Christian Boltanski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristian Boltanski

Boltanski el 2016.
Biografia
Naixement(fr) Christian Marie Dominique Liberté Boltanski Modifica el valor a Wikidata
6 setembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, escultura, il·lustració, art conceptual i fotografia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Malakoff Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, il·lustrador, cineasta, artista conceptual, escultor, artista visual, fotògraf, artista de nous mitjans Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
GènereEscultura, pornografia i art conceptual Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt contemporani Modifica el valor a Wikidata
Representat perMarian Goodman Gallery, Light Cone i LIMA Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 juny 1987documenta 8
24 juny 1977documenta 6
30 juny 1972Documenta 5
Biennal de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnnette Messager Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Élie Boltanski i Luc Boltanski Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0093351 TMDB.org: 1339592
Musicbrainz: 50a984d0-6e05-40b0-8aa8-6cfbb194528c Discogs: 204668 Modifica el valor a Wikidata

Christian Liberté Boltanski (París, 6 de setembre de 1944 - 14 de juliol de 2021) va ser un escultor, fotògraf, pintor i cineasta francés. És conegut sobretot per les seues instal·lacions fotogràfiques i per un estil conceptual contemporani francés.[1] Boltanski estava casat amb l'artista contemporània Annette Messager, i van optar per no tindre fills.[2] Vivien a Malakoff, fora de París. Era germà del sociòleg Luc Boltanski i tio de l'escriptor Christophe Boltanski.[3]

Biografia[modifica]

Boltanski va nàixer a París el 6 de setembre del 1944.[2][4] Son pare, Étienne Alexandre Boltanski,[5] era metge, jueu i havia vingut a França des de Rússia, mentre que Marie-Elise Ilari-Guérin, sa mare, era catòlica romana originària de Còrsega, però descendia de jueus ucraïnesos.[6] La seua herència jueva va tindre una gran influència en casa de Boltanski. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre vivia a París, son pare va escapar de la deportació amagant-se durant un any i mig en un espai baix de les taules del terra de la casa. Christian va créixer coneixent l'anècdota, i aquelles primeres experiències amb assumptes de guerra el van afectar profundament. També influirien en l'obra artística més endavant.[7][8][9]

Carrera inicial[modifica]

Boltanski, que deixa els estudis als 12 anys, va començar a crear art a finals de la dècada de 1950, però no va arribar a tindre protagonisme fins una dècada després a través d’unes poques pel·lícules curtes d’avantguarda i alguns quaderns publicats en què feia referència a la seua infantesa.[10] Va fer la primera exposició individual al teatre Le Ranelagh el maig de 1968.[2][11] Aquelles primeres obres incloïen imatges de famílies ideals i estils de vida imaginaris (cosa que a Boltanski sempre li faltava), fets per mostrar com si estigueren als museus.[4]

Instal·lacions[modifica]

Boltanski va començar a crear instal·lacions mixtes el 1986, amb la llum com a concepte essencial. Caixes de llanda, construccions semblants a un altar (p. Ex Chases School, 1986–1987),[12] fotografies d’escolars jueus preses a Viena el 1931,[13] utilitzades com a recordatori contundent de l’assassinat massiu de jueus per part dels nazis, tots aquells elements i materials utilitzats en la seua obra s’utilitzen per representar una profunda contemplació sobre la reconstrucció del passat. Mentre creava Réserve (exposició al Museum für Gegenwartskunst de Basilea el 1989), Boltanski va omplir habitacions i passadissos amb peces de roba gastades com a forma d’incitar a una profunda sensació de tragèdia humana als camps de concentració. Com en els seus treballs anteriors, els objectes serveixen com a implacables recordatoris de l'experiència i el patiment de l’ésser humà.[14] A la peça, Monument (Odessa), utilitza sis fotografies d’estudiants jueus el 1939 i llums per semblar les espelmes de Yahrzeit per honrar i recordar els difunts. "El meu treball tracta sobre el fet de morir, però no es tracta del propi Holocaust".[15]

Exposicions[modifica]

Boltanski va participar en més de 150 exposicions d'art a tot el món.[16] Entre d’altres, va fer exposicions individuals al New Museum (1988), al Kunstmuseum Liechtenstein, al Magasin 3 d’Estocolm, a la galeria La Maison Rouge, a l’Institut Mathildenhöhe, a la Kewenig Galerie, al Musée d’Art et d’Histoire du Judaïsme, i molts altres.[16]

El 2002, Boltanski va realitzar la instal·lació Totentanz II, una instal·lació d’ombra amb figures de coure, per al subterrani Centre d’Art Internacional de la Llum (CILA) a Unna, Alemanya.[17] Nou anys després, el museu Es Baluard de Mallorca va exhibir Signatures de juliol a setembre de 2011. La instal·lació va ser concebuda per Boltanski específicament per a Es Baluard i centrada en la memòria dels treballadors que al segle XVII van construir les parets del museu.[18]

A l'hivern del 2017 al 2018, Boltanski va crear una nova instal·lació per a l'Oude Kerk, titulada After. Es va abordar el tema de la vida després de la mort. L'exposició es va poder veure des de novembre de 2017 fins a abril de 2018.[19]

Boltanski va morir el 14 de juliol de 2021 a l'Hôpital Cochin de París. Tenia 76 anys i patia una malaltia.[20][21]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Christian Boltanski | artnet». www.artnet.com. [Consulta: 22 juliol 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Top contemporary French artist Christian Boltanski dies aged 76». Agence France-Presse. France 24, 14-07-2021 [Consulta: 14 juliol 2021].
  3. ↑ Bridenne «La Cache». Albertine [New York City], 03-09-2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Christian Boltanski (1944–2021)». , 14-07-2021 [Consulta: 14 juliol 2021].
  5. ↑ [1]
  6. ↑ Genzlinger, Neil «Christian Boltanski, Whose Art Installations Dazzled, Dies at 76» (en anglès). New York Times, 17-07-2021, p. B12.
  7. ↑ Christian Boltanski au Grand Palais, 12 January 2012, accessed 26 June 2019
  8. ↑ BoltanskiBUENOS AIRES Arxivat 2023-01-15 a Wayback Machine., bio(graphy), on the website of the 2012 project, accessed 26 June 2019
  9. ↑ Christian Boltanski: Documentation and Reiteration, Guggenheim Museum, accessed 26 June 2019
  10. ↑ «Christian Boltanski, 'The Reserve of Dead Swiss' 1990». Tate. [Consulta: 22 juliol 2016].
  11. ↑ , 14-07-2021.
  12. ↑ Borger, Irene. «Christian Boltanski». BOMB Magazine. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2013. [Consulta: 15 maig 2013].
  13. ↑ «Exchange: Monument to the Lycée Chases». exchange.umma.umich.edu. [Consulta: 10 novembre 2020].
  14. ↑ Christian Boltanski: About this artist, Oxford University Press
  15. ↑ Monument (Odessa) Jewish Museum
  16. ↑ 16,0 16,1 «Christian Boltanski biography». Marian Goodman gallery.[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «Everything Is Illuminated: Meet Germany's Centre for International Light Art». , 31-07-2014 [Consulta: 14 juliol 2021].
  18. ↑ «Christian Boltanski Describes 'Signatures'». Es Baluard. [Consulta: 14 juliol 2021].
  19. ↑ «Christian Boltanski». , 19-12-2017 [Consulta: 14 juliol 2021].
  20. ↑ Agence France-Presse, 14-07-2021.
  21. ↑ «L'artiste plasticien Christian Boltanski est mort». Le Monde, 14-07-2021.

Bibliografia[modifica]

  • Tamar Garb, Didier Semin, Donald Kuspit, "Christian Boltanski", Phaidon, London, 1997.
  • Bracha L. Ettinger, Matrix et le Voyage à Jerusalem de C.B. [Conversation/Interview with Christian Boltanski 1989, 60 portrait photographs of C.B next to his works in his studio, by BRACHA, 1990, and notebook fragments 1985-1989]. Artist's book. Paris: BLE Atelier, 1991.
  • Lynn Gumpert and Mary Jane Jacob, "Christian Boltanski: Lessons of Darkness," Chicago Museum of Contemporary Art, 1988.
  • Didier Semin, "Christian Boltanski," Paris, Art Press, 1988.
  • Nancy Marmer, "Christian Boltanski: The Uses of Contradiction," "Art in America," October 1989, pp. 168–181, 233–235.
  • Lynn Gumpert, "Christian Boltanski," Paris, Flammarion, 1984.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christian_Boltanski&oldid=33103248»