Cinchona calisaya
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 146075437 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Rubiaceae |
| Tribu | Cinchoneae |
| Gènere | Cinchona |
| Espècie | Cinchona calisaya Wedd., 1848 |
El quino,[1] quinquina, quina (Cinxona ledgeriana) és un arbre de la família de les rubiàcies, originari dels boscos d'Equador, Perú i Bolívia.
Característiques[modifica]
El tronc arriba de mitjana a 10 m d'alçada i 30 cm de diàmetre. Les fulles són ovalades de 21 a 29 cm de llarg i 12 a 13 cm d'amplada, de color verd fosc, amb pecíol de 3 a 7 cm de longitud; inflorescència terminal, flors vermelles amb corol·la blanca o rosada i els lòbuls internament groguencs, agrupades en panícules. Els fruits en càpsula, estrets cilíndrics, de 3,5 a 4 cm de llargada per 0,7 cm d'amplada, amb 3 a 4 llavors.
Ús[modifica]
L'escorça del quino conté diversos alcaloides, el principal dels quals és la quinina, de propietats medicinals àmpliament reconegudes; a més quinidina, cincnina i cincnidina. L'escorça recopilada i mòlta s'usa per tractar el paludisme i és denominada a la farmàcia com Cinchonae cortex. La medicina tradicional li atribueix també propietats com a antisèptic, preparada en infusió. Les escorces d'altres espècies del gènere Cinchona, com C. calisaya i C. officinalis, també contenen quinina i tenen similars aplicacions. És el component bàsic del licor Calisay
Història[modifica]
Les propietats medicinals de l'escorça dels quins eren conegudes pels indígenes. En 1638 Francisca Enríquez, Comtessa de Chinchón i esposa del Virrey del Perú, va ser curada del paludisme amb una preparació d'aquesta escorça el que va començar a estendre el seu ús. Va ser coneguda pels europeus com a "cascareta de la comtessa" o com "casacarilla dels jesuïtes" per haver estat difosa per aquesta comunitat religiosa i més tard a la resta del món com a "cascarilla del Perú".
El 1753 Linné va descriure per primera vegada una espècie d'aquest gènere (C. officinalis). El nom científic cinchona es refereix directament a la Comtessa, ja que Linné va transscriure el so espanyol 'txi' a la manera italiana: 'ci', la qual cosa era freqüent a l'època. L'expedició dels botànics Ruiz i Pavón que va arribar al Perú el 1778 per ordre de Carles III d'Espanya va emfatitzar la recol·lecció de plantes medicinals i entre elles els quinos.
Durant el s. XIX la destrucció d'arbres per a la recol·lecció d'escorça de quin va adquirir caràcters desenfrenats causant danys ecològics i escassetat del preat medicament. El 1852 els holandesos van portar llavors de quino a Java i van establir plantacions d'alta productivitat i van aconseguir obtenir escorces amb més concentració de quinina. L'actual Indonèsia es va convertir en el productor més gran de quina del món. Els britànics van establir també plantacions, a l'Índia i Ceilan.
Durant la fase final de la construcció del Canal de Panamà un petit grup de metges tradicionals indígenes Kallawaya va viatjar des de Bolívia a atendre els treballadors, molts dels quals estaven afectats pel paludisme i entre els medicaments naturals que posaven a disposició dels seus pacients trobava l'escorça del quino. Mentrestant, l'agroindústria i la indústria farmacèutica al voltant de la quina van assolir dimensions considerables al món.
En començar la II Guerra Mundial la producció de quina es va convertir en objectiu militar. Els japonesos es van apoderar d'Indonèsia, per la qual cosa els aliats van decidir fomentar les plantacions a Sud- amèrica, a Puerto Rico i en llocs on es van convertir en problemes ecològics, com les illes Galápagos. Les bonances de la quina van acabar quan el desenvolupament de medicaments sintètics va substituir l'ús massiu de la quina en el tractament del paludisme, tot i això a diversos llocs continua sent tractament d'elecció o en alguns casos, l'únic disponible.
Taxonomia[modifica]
Cinchona ledgeriana va ser descrita per José Celestino Mutis i publicat a Paper Diari de Santa Fe 111: 465, l'any 1793.[2]
Cinchona : així anomenada el 1638 per Carlos Linneo en honor de Donya Francisca Enríquez de Rivera, fent referència a la vila (avui ciutat) de Chinchón, per ser la segona esposa del IV Comte de Chinchón, Don Luis Jerónimo Fernández de Cabrera i Bobadilla, i, segons la tradició, ser ella la que va descobrir a la gent del Vell Món les propietats medicinals de l'escorça d'aquesta planta. Linné transcrigué el so espanyol 'txi' a la manera italiana: 'ci', la qual cosa era freqüent a l'època.
Ledgeriana : nom dedicat a Charles Ledger (1818-1905), comerciant anglès establert a Austràlia. Ledger va recol·lectar llavors de quina a Bolívia i les va vendre a Londres. Aquestes llavors van permetre que a l'Índia i Java comencés la producció de quina.
- Cinchona calisaya Wedd. 1848
- Cinchona calisaya var. ledgeriana Howard 1876
- Cinchona carabayensis Wedd. 1848
- Cinchona officinalis L. auct. mult.
- Cinchona calisaya var. vera Wedd. (1849), nom. inval.
- Quinquina calisaya (Wedd. ) Kuntze (1891).
- Cinchona gironensis Mutis in JESmith (1821)
- Cinchona amygdalifolia Wedd. (1848).
- Cinchona australis Wedd. (1848).
- Cinchona carabayensis Wedd. (1848).
- Cinchona delondriana Wedd. (1848).
- Cinchona scrobiculata var. delondriana (Wedd. ) Wedd. (1849).
- Cinchona pahudiana Howard (1862).
- Cinchona peruviana Howard (1862).
- Cinchona peruviana var. vera Howard (1866).
- Cinchona calisaya var. boliviana Wedd. (1869).
- Cinchona calisaya var. microcarpa Wedd. (1869).
- Cinchona carabayensis var. lanceolata Miq. (1869).
- Cinchona euneura Miq. (1869).
- Cinchona forbesiana Howard ex Wedd. (1869).
- Cinchona hasskarliana Miq. (1869).
- Cinchona weddelliana Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. angostifolia Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. multiscrobiculata Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. rubrifolia Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. rubrivenata Kuntze (1878).
- Quinquina carabayensis (Wedd. ) Kuntze (1891).
- Quinquina ledgeriana (Howard) Kuntze (1891).
- Cinchona gammiana King (1894).
- Cinchona thwaitesii King (1894).
- Quinquina carabayensis var. villosa Kuntze (1898).[3]
Referències[modifica]
- ↑ ASALE, RAE-. «quino | Diccionario de la lengua española» (en castellà). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ Cinchona calisaya en Trópicos
- ↑ Sinónimos en Kew
Bibliografia[modifica]
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20140301220728/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?10561 (26 dic 2007)