Vés al contingut

Collao (Siero)

Plantilla:Infotaula geografia políticaCollao
Imatge

Localització
Map
 43° 23′ 51″ N, 5° 35′ 31″ O / 43.39745°N,5.59202°O / 43.39745; -5.59202
EstatEspanya

Comunitat autònomaAstúries

Provínciaprovíncia d'Astúries

ConceyuSiero Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població464 (2020) Modifica el valor a Wikidata (88,05 hab./km²)
Llars221 (2001) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5,27 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud345 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari
Codi INE33066110000 Modifica el valor a Wikidata

Collao[1] és una parròquia del conceyu asturià de Siero, de 480 habitants (INE, 2008).

La parròquia es divideix en els nuclis de La Quintana'l Sol, Llorián, El Cirigüeyu, El Gordón i Fuentemil. Altres localitats menors de població són: L'Asumu, Cagamuñín, El Caleru, La Caleya, La Carretera, El Castru, La Cerque, La Cuesta, La Cueva, La Felguera, El Fielato, La Fontona, La Llera, El Monte, El Mosqueru, Pandubaxo, Pandurriba, El Picu, Piñella, El Piqueru, El Rebollal, Riñora, Río Abaxo, Río Arriba, La Teyera, El Tremendo i Villanueva.

Associada històricament al treball miner, antigament Collao tenia diverses empreses i factories tèxtils i d'alimentació. Actualment la seua activitat econòmica ha sigut reduïda a uns pocs negocis.

Llocs d'interés[modifica]

Església de Sant Cristòfol de Collao

Els edificis més singulars de Collao són l'Església de Sant Cristòfol, les antigues Escoles Públiques (convertides en centre social) i la Font Veneros. També existeixen nombrosos hórreos, més o menys conservats.

Festes[modifica]

Les festes patronals en honor de Sant Cristòfol, se celebren tots els anys el primer diumenge del mes de juliol.

Actualment hi existeixen dues associacions de caràcter social i cultural. La més antiga és la Societat de Festexos, que cada any organtiza les festes patronals. L'altra és l'Asociación de Vecinos, que té la seu en les Escoles de Collao.

Dita popular[modifica]

'En Collao ta'l ganao, la muyer en Marcenao, y los fíos en Corripos berrando como cabritos'.

Referències[modifica]