionades als seus set equips i va demanar instal·lar una chicane en la corba 13 del circuit. Whiting es va negar afirmant que seria injust per als equips que @sí_ja podien córrer sense problemes pel traçat existent i que el fer canvis d'última hora en el traçat podria exposar a tots els implicats a sancions legals en el cas d'accident.[2]
Dels vint corredors que van ser confirmats principalment per a la competència, solament van participar els pilots dels tres equips equipats amb pneumàtics Bridgestone (Ferrari, Minardi i Jordan). Els altres catorze corredors, tots equipats amb pneumàtics Michelin, es van retirar al carrer de boxes després de completar la volta de formació al·legant preocupació per la seva seguretat.[3]
Defunció[modifica]
Va morir a Melbourne, a l'edat de 66 anys, per una embòlia pulmonar.[4] La seva mort va ser confirmada per la FIA, en la matinada del 14 de març, tres dies abans de disputar-se el Gran Premi d'Austràlia de 2019.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Formula One 2010: Could technical glitch hit McLaren?». Betfair, 05-03-2010. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ «Respuesta de Whiting a Michelin». Arxivat de l'original el 2007-06-07. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ «Schumacher takes hollow USGP victory». Crash.net, 19-06-2005. Arxivat de l'original el 2008-06-30. [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ .
- ↑ «FIA Statement - Charlie Whiting». Federation Internationale de l'Automobile, 14-03-2019. [Consulta: 14 març 2019].