Comtat de Carlet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariComtat de Carlet
Corona de comte
Primer titularJordi de Castellví i López de Mendoza
ReiFelip III
Data1604
LlinatgeCastellví
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig[1] de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”. Castellví era, a més a més, senyor de Tous i de Terrabona.[2][3]

Orígens[modifica]

El senyoriu de Carlet havia sorgit arran de la conquesta cristiana del regne de València, quan l'any 1238, el rei Jaume el Conqueridor va fer donació de la vila i castell de Carlet a Pere de Montagut, cavaller que hi establí el 1251 una reduïda comunitat cristiana mitjançant carta de població, que fou confirmada pel rei el 22 de desembre de 1274.[4]

Evolució[modifica]

Rere un temps en mans de Vidal de Vilanova (espòs d'Elvira de Castellví), i d'un any sota el domini dels jurats de València, tornà als Castellví en ser recuperada per Gonçal de Castellví (1375).[5] El seu net, Galceran de Castellví i Maçana, era senyor de Carlet, Benimodo i Massalet, i el besnet d'aquest darrer, Galceran de Castellví i Vic, va establir un vincle agnatici sobre els seus estats senyorials. Jordi de Castellví i López de Mendoza, I comte de Carlet, fou net de Castellví i Vic. La línia s'extingí amb el seu quadrinét, Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez (†1800) VI comte de Carlet,[6] V comte de l'Alcúdia i VII comte de Xestalgar.[7]

Successors[modifica]

Comtes de Carlet

(creació per Felip III el 1604)

I
Jordi de Castellví i López de Mendoza
II
Jacint de Castellví i Sabata de Calataiud
III
Felip de Castellví i Sabata de Calataiud
IV
Felip Linus de Castellví i Ximénez de Urrea
(1670 - 1740)
V
Joaquim de Castellví i Escrivà d'Íxer
(†1760)
VI
Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez
(†1800)
VII
Antoni Benet de Castellví i Duran
VIII
Antoni de Castellví i Fernández de Córdoba
IX
Antonio de Castellví y Shelly
X
Ricard de Castellví i Ibarrola
(1836 - 1876)
XI
Isabel Maria del Carme Castellví Gordon
(1867 - 1949)
XII
Ricardo Armet de Castellví
XIII
María de la Paloma Barris y Armet de Castellví
(1926-2008)
XIV
Federico Coll y Barris (des de 2008)[8]

Referències[modifica]

  1. Geneall, Portail de Généalogie
  2. Gran Enciclopedia de la CV, vol. IV, p. 72, “Carlet, Condado de”. València: Editorial Prensa Valenciana, 2005, ISBN 84-87502-51-2
  3. «Comtat de Carlet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Piqueras, J. (director). Geografia de les comarques valencianes, vol. IV, p. 273-277. València: Foro Ediciones, S.L. 1995. ISBN 84-8186-022-0. Amb l'establiment de cristians, Carlet esdevingué un poble mixt, amb majoria de població mudèjar fins a l'expulsió.
  5. Diccionario histórico de la CV, vol. I, p. 193, “Carlet” (article signat per Vicent Giménez Chornet). València: Editorial Prensa Valenciana, 1992. ISBN 84-8750231-8
  6. «Comtat de Carlet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0. 
  8. Necrològica de Paloma Barris i Armet de Castellví en Las Provincias (29 abril 2008).

Bibliografia[modifica]

  • Muñoz Altabert, M.L.. Les Corts valencianes de Felip III. València: PUV, 2005. ISBN 84-370-6156-3. 

Enllaços externs[modifica]