Christian De Sica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristian De Sica

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, cantant, guionista, comediant, actor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSilvia Verdone (1980–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBrando De Sica Modifica el valor a Wikidata
ParesVittorio de Sica Modifica el valor a Wikidata  i Maria Mercader Forcada Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel De Sica Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarlo Verdone (cunyat) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webchristiandesicaonline.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0211565 Allocine: 119108 Rottentomatoes: celebrity/christian_de_sica Allmovie: p18004 Metacritic: person/christian-de-sica AFI: 249959 TMDB.org: 69036
Musicbrainz: d7fc73c8-d17a-43d9-addf-8aec7126fd97 Discogs: 2149873 Modifica el valor a Wikidata

Christian De Sica (Roma, 5 de gener de 1951) un actor i director de cinema italià.

Vida[modifica]

De Sica va néixer a Roma, el segon fill del director italià Vittorio De Sica i de l'actriu catalana Maria Mercader. Tenia com a cosí germà Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotski.[1][2] Després d'assistir al Liceo classico a Roma, on tenia Carlo Verdone com a company de pupitre,[3] De Sica va treballar en un hotel de Veneçuela, on va començar la seva carrera com a artista. Es va matricular a Lettere (Literatura i Arts) a la universitat La Sapienza (1970) però no es va graduar.

Es va sentir atret per la música i va participar al Festival de Sanremo cantant "Mondo mio" ("El meu món") (1973). Tanmateix, els resultats el van convèncer per seguir els passos del seu pare i dedicar-se a la interpretació. De Sica va desenvolupar el seu propi estil de comèdia i entreteniment també en programes de televisió de la Rai, com ara Bambole, non c'è una lira, que li va donar un gran èxit el 1978.

Carrera d'actuació[modifica]

Amb l'ajuda del seu pare, va poder donar els seus primers passos al món del cinema amb professors i mentors com Roberto Rossellini (Blaise Pascal, 1971) , el mateix Vittorio De Sica (Una breve vacanza, 1973), Pupi Avati (Bordella, 1976) i Salvatore Samperi (1979 Liquirizia i 1981 Casta e pura).

Es va casar amb Silvia Verdone, germana de Carlo, amb qui va tenir dos fills, Brando i Mariarosa. Va aconseguir la fama als anys 80: el 1982 es va estrenar Borotalco, juntament amb el seu cunyat Verdone, després va rodar Sapore di Mare amb Jerry Calà així com Yuppies, Yuppies 2, Grandi Magazzini i Compagni di Scuola.[4]

Després de Night club, l'última pel·lícula dirigida pel director italià Sergio Corbucci, Christian De Sica es va convertir en un dels intèrprets més famosos del "cinepanettone" (comèdies que arriben a les sales de cinema durant la temporada de Nadal) i va formar una associació fins al 2005 amb l'actor Massimo Boldi. Van actuar junts a la sèrie de Vacanze di Natale i A spasso nel tempo (1996), Paparazzi' ' (1998), Tifosi (1999) i Christmas in Love (2004). El 2002 les seves pel·lícules havien recaptat 300.000 milions de lires (150 milions de dòlars).[5] Després, va protagonitzar Natale a New York (2006), Natale in crociera (2007) i Natale a Rio (2008). Aquestes pel·lícules, fetes a l'estil burlesc, solen tenir una bona acollida a taquilla, si no per part de la crítica, de vegades fins i tot superant pel·lícules més conegudes i de producció cara com la sèrie Harry Potter.[6]

Com a actor, De Sica ha guanyat tres premis David di Donatello: un premi per Giovannino el 1976, un especial juntament amb Massimo Boldi l'any 2000, i el tercer el 2009.

Va rebre el premi Amèrica de la Fundació Itàlia-USA el 2016.

Carrera de direcció[modifica]

Des de 1990 Christian De Sica també és director: va debutar amb Faccione, el guió de la qual va escriure i va fer a mida per a l'actriu Nadia Rinaldi. Després de Count Max, un homenatge al cinema del seu pare i de Mario Camerini, que va interpretar amb Ornella Muti, Anita Ekberg i la seva mare Maria Mercader, De Sica es va dirigir per si mateix a Ricky & Barabba (1992), Uomini uomini uomini (1995), Tre (1996), Simpatici & antipatici (1998) i The Clan (2005).

Gran admirador de Frank Sinatra i sobretot de Marlon Brando, va batejar el seu primer fill Brando en honor de l'actor nord-americà. La crítica ha comparatt sovint la seva interpretació a la d'Alberto Sordi, de qui De Sica ha extret moltes de les seves expressions.

Filmografia[modifica]

Actor[modifica]

Cinema
Televisió

Director[modifica]

Discografia[modifica]

Àlbum[modifica]

Reculls[modifica]

Senzills[modifica]

  • 1972 – Non so perché mi sto innamorando/Abitudine (Dischi Ricordi, SRL 10680, 7")
  • 1973 – Mondo mio/Un uomo se ne va (Dischi Ricordi, SRL 10689, 7")
  • 1975 – L'elefante non dimentica/Alcova (RCA, TPBO 1157, 7")
  • 1978 – Guardando Lassie in TV/Guardando Lassie in TV (strumentale) (RCA, PB 6127, 7")
  • 1978 – Il trenino/La musichetta (RCA, BB 6145, 7") sigla del programma televisivo Il trenino
  • 1979 – Amerika/Sto bruciando (RCA, PB 6289, 7")
  • 1980 – Siamo in ballo balliamo/Io dio io re (RCA, PB 6437, 7") sigla del programma televisivo Studio '80
  • 1982 – Perzeché/Speranzella (Easy Records, ER 41001, 7")

Referències[modifica]

  1. ↑ María Mercader, la actriz catalana que amó a De Sica. El Pais, 30 Jan. 2011
  2. ↑ Essere Liberi Arxivat 5 January 2014 a Wayback Machine., 3 May 2004 (in Italian)
  3. ↑ «Quell'amico che ti segue tutta la vita. Un anno senza il compagno di banco» (en italian). Il Corriere della Sera, 29-08-2020 [Consulta: 11 setembre 2020].
  4. ↑ «Christian De Sica compie 70 anni: "Sono un saltimbanco, un attore e uno showman"» (en italià), 05-01-2021. [Consulta: 29 agost 2021].
  5. ↑ Rooney, David (7 January 2002). «Local yokels deliver a boffo B.O holiday gift». Variety: 30. 
  6. ↑ Harford, Sonia «Diary/Rome». The Age (Melbourne, Australia), 17-01-2003, p. 4.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christian_De_Sica&oldid=33279605»