Consort Britànica

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit. Gairebé tots els consort han estat dones, les quals varen ostentar el títol de reina consort, mentre que l'únic home que va ser rei consort va ser Felip II d'Espanya, rei amb autoritat de nom, però no de fet. La resta d'homes han rebut els títols de diferents maneres que s'indicaràn al següent llistat.

Evolució del títol[modifica]

  1. Al any 1031, Guillem el Conqueridor, es va casar amb Matilde de Flandes, la primera en ostentar el títol.
  2. Durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra, el Senyoriu d'Irlanda, es va transformar en el Regne d'Irlanda, sent la consort la Reina consort d'Anglaterra i Irlanda.
  3. La mort de la reina Elisabet I d'Anglaterra (Casa de Tudor) sin descendència, va provocar l'ascens al tron de Jaume I. de la Casa d'Estuard, fill de la seva cosina Maria I d'Escòcia, i que era també rei d'Escòcia amb el nom de Jaume VI, sent aixís la seva consort la Reina consort d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda.
  4. Durant el regnat d'Anna de la Gran Bretanya, es va signar l'Acta d'Unió (1707), que unía els regnes d'Anglaterra i Escòcia, convertint-se en el Regne de Gran Bretanya, atorgant-li a la reina consort el títol de Reina consort de Gran Bretanya i Irlanda, que va estar vacant fins al regnat de Jordi II.
  5. La mort de la reina Anna va provocar que heretés el regne el seu familiar protestant més proper, Jordi I de la Casa de Hannover, també Príncep elector de Hannover.
  6. Durant el regnat de Jordi III, es van unir les corones de Gran Bretanya i Irlanda, que van passar a formar el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, i la consort va esdevenir la Reina consort del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
  7. La mort de Guillem IV del Regne Unit, va significar la separació de Hannover, al qual hi existía la Llei Sàlica, quedant el Regne Unit per Victòria i Hannover per Ernest August I de Hannover.

Reines[modifica]

Aquesta secció està dedicada a les dones que van ser esposes de sobirans britànics.

Consorts d'Anglaterra[modifica]

Consorts d'Anglaterra i Irlanda[modifica]

  • Catalina Parr, com a sisena i última esposa d'Enric VIII d'Anglaterra.

Consorts d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda[modifica]

Consorts de Gran Bretanya i Irlanda[modifica]

Consorts del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda[modifica]

Prínceps[modifica]

Aquesta secció està dedicada als esposos de les reines britàniques que no van ser reis consortsː

Consort d'Anglaterra[modifica]

Consort d'Anglaterra i Irlanda[modifica]

Consort de Gran Bretanya i Irlanda[modifica]

Consort del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda[modifica]

Consort del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.[modifica]

Reis[modifica]

Només hi va haver un home, espòs d'una sobirana britànica, que va ostentar el títol de rei consortː

Consort d'Anglaterra i Irlanda[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ La titol·lació llarga ésː Rei de Lleó i de Castella (com a Felip II), d'Aragó, de Portugal, de Sicília, de Jerusalem, de Granada, de València, de Toledo, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, de l'Algarve, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Índies, de les Índies Occidentals, comte de Barcelona i Rei Consort d'Anglaterra i d'Irlanda (com a Felip I), de Navarra (com a Felip III), Senyor de Biscaia i de Molina, Duc d'Atenes i de Neopatria, Comte del Rosselló i de Cerdanya, Marquès d'Oristany i de Goceano, Duc de Borgonya (com a Felip V), Duc de Brabant i de Milà, Comte de Flandes i del Tirol, entre d'altres títols.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consort_Britànica&oldid=33127926»