Chertan
Chertan (Theta del Lleó / θ Leonis) és el sisè estel més brillant de la constel·lació del Lleó, amb magnitud aparent +3,33.[8] Ocupa el lloc 243 entre els estels més brillants del cel nocturn.[9]
Noms[modifica]
Situada en la part de darrere del lleó, Chertan també rep els noms de Chort i Coxa. Els noms Chertan i Chort procedeixen de l'àrab: Chertan de la paraula al-kharātān, «dues petites costelles», referint-se originàriament tant a Duhr (δ Leonis) com a l'estel que ens ocupa; i Chort, de la paraula al-kharāt o al-khurt, «petita costella». Per la seva banda, Coxa significa «maluc» en llatí. A la Xina era coneguda com a Tsze Seang, el segon ministre de l'estat.[10]
Característiques[modifica]
Chertan és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A2IV, similar a altres estels més familiars com a Sírius, Vega o Fomalhaut. A 165 anys llum de distància, ens sembla menys brillant que aquestes últimes en estar més allunyada. Té una temperatura de 9.250 K[11] i una lluminositat equivalent a 120 sols. El seu radi és 4,3 vegades més gran que el radi solar. Encara que la seva velocitat de rotació —23 km/s— és molt major que la del Sol, gira molt més lentament que altres estels de la seva classe, i el seu període de rotació és inferior a nou dies.[12] El telescopi espacial Spitzer ha detectat excés en l'infraroig a 24 μm i a 70 μm, probablement originat en un disc circumestel·lar de pols al voltant de l'estel.[13]
Amb una edat aproximada de 450 milions d'anys, hom pensa que Chertan està entrant en la fase d'estrella subgegant. Té una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— un 45% menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,25).[14] A més, és un exemple d'estel amb línies metàl·liques amb continguts d'elements químics molt diferents als solars. Així, és més pobre en elements lleugers com a calci i escandi, però més rica en elements pesants com ara ferro, bari i estronci.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «The early A type stars: refined MK classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1987, pàg. 581. DOI: 10.1086/191237.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Project VeSElkA: analysis of Balmer line profiles of slowly rotating chemically peculiar stars». Astronomical Journal, 2015, pàg. 2. DOI: 10.1088/0004-6256/150/1/2.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ 7,0 7,1 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ «Theta Leonis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Arxivat de l'original el 30 de desembre de 2012. [Consulta: 10 novembre 2012].
- ↑ «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Netopil, M.; Paunzen, E.; Maitzen, H. M.; North, P.; Hubrig, S. «Chemically peculiar stars and their temperature calibration». Astronomy and Astrophysics, 491, 2, 2008. pp. 545-554.
- ↑ 12,0 12,1 «Chertan» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Stansberry, J. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Trilling, D. E.; Muzerolle, J.; Beichman, C. A.; Moro-Martin, A.; Hines, D. C.; Werner, M. W. «Debris Disk Evolution around A Stars». The Astrophysical Journal, 653, 1, 2006. pp. 675-689.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
