Circ de Restanca
| ||||
| Tipus | Circ glaciar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Conca hidrogràfica | Garona | |||
El Circ de Restanca és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial compost per dues valls, la formada al voltant del Lac de Mar i la de Cap deth Port, penjades sobre l'estany de la Restanca. Forma part dels circs de capçalera de Valarties. Està situat al Sud de la Vall d'Aran, al municipi de Naut Aran i pertany a la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El circ de Restanca està flanquejat de muntanyes amb altituds d'entre 2.500 i 3.050 metres excepte en la seva obertura al Nord, on descendeix sobre la base de la vall de Rius. Dos circs simples, un de major i més elevat i en sentit nord-sud, i l'altre menor en sentit sud-oest a nord-est conflueixen per formar un circ compost.
El sòl està format en gran part per roques granítiques, i atès l'altitud i el clima hi ha molt poca vegetació arbòria.
Els estanys del Circ de Restanca han estat originats per sobreexcavació de la glacera original, i són bastant profunds. De l'estany de la Restanca neix el curs d'aigua del riu de Restanca que baixa per la forta pendent fins a desaiguar al riu Ribèra de Rius.
El nom Restanca és occità, i és equivalent a “resclosa”. El que no es coneix és si el nom s'aplicà a l'estany de la Restanca i per extensió a tota la regió abans o després de la construcció de la petita presa o resclosa. [1]
El refugi de la Restanca està situat a l'est de l'estany de Restanca i es troba a 2.010 metres d'altitud.
Geografia[modifica]
Descripció general i límits[modifica]
Per la vessant oriental el Circ de Restanca limita amb el massis del Montardo i el Circ de Saboredo, al sud amb la Capçalera de Caldes, situada ja a l'Alta Ribagorça, a l'est amb la Vall de Besiberri, també a l'Alta Ribagorça, i al nord amb la vall de la Ribèra de Rius.
Del Tuc de Monges sobresurt una carena en direcció nord-sud que descendeix fins l'estany de la Restanca i divideix el Circ en dues conques, l'oriental i l'occidental.
Cims, serres i colls[modifica]
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant oriental (E)[modifica]
- Agulles del Montardo. Successió d'agulles en un curt recorregut, la més alta de les quals fa 2.673,5 meres d'altitud. Separen el Circ de Restanca de l'Obaga del Montardo.
- Montardo, (2.833,2 metres).
- Montardo Petit, (2.781,4 metres).
- Coll de Oelhacrestada, (2.474 metres). Enllaça el Circ amb la Capçalera de Caldes, ja a l'Alta Ribagorça. Hi passa una variant del recorregut de Carros de foc i el GR-11-18.
Vessant meridional (S)[modifica]
A partir del coll de Oelhacrestada s'inicia la Serra de Tumeneia. La seva cresta discorre de sud-oest a nord-est, entre les muntanyes de Montardo i Besiberri Nord. Els seus punts més destacables són els següents:
- Tuc de Monges, (2.698 metres)
- Coll de Tumeneia (2.603,8 metres). Enllaça la conca occidental del Circ dera Restanca amb els estanys de Tumeneia de Dalt i Tumeneia de Baix situats a la Capçalera de Caldes, ja a l'Alta Ribagorça. Hi passa una variant del recorregut de Carros de foc
- Tumeneia (2.783,1 metres)
- Bretxa de Pauss (2.698 metres), Enllaça la conca occidental del Circ dera Restanca amb l'estany Cloto situat a la Capçalera de Caldes, ja a l'Alta Ribagorça
- Pa de Sucre (2.862,5)
- Mussol de Tumeneia (2.832,3 metres). La seva forma esvelta li dona el caràcter d'agulla.
- Coll d'Harlé (2.728,4 metres).). Enllaça la conca occidental del Circ dera Restanca amb l'estany Cloto situat a la Capçalera de Caldes, ja a l'Alta Ribagorça
- Punta d'Harlé (2.885 metres), pic també conegut com a Tumeneia Sud.
- Bretxa de Peyta (2.765,6 metres). Enllaça l'Aubaga deth Lac de Marc situada a l'extrem de la conca occidental del Circ dera Restanca amb l'estany de Malavesina situat a la Capçalera de Caldes, ja a l'Alta Ribagorça
- Besiberri Nord (3.008,3 metres). Superant els 3000, és un dels pics més alts del Parc
Vessant occidental (O)[modifica]
- Cresta que amb una longitud de 866 metres enllaça el Besiberri Nord i el Tuc dera Canau de Rius. El punt d'alçada màxima té 2.800 metres.
- Tuc dera Canau de Rius (2.812,8 metres).
- Collada deth Lac de Mar (2.498,1 metres). Enllaça el Lac de Mar ubicat al Circ de Restanca amb el Circ de Tòrt
- Serra de Grinches de Rius, carena rocosa que ascendeix suaument des de la collada fins al següent pic.
- Tossau de Mar (2.739 metres). Té una excel·lent vista del Circ de Restanca i el Circ de Tòrt.
Límit nord (N)[modifica]
- Carena que baixa en direcció sud oest a nord este fins al Plan de Rius, separant la Vall de Rius a ponent i el Circ dera Restanca a llevant.
- Estany de la Restanca
- Pales de Restanca. Es la vessant NO que baixa pronunciadament des de les Agulles del Montardo.
Estanys i rius[modifica]
Les aigües dels estanys presenten un característic color blau fosc, i generalment són molt pobres en nutrients. La baixa densitat de plàncton existent fa que les aigües siguin extraordinàriament transparents i les espècies que es troben són típiques d'aquests ambients tan pobres, anomenats oligotròfics. Les causes cal cercar-les en les característiques de la roca mare (majoritàriament granit, una roca molt insoluble), les baixes temperatures que inhibeixen la descomposició de la matèria orgànica i l'absència de contaminació antropogènica.
El Circ de Restanca pertany a la conca del riu de Valarties.
Conca oriental[modifica]
Estany del Cap del Port (2.228,3 metres). Rep les aigües de diversos torrents de la part alta del Circ. En el NO de l'estany hi ha una petita pressa que augmenta la capacitat d'embassament d'aigua. De l'estany surten dos torrents (barrancs); el de la dreta s'uneix al que baixa de l'estany de Restanca, i el de l'esquerra desaigua directament sobre el propi estany de Restanca.
Conca occidental[modifica]
La conca occidental és molt més extensa i plana que l'oriental.
- Lac de Mar (2.247,5 metres). Amb una longitud de 1.500 metres, és l'estany més gran de la Vall d'Aran. Està acompanyat d'uns estanyets menors.
L'estany de la Restanca (2.003 metres). Està situat en l'encreuament de les dues valls superiors, i rep aigua de les dues. Una presa en el seu vessant Nord augmenta considerablement la seva capacitat d'embassament. En aquest estany s'origina el riu de Restanca que desaigua al riu Ribèra de Rius. L'estany té una canalització artificial soterrada amb l'estany de Montcasau.
Clima[modifica]
El clima del Circ de Restanca és d'alta muntanya, influenciat per la seva ubicació al vessant atlàntic dels Pirineus. La coberta nivosa sol ser més o menys contínua de gener a maig.
Excursions i travesses[modifica]
Refugi de Restanca[modifica]
El Circ permet realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any, i el Circ disposa d'un refugi guardat durant l'estiu que permet pernoctar amb comoditat. Està ubicat a l'est de l'estany de la Restanca, i és una bona base per qualsevol activitat que es faci al Circ.
Diversos edificis han fet la funció de refugi. El primer, situat a l'oest de l'estany, fou originàriament un barracó pels treballadors que construïen la presa de l'estany de la Restanca. La Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el va oferir com a refugi a la Federació Catalana de Muntanyisme, i com a tal fou inaugurat l'agost de 1.970.[2]
L'actual edifici situat a la marge dreta de l'estany fou cedit per FECSA el 1992 al Consell General d'Aran, que el comparteix amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), i en el 1992 i 2010 es realitzaren diverses obres per adaptar-lo com a refugi.
Senderisme[modifica]
És l'activitat més popular que es fa al Circ de Restanca, encara que la seva pràctica està limitada als mesos on l'absència de neu ho permet. Hi ha diverses rutes ja establertes.
GR-11[modifica]
El GR-11 és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus des del Cantàbric a la Mediterrània pel seu vessant sud. El sender ve de l'oest baixant per la vall de Rius fins al Refugi de la Restanca. Allà es divideix en dues variants:
- La primera opció seguint el GR-11 aprofita el màxim una pista forestal existent per passar de Valarties a la Vall de l'Aiguamòg, bordeja la base del Montardo pel nord i entra al Circ de Colomèrs per Era Passa de Ribereta per seguir després fins al Refugi de Colomers.
- L'alternativa és la variant GR-11-18 que puja fins al Coret de Oelhacrestada, flanqueja la base del Montardo pel vessant sud (i permet fer el seu cim sense haver d'escalar) i entra al Circ de Colomèrs pel Port de Caldes.
Carros de Foc[modifica]
Carros de foc és una travessa circular molt popular que passa pels 9 refugis del Parc. Te dues vies principals d'entrada al Circ:
Alta Ruta Pirinenca[modifica]
L'Alta Ruta Pirinenca és un itinerari que també travessa els Pirineus, però ho fa seguint al màxim la carena pirinenca i alternant els dos vessants. Per l'oest entra al Circ de Restanca per la vall de Rius fins a arribar al refugi de la Restanca, i seguint el mateix recorregut que el sender GR-11-18 fins al Refugi de Colomers puja fins al Coret de Oelhacrestada.
Escalada[modifica]
En el Circ de Restanca hi ha una gran varietat de vies d'escalada. Les següents taules [3] mostren algunes de les seves característiques:
Nombre de vies en funció del tipus d'escalada.
| Tipus | Vies |
|---|---|
| Esportiva | 88 |
| Clàssica | 68 |
| Gel | 16 |
| Total | 172 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu tipus d'escalada:
- Esportiva. Es prioritza la dificultat tècnica. Proposa l'ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança. Els punts d'assegurament son fixes.
- Clàssica. Es prioritza l'ascensió per on millor li sembla a l'escalador, que ha d'usar el material d'assegurament que porti.
- Gel. La seva pràctica requereix unes tècniques específiques atès que s'opera en unes condicions molt canviant.
Nombre de vies en funció del nivell d'equipament de la via.
| Nivell | Vies |
|---|---|
| Equipada | 79 |
| Semi Equipada | 5 |
| No equipada | 88 |
| Total | 172 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu nivell d'equipament:
- Equipada: Via en la qual els punts d'assegurament són fixos; espits, parabolts o ancoratges químiques.
- Semi equipada: Via en la que els passos clau i les reunions estan equipats, però no la resta de la via.
- No equipada: No hi ha cap passatge equipat.
Cal tenir en compte que l'escalada només està permesa a les vies catalogades. Cal autorització prèvia per obrir vies noves.
Esquí de muntanya i raquetes[modifica]
L'abril de 1959 es va celebrar el primer ralli d'esquí de muntanya organitzat pel Centre Excursionista de Catalunya. La prova començà a l'edifici de l'antic hospital de Viella ascendint fins al Coll de Rius, recorrent l'Estany Tòrt i entrant al Circ de Restanca per la Collada deth Lac de Mar. D'aquí es seguí fins a saltar pel Coll de Oelhacrestada cap el refugi Ventosa i Calvell.[4]
Impacte humà[modifica]
Actualitat[modifica]
L'any 2017 es va comptabilitzar l'accés de 80.000 persones al Parc Naciones Aigüestortes i Sant Maurici per les diferents riberes de la Vall d'Aran. A partir de les dades dels comptadors automàtics de visites, es pot estimar que el Circ de Restanca va rebre uns 19.000 visitants l'any 2017,[5] els quals un 51% va concentrar-se a l'agost i un 24% al juliol.
L'any 2017 van pernoctar al refugi de Restanca 5.314 persones.[6]
Homenots[modifica]
El Circ de Restanca i els seus voltants més propers ha estat un lloc important tant per poetes com escaladors.
Jacint Verdaguer i el poema Canigó[modifica]
Jacint Verdaguer va fer llargues excursions pel Pirineu els estius de 1882 i 1883. El 1883, després d'una estada de dotze dies a la vall de Boí, va anar cap a la Vall d'Aran, fent el trajecte des de Boí a Arties i Gessa pel Coret de Oelhacrestada i baixant pel Circ de Restanca. Va deixar escrit el seu itinerari, i narra el panorama que podia observar des d'un cim que no especifica però que no pot ser un altre que el Montardo.[7] Aquestes excursions tenien com a objectiu principal la composició de l'obra Canigó, per a la qual necessitava conèixer els indrets que descriuria en el poema. Mossèn Cinto feia les excursions vestit amb sotana, viatjant amb una maleta i un paraigües i acompanyat d'un guia local.[8]
El germans Harlé i el Tumeneia[modifica]
Els germans André i Pierre Harlé, juntament amb Pierre de Joinville i el guia F. Bernat Salles van fer la primera ascensió al Tumeneia Sud el 8 d'agost de 1912, on van deixar unes targetes que donessin testimoni de la seva estada. Com Pierre va ser el primer en fer el cim, el 1920 es va batejar el cim amb el seu nom.[9] Al final es va prescindir del nom i el pic dur el cognom Harlé, homenatjant als dos germans. El coll que feren servir per accedir al pic també fou batejat amb el seu nom
Prèviament, el 4 d'agost de 1910, Pierre Harlé havia estat el primer en ascendir l'Encantat Petit, juntament amb Pierre Joinville i Henri Motas d'Hestreux.
Joan Vinyoli i el Montardo[modifica]
Joan Vinyoli, nascut el 1914 a Barcelona, és el poeta català que, després de Mossèn Cinto Verdaguer, va pujar més muntanyes. També és un dels poetes més citats pels seus companys del segle XXI. Va pujar diverses vegades al Montardo, del qual el poeta va escriure nombrosos versos. En la celebració dels cent anys del seu naixement, el 23 i 24 d'agost de 2014 diversos centres excursionistes feren una ascensió col·lectiva a l'esmentada muntanya i lectures de poemes al refugi de la Restanca [10]
Infraestructures[modifica]
L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices va construir en la primera meitat dels anys 50 del segle XX obres hidràuliques per aprofitar l'aigua del Circ de Restanca i remetre el seu cabal cap a la central d'Arties.
Canalitzacions artificials d'aigua[modifica]
En el Circ de Restanca també es feren de transvasament d'aigua entre conques a través de les següents canalitzacions:
- L'estany de Restanca, a través d'una canalització subterrània que travessa el massís del Montardo, rep aigua procedent de l'estany de Montcasau,.[11] Montcasau rep cabals procedents de l'estany Major de Colomèrs, i els envia a través d'una canalització a la Central d'Arties.
- El Lac de Mar rep una canalització soterrada procedent de dos estanys situats fora del circ, el Lac Tòrt de Rius i el Lac de Rius. El Lac de Mar disposa d'un túnel de drenatge que surt a l'exterior formant un torrent, el qual desaigua a l'estany de Restanca.
Embassaments[modifica]
L'única presa dintre del Circ de Restanca és la de l'estany de la Restanca. Té una superfície de 6,7 hectàrees i una capacitat de 0,81 hectòmetres cúbics. La longitud de la presa en la seva coronació és de 189 metres, i l'alçada màxima 25 metres des del fonaments. Les obres de la seva construcció van finalitzar el 1955.[12]
Funicular de la Restanca[modifica]
Es va construir un funicular per transportar els materials, eines i treballadors a l'estany de la Restanca. El funicular feia aproximadament 300 metres de recorregut, amb un ample de via de 1.000 mm. Circulava des del final de la pista forestal de Valarties fins a la presa, emprant uns 12 minuts en el trajecte.[13] Ara ja està completament desmuntat, encara que es poden apreciar les vies en diversos trams.
Referències[modifica]
- ↑ Tort i Donada, Joan. El noms de lloc i el medi físic. Aproximació a l'estudi de la toponímia lacustre del pirineu occidental català. València: Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica [Consulta: 29 setembre 2019].
- ↑ Jolís, Agustí; Simó, Maria Antònia. Pallars-Aran (en castellà). Barcelona: Editorial Montblanc, 1971, p. 367.
- ↑ «Inventari de vies d'escalada del Parc d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici». Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ Rafa, Andreu «El primer ra·li d'esquí del CEC» (pdf). Muntanya. CEC [Barcelona], 132, abril 2008, pàg. 13. Arxivat de l'original el 2019-09-27 [Consulta: 27 setembre 2019]. Arxivat 2019-09-27 a Wayback Machine.
- ↑ «Annex III. Comptadors automàtics». Memòria 2017 del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [Boí], 2018.
- ↑ «Annex II. Evolució pernoctacions refugis». Memòria 2017 del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [Boí], 2018.
- ↑ Olivé i Morros, Jaume; Olivé i Guilera, Francesc «Les ascencions de mossèn Jacint Verdaguer als cims d'Aigüestortes» (pdf). El Portarró. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Hivern-primavera 2008, 2008, pàgina 7. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2019 [Consulta: 15 octubre 2019]. Arxivat 15 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Gasull i Roig, Bernat. Guia d'itineraris per resseguir les ascensions que mossèn Cinto va realitzar als cims del Pirineu. Barcelona: Cossetània Edicions, 2005, p. 10.
- ↑ «Pels cims del Pallars». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya [Barcelona], núm. 318, juliol 1921, pàg. 164 [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «Homenatge al poeta Joan Vinyoli amb una excursió al Montardo» (html). www.diaridelaneu.cat, 16-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «Esborrany pla hidrològic de la capçalera del riu Garona». Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, decembre de 2008. [Consulta: 18 setembre 2019].
- ↑ «Ficha técnica de la presa: RESTANCA» (HTML) (en castellà). Ministerio de Agricultura.. [Consulta: 16 octubre 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Peris Torner, Juan. «Funicular de La Restanca» (html) (en castellà). [Consulta: 27 setembre 2019].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circ de Restanca |
- Editorial Alpina, SL. Mapa Val d'Aran (2005-2006). Escala 1:40.000. ISBN 84-8090-191-8