Comitè Britànic d'ajut a Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComitè Britànic d'ajut a Espanya
Dades
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1936

El Comitè Britànic d'ajut a Espanya (National Joint Committee for Spanish Relief) va ser una associació voluntària de la Gran Bretanya que es va formar a finals de 1936, que tenia la intenció de coordinar esforços d'ajut a les víctimes de la guerra civil d'Espanya. El Comitè Britànic actuaria com a organització paraigua, en un àmbit on ja molts grups existien al Regne Unit. Es concentrava en tres àrees: a) la cura dels refugiats; b) portar els civils de les àrees afectades per la guerra; i c) assistència mèdica.[1]

El Comitè Britànic també va actuar com a grup de pressió. Es considera que en el cas de l'evacuació dels nens bascs al Regne Unit, va ser eficaç en pressionar el govern.[2] El seu paper històric és disputada, tanmateix; com a part del moviment nacional “Ajuda Espanya”, la seva base política àmplia ha estat vista com a indicativa d'un front popular, que va implicar moltes institucions, però Buchanan ha argumentat que el suport a l'Espanya republicana va ser una forma de política monotemàtica que va actuar gràcies a individus.[3]

Partidaris[modifica]

Entre els partidaris prominents del Comitè hi ha Geoffrey Theodore Garratt, Eleanor Rathbone i Katharine Stewart-Murray, la duquessa d'Atholl.[4][5][6] El seu personal va coincidir molt amb el del Comitè dels Nens Bascs (Basque Children's Committee) de 1937, i els organismes compartien bases a Londres, a 53 Marsham Street; però el Comitè dels Nens Bascs mantenien una certa distància, perquè representaven altres organismes com l'Església catòlica, que no volia tenir res a veure amb les associacions del Comitè Britànic amb el partit comunista de la Gran Bretanya (CPGB).[7][8]

Els cartells publicitaris del Comitè Britànic van ser dissenyats per Felicity Ashbee, un membre del CPGB.[9] Leah Manning, del Comitè d'Assistència Mèdica a Espanya, representava el Comitè Britànic sobre el terreny a Bilbao,[10] i Harry Pursey a Santander.[11] El personal a l'oficina a Perpinyà, al sud de França, va incloure Nancy Mitford i Peter Rodd, el seu marit, i Frida Stewart.[12]

Formació[modifica]

La guerra a Espanya va esclatar el juliol de 1936. Una crida de Julio Álvarez del Vayo en nom del Govern espanyol va portar un grup de sis membres del parlament britànic a visitar Madrid el novembre de 1936: F. Seymour Cocks, W. P. Crawford-Greene, D. R. Grenfell, Archibald James, John Macnamara i Wilfrid Roberts.[13][14] Roberts, del Grup Parlamentari per a Espanya, amb 15 parlamentaris, llavors va proposar un Comitè Nacional Conjunt, anunciat a Friends House el 23 de desembre de 1936. Es va reunir per primera vegada el gener de 1937, i va continuar en sales dels comitès parlamentaris.[15][16] Els líders que van sorgir van ser Roberts, la duquessa d'Atholl, i Isobel Brown;[17] la duquessa va ser presidenta, amb Grenfell, Macnamara i Roberts com secretaris.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Palfreeman, Linda. ¡Salud!: British Volunteers in the Republican Medical Service during the Spanish Civil War, 1936–1939. Sussex Academic Press, 2012, p. 11–13. ISBN 978-1-84519-519-9. 
  2. ↑ Londres, Louise. Whitehall and the Jews, 1933–1948: British Immigration Policy, Jewish Refugees and the Holocaust. Cambridge University Press, 2003, p. 113. ISBN 978-0-521-53449-9. 
  3. ↑ Buchanan, Tom. The Spanish Civil War and the British Labour Movement. Cambridge University Press, 1991, p. 137–139. ISBN 978-0-521-39333-1. 
  4. ↑ Honda, Takehiko «[10.1093/ref:odnb/39642 Garratt, Geoffrey Theodore]». Oxford Dictionary of National Biography.
  5. ↑ Pedersen, Susan «[10.1093/ref:odnb/35678 Rathbone, Eleanor Florence]». Oxford Dictionary of National Biography.
  6. ↑ Sutherland, Duncan «[10.1093/ref:odnb/36301 Murray, Katharine Majory Stewart-]». Oxford Dictionary of National Biography.
  7. ↑ Hart, Stephen M. ¡No Pasarán!: Art, Literature and the Spanish Civil War. Tamesis, 1988, p. 32. ISBN 978-0-7293-0286-9. 
  8. ↑ Edwards, Ben. With God on Our Side: British Christian Responses to the Spanish Civil War. Cambridge Scholars Publishing, 2013, p. 240. ISBN 978-1-4438-5108-4. 
  9. ↑ Crawford, Alan «Obituary: Felicity Ashbee: Keeper of her family's links to the Arts and Crafts movement of the late 19th century». The Guardian, 20-08-2008.
  10. ↑ Buchanan, Tom. The Spanish Civil War and the British Labour Movement. Cambridge University Press, 1991, p. 163. ISBN 978-0-521-39333-1. 
  11. ↑ Cohen, Susan. Rescue the Perishing: Eleanor Rathbone and the Refugees. Vallentine Mitchell, 2010, p. 90. ISBN 978-0-85303-778-1. 
  12. ↑ Jackson, Angela. British Women and the Spanish Civil War. Routledge, 2003, p. 286n24. ISBN 978-1-134-47107-2. 
  13. ↑ Buckley, Henry. The Life and Death of the Spanish Republic: A Witness to the Spanish Civil War. I.B. Tauris, 2013, p. 267. ISBN 978-0-85772-170-9. 
  14. ↑ Buchanan, Tom. The Impact of the Spanish Civil War on Britain: War, Loss and Memory. Sussex Academic Press, 2007, p. 94. ISBN 978-1-84519-127-6. 
  15. ↑ Jackson, Angela. British Women and the Spanish Civil War. Routledge, 2003, p. 52. ISBN 978-1-134-47106-5. 
  16. ↑ Bruley, Sue. Leninism, Stalinism, and the Women's Movement in Britain. Routledge, 2012, p. 281. ISBN 978-0-415-62461-9. 
  17. ↑ Buchanan, Tom. The Spanish Civil War and the British Labour Movement. Cambridge University Press, 1991, p. 74. ISBN 978-0-521-39333-1. 
  18. ↑ Palfreeman, Linda. ¡Salud!: British Volunteers in the Republican Medical Service during the Spanish Civil War, 1936–1939. Sussex Academic Press, 2012, p. 239. ISBN 978-1-84519-519-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comitè_Britànic_d%27ajut_a_Espanya&oldid=33158221»