Christopher Cockerell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1910 Cambridge (Anglaterra) |
| Mort | 1r juny 1999 (88 anys) Sutton Scotney (Anglaterra) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Peterhouse Gresham's School |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, enginyer |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
Sir Christopher Sydney Cockerell CBE RDI FRS [1] (4 de juny de 1910 - 1 de juny de 1999) va ser un enginyer anglès, conegut per haver inventat l'aerolliscador o hovercraft.
Primers anys i educació[modifica]
Cockerell va néixer a Cambridge, on el seu pare, Sir Sydney Cockerell, era conservador del Museu Fitzwilliam, ja que anteriorment havia estat el secretari de William Morris. La seva mare era la il·lustradora i dissenyadora Florence Kingsford Cockerell. Christopher va assistir a l'escola preparatòria de St Faith's [2] i es va educar a la Gresham's School, a Holt (Norfolk).[3] Es va matricular a Peterhouse, a Cambridge, per estudiar enginyeria mecànica i va ser tutoritzat per William Dobson Womersley. Més tard tornaria a Cambridge per estudiar ràdio i electrònica.
L'hovercraft[modifica]
L'any 1935 va entrar a treballar a la Marconi Company fins al 1950.[4] Quan va deixar aquesta companyia, va comprar Ripplecraft Ltd., una petita empresa de lloguer de vaixells i caravanes de Norfolk, amb un llegat deixat pel seu sogre. L'empresa va guanyar pocs diners i Cockerell va començar a pensar com podia fer que l'embarcació anés més ràpid. La companyia Thornycroft el va conduir a treballs anteriors, en què un petit vaixell havia estat parcialment aixecat de l'aigua per un petit motor.
El major invent de Cockerell, l'hovercraft, va sorgir d'aquest treball. Se li va ocórrer que si tota l'embarcació s'elevés de l'aigua, l'embarcació no tindria efectivament cap arrossegament. Això, va conjecturar, donaria a l'embarcació la possibilitat d'assolir una velocitat màxima molt superior a la que podrien aconseguir els vaixells de l'època.
La teoria de Cockerell era que, en lloc de només bombar aire sota l'embarcació, com feia Thornycroft, si l'aire es canalitzés en lloc de formar un estret raig al voltant del perímetre de l'embarcació, l'aire en moviment formaria una cortina d'impuls, una paret d'aire en moviment que limitaria la quantitat d'aire que es filtraria. Això significava que el mateix coixí d'aire d'alta pressió podia mantenir-se amb un motor molt més petit; i per primera vegada, es podia aixecar completament una embarcació de l'aigua. Cockrell va provar els seus dissenys al poble de Somerleyton (Suffolk).
Va provar les seves teories amb una aspiradora i dues llaunes. Es va trobar que la seva hipòtesi tenia potencial, però la idea va trigar uns anys a desenvolupar-se i es va veure obligat a vendre possessions personals per finançar la seva investigació. El 1955, havia construït un model de treball a partir de fusta de balsa i havia presentat la seva primera patent per a l'aerostació (no., GB 854211). Cockerell havia trobat impossible interessar el sector privat en el desenvolupament de la seva idea, ja que tant la indústria aeronàutica com la naval ho veien fora del seu negoci principal.
Per tant, es va dirigir al govern britànic amb l'objectiu d'interessar-los en possibles aplicacions de defensa. Els líders dels grups de defensa no estaven interessats a proporcionar finançament i van posar la idea de l'hovercraft a la llista secreta del govern. Estar a la llista secreta va impedir que Cockerell fes públic el seu disseny.
Va romandre classificat fins al 1958, després de notícies sobre desenvolupaments similars al continent, es va desclassificar i Cockerell fou presentat a la NRDC (National Research Development Corporation). A la tardor de 1958, la NRDC va fer una comanda a Saunders-Roe per al primer hovercraft a gran escala. Aquest vaixell prototip es coneix per SR-N1 (Saunders-Roe - Nautical One) i va ser fabricat sota llicència de la NRDC. L'11 de juny de 1959 es va mostrar per primera vegada al públic el SR-N1, que era capaç de transportar quatre homes a una velocitat de 28 milles per hora. Setmanes després, va ser enviat a França. Va creuar amb èxit en dues hores [4] el Canal de la Mànega entre Calais i Dover el 25 de juliol de 1959.[5]
Al gener de 1959, la NRDC va formar una filial anomenada Hovercraft Development Ltd.. Cockerell era el director tècnic i la companyia controlava les patents que utilitzava per llicenciar diverses empreses del sector privat per fabricar embarcacions sota la marca registrada de Hovercraft.
Cockerell va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat Heriot-Watt el 1971.[6]
Altres projectes[modifica]
Més tard, Cockerell va desenvolupar la Cockerell Raft,[7] un dispositiu hidràulic d'energia ondulatòria que tindria implicacions en el futur per a la generació d'electricitat.
Reconeixements[modifica]
- 1965 Medalla Howard N. Potts
- 1966 Va rebre un CBE
- 1967 Escollit membre de la Royal Society
- 1968 Va rebre el premi Elmer A. Sperry pel seu desenvolupament de l'Hovercraft
- 1969 Va ser nomenat cavaller pels seus serveis a l'enginyeria
En la seva vida, el SR.N4 Hovercraft GH2008 Sir Christopher va rebre el nom del seu inventor. Va ser operat per Hoverlloyd (més tard Hoverspeed) a través del canal des de 1972 fins a 1991.[8]
Una placa a Cockerell Rise, East Cowes, a l'Illa de Wight, marca la ubicació de White Cottage, on Cockerell va viure i treballar. La cabana ha estat enderrocada, però el garatge encara està dempeus. La placa va ser erigida pels Amics d'East Cowes amb el suport financer del Big Lottery Fund.
El taller de Cockerell, amb el seu torn, es va lliurar al Museu Marítim de Lowestoft a la seva mort el 1999, on es va tornar a muntar i ara s'exposa al públic.
Referències[modifica]
- ↑ Wheeler, R. L. «Sir Christopher Sydney Cockerell, C.B.E., R.D.I. 4 June 1910 -- 1 June 1999: Elected F.R.S. 1986». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 47, 2001, pàg. 67. DOI: 10.1098/rsbm.2001.0005.
- ↑ «Sir Christopher Cockerell - St Faith's School Website». Arxivat de l'original el 30 maig 2016. [Consulta: 28 abril 2016]. Arxivat 2016-05-30 a Wayback Machine.
- ↑ Lidell, Charles Lawrence Scruton & Douglas, A. B., The History and Register of Gresham's School, 1555–1954 (Ipswich, 1955)
- ↑ 4,0 4,1 «Christopher Cockerell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Evans, Eric, British History (Bath, Parragon Books, 2002) p. 305
- ↑ webperson@hw.ac.uk. «Heriot-Watt University Edinburgh: Honorary Graduates». Arxivat de l'original el 2016-04-18. [Consulta: 7 abril 2016].
- ↑ Liubov Shilova, Alexander Solovyev «The Ensuring of Survivability of Wave Energy Stations Constructive Elements in Extreme Weather Conditions». E3S Web of Conferences, gener 1999. DOI: 10.1051/e3sconf/20199705049 [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «British Hovercraft Corporation SRN4 (Mountbatten Class):: jameshovercraft.co.uk». www.jameshovercraft.co.uk.