Conrad Molgosa i Planas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1883  Barcelona |
| Mort | 25 agost 1917 (33/34 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor |
| Família | |
| Pare | Josep Oriol Molgosa i Valls |
Conrad Molgosa i Planas (1883 - Barcelona, 25 d'agost[1] del 1917) va ser un músic català.
Biografia[modifica]
De família d'artistes (el seu pare[2] Josep Oriol Molgosa i Valls va ser dramaturg i poeta, el seu oncle Jaume va ser actor i dramaturg, i el seu germà Ramon Molgosa i Planas va ser músic), estudià música al Conservatori del Liceu (violí, 1898; teoria i tècnica musical 1899) i exercí com a instrumentista, compositor, professor i director d'orquestra. El 1905[3] s'anunciava com a professor de solfeig, piano, violí i teoria musical a Barcelona. Amb Miquel Torres dirigia el 1910 una companyia de sarsuela, opereta i òpera espanyola que actuava al Teatre Principal. Formà part com a "mestre concertador"[4] de la companyia de sarsuela de Josep Bergés, que el 1914 portà la Maruxa d'Amadeu Vives al barceloní teatre Novetats i la representava encara el 1916 (La Vanguardia 7.8.1916[5]). El 1915 debutà[6] al teatre Tívoli de Barcelona com a director d'orquestra.
Com a compositor es distingí per un parell de revistes musicals, l'èxit[7] ¡Hip! ¡Hip! Barcelona, amb més de cent representacions el 1909, i Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, el 1910, ambdues amb lletra d'Alejandro Soler i de Josep Maria Jordá, i música de Molgosa i Lluís Bonell. També va ser autor de peces de ball, cançons i una sardana.
El seu germà, Ramon Molgosa i Planas (ca 1875 - després[8] de gener del 1925) va ser músic compositor. Fou autor de Adorador, tango criollo, per a veu i piano, amb lletra i música seva; La deliciosa, mazurka (1893)[9] per a piano; Flor o mujer, vals-serenata, per a veu i piano; La pandereta, jota (1894), per a banda; Paquita, mazurka (1895), per a banda; Las subsistencias, cuplet (1921). Se li podrien atribuir, amb dubtes, peces que s'interpretaren pel 1925-1926: A Pernambuco, pericón, España, pasodoble militar, Gran Goal, fox-trot, Meneítos, fox-trot i Y suena el clarín, marcha.
Obres[modifica]
- ¡¡A solas!!, lamentación (1901), per a veu i piano
- Amorosa (1903), per a veu i piano[11]
- La Cenicienta, o el zapatito de cristal, pantomima infantil (1917)[12]
- Confidencia, walz (1901), per a piano
- La corretjola (1902), cançó coral amb lletra de Leopold Negre[13]
- Enyorança (1906), sardana[14]
- ¡Hip! ¡hip! Barcelona, o, Atracción de forasteros, pasatiempo en un prólogo y siete cuadros (1909)[15][16]
- Lamentació (1902), per a veu i piano[17]
- ¡Morta!... (1902), cançó amb lletra de Josep Maria Navarro i Porcel[18]
- Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, viaje revista en dos actos y diez cuadros[19]
- Orfa (1903), cançó per a veu i piano amb lletra i música d'en Molgosa
- Recuerdo, mazurka, per a piano
- Rêverie de Cenicienta, per a veu i piano, lletra de Salvador Vilaregut
- Rhytmique, fox-trot[20]
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 26-08-1917, pàg. 2.
"Ha mort en aquesta ciutat el conegut director d'orquestra don Conrat Molgosa" «Necrològica». La Veu de Catalunya, núm. 6574, 26-08-1917, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 9 desembre 2013]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine. - ↑ "...el jove Conrat Molgosa (fill del Oriol Molgosa del Tívoli)..." ( «Festival de Sardanas». La Veu de Catalunya, 2668, 19-09-1906, pàg. 3. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014 [Consulta: 9 desembre 2013]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.)
- ↑ «[anuncio]». La Vanguardia, 26-09-1905, pàg. 2.
- ↑ «Els teatres barcelonins: obertura de la temporada». El Teatre Català, 134, 19-09-1914, pàg. 617-618.
- ↑ «Fiesta benéfica, "Maruxa" en el parque Güell». La Vanguardia, 07-08-1916, pàg. 7.
- ↑ «D'espectacles». La Veu de Catalunya, 5886, 22-09-1915, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 9 desembre 2013]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Teatro del Tívoli». Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1910, pàg. 197.
- ↑ «Necrològica de la seva mare, del 3.2.1925». [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ "La deliciosa, original del ja reputat compositor D. Ramon Molgosa, fill del nostre amich lo laboriós representant del Teatro Tívolí, D. Joseph Oriol" ( «Bibliografia». La Tomasa, 06-10-1893.)
- ↑ «Obres de Conrad Molgosa al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes». [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ Va ser presentada al «Certamen literari musical de "La Violeta" de Vilafranca». La Veu de Catalunya, núm.1648, 25-08-1903, pàg. 4. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014 [Consulta: 9 desembre 2013]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
- ↑ «Inventario Archivo Musical Central, Banda La Primitiva d'Alcoi» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-06-14. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «Noticias de Barcelona». La Veu de Catalunya, núm. 1322, 19-09-1902, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 9 desembre 2013]. Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Sardanes de Conrad Molgosa al web Boig per la sardana». [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ Soler, (lletra); Jordá, (lletra); Molgosa, (música); Oliva, (música). ¡Hip! ¡hip! Barcelona, o, Atracción de forasteros, pasatiempo en un prólogo y siete cuadros. Barcelona: Imprenta Inglesa, 1909.
- ↑ L'obra va ser reposada al 1935 ( «Escenaris». La Publicitat, 30-07-1935, pàg. 6.)
- ↑ «Notas d'Art». Catalunya artística, núm. 85, 23-01-1902, pàg. 65.
- ↑ En publicar el text de la poesia, s'indicà que en Conrad Molgosa li havia posat música ( «¡Morta!...». Catalunya artística, núm 129, 04-12-1902, pàg. 783.)
- ↑ Jordá, (lletra); Soler, (lletra); Molgosa, (música); Oliva, (música); Barberá, (música). Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, viaje revista en dos actos y diez cuadros. Barcelona: Imprenta Inglesa de José Palou Benet, 1910.
- ↑ Rhytmique va ser publicada al número 18 de El Cine, revista popular ilustrada de 1917 («Catàleg de la biblioteca de la Fundación Joaquín Díaz» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2013].)