Comtat de Carlet
 Corona de comte | |
| Primer titular | Jordi de Castellví i López de Mendoza |
|---|---|
| Rei | Felip III |
| Data | 1604 |
| Llinatge | Castellví |
| Estat | Espanya  |
El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig[1] de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”. Castellví era, a més a més, senyor de Tous i de Terrabona.[2][3]
Orígens[modifica]
El senyoriu de Carlet havia sorgit arran de la conquesta cristiana del regne de València, quan l'any 1238, el rei Jaume el Conqueridor va fer donació de la vila i castell de Carlet a Pere de Montagut, cavaller que hi establí el 1251 una reduïda comunitat cristiana mitjançant carta de població, que fou confirmada pel rei el 22 de desembre de 1274.[4]
Evolució[modifica]
Rere un temps en mans de Vidal de Vilanova (espòs d'Elvira de Castellví), i d'un any sota el domini dels jurats de València, tornà als Castellví en ser recuperada per Gonçal de Castellví (1375).[5] El seu net, Galceran de Castellví i Maçana, era senyor de Carlet, Benimodo i Massalet, i el besnet d'aquest darrer, Galceran de Castellví i Vic, va establir un vincle agnatici sobre els seus estats senyorials. Jordi de Castellví i López de Mendoza, I comte de Carlet, fou net de Castellví i Vic. La línia s'extingí amb el seu quadrinét, Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez (†1800) VI comte de Carlet,[6] V comte de l'Alcúdia i VII comte de Xestalgar.[7]
Successors[modifica]
| Comtes de Carlet | ||
|---|---|---|
| Jordi de Castellví i López de Mendoza | ||
| Jacint de Castellví i Sabata de Calataiud | ||
| Felip de Castellví i Sabata de Calataiud | ||
| Felip Linus de Castellví i Ximénez de Urrea | ||
| Joaquim de Castellví i Escrivà d'Íxer | ||
| Joaquim Antoni de Castellví i Idiáquez | ||
| Antoni Benet de Castellví i Duran | ||
| Antoni de Castellví i Fernández de Córdoba | ||
| Antonio de Castellví y Shelly | ||
| Ricard de Castellví i Ibarrola | ||
| Isabel Maria del Carme Castellví Gordon | ||
| Ricardo Armet de Castellví | ||
| María de la Paloma Barris y Armet de Castellví | ||
| Federico Coll y Barris | (des de 2008)[8] | |
Referències[modifica]
- ↑ Geneall, Portail de Généalogie
- ↑ Gran Enciclopedia de la CV, vol. IV, p. 72, “Carlet, Condado de”. València: Editorial Prensa Valenciana, 2005, ISBN 84-87502-51-2
- ↑ «Comtat de Carlet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Piqueras, J. (director). Geografia de les comarques valencianes, vol. IV, p. 273-277. València: Foro Ediciones, S.L. 1995. ISBN 84-8186-022-0. Amb l'establiment de cristians, Carlet esdevingué un poble mixt, amb majoria de població mudèjar fins a l'expulsió.
- ↑ Diccionario histórico de la CV, vol. I, p. 193, “Carlet” (article signat per Vicent Giménez Chornet). València: Editorial Prensa Valenciana, 1992. ISBN 84-8750231-8
- ↑ «Comtat de Carlet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jiménez, F.J.. Gestalgar: contribución a su historia. València: La Sirena, 2009. ISBN 978-84-92692-04-0.
- ↑ Necrològica de Paloma Barris i Armet de Castellví en Las Provincias (29 abril 2008).
Bibliografia[modifica]
- Muñoz Altabert, M.L.. Les Corts valencianes de Felip III. València: PUV, 2005. ISBN 84-370-6156-3.
Enllaços externs[modifica]
- Comtes de Carlet en Geneall, Portail de Généalogie (francès)