De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En matemàtiques , la constant de Gauss , anotada G , és una constant que es defineix com el nombre invers de la mitjana aritmètico-geomètrica entre 1 i l'arrel quadrada de 2 .
G
=
1
a
g
m
(
1
,
2
)
≈
0.8346268
…
.
{\displaystyle G={\frac {1}{\mathrm {agm} (1,{\sqrt {2}})}}\approx 0.8346268\dots .}
El seu valor aproximat és:
G
≈
0.8346268
…
.
{\displaystyle G\approx 0.8346268\dots .}
[1] i la seva fracció contínua és:
G
=
[
0
,
1
,
5
,
21
,
3
,
4
,
14
,
1
,
1
,
1
,
1
,
1
,
3
,
1
,
15
,
1
,
3
,
8
,
36
,
1
,
2
,
5
,
2
,
…
.
]
{\displaystyle G=[0,1,5,21,3,4,14,1,1,1,1,1,3,1,15,1,3,8,36,1,2,5,2,\dots .]}
[2] Relació amb altres constants [ modifica ] La constant de Gauss pot ser utilitzada en la definició de les constants de la lemniscata , sent la primera:
L
1
=
π
G
{\displaystyle L_{1}\;=\;\pi G}
i la segona:
L
2
=
1
2
G
{\displaystyle L_{2}\,\,=\,\,{\frac {1}{2G}}}
que intervenen en el càlcul de la longitud d'arc d'una lemniscata .
Altres fórmules [ modifica ] Aquesta constant rep el seu del matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss , que va descobrir el 1799 la identitat següent:
G
=
2
π
∫
0
1
d
x
1
−
x
4
{\displaystyle G={\frac {2}{\pi }}\int _{0}^{1}{\frac {dx}{\sqrt {1-x^{4}}}}}
sigui:
G
=
2
π
B
(
1
4
,
1
4
)
{\displaystyle G={\frac {2}{\pi }}\mathrm {\mathrm {B} } \left({\frac {1}{4}},{\frac {1}{4}}\right)}
on
B
{\displaystyle B}
B
(
x
,
y
)
=
∫
0
1
t
x
−
1
(
1
−
t
)
y
−
1
d
t
.
{\displaystyle \mathrm {\mathrm {B} } (x,y)=\int _{0}^{1}t^{x-1}(1-t)^{y-1}\mathrm {d} t.}
funció theta de Jacobi :
G
=
ϑ
01
2
(
e
−
π
)
{\displaystyle G=\vartheta _{01}^{2}(e^{-\pi })}
Una sèrie ràpidament convergent a la constant de Gauss és la següent:
G
=
32
4
e
−
π
3
(
∑
n
=
−
∞
∞
(
−
1
)
n
e
−
2
n
π
(
3
n
+
1
)
)
2
.
{\displaystyle G={\sqrt[{4}]{32}}e^{-{\frac {\pi }{3}}}\left(\sum _{n=-\infty }^{\infty }(-1)^{n}e^{-2n\pi (3n+1)}\right)^{2}.}
La constant també ve donada pel producte infinit:
G
=
∏
m
=
1
∞
tanh
2
(
π
m
2
)
.
{\displaystyle G=\prod _{m=1}^{\infty }\tanh ^{2}\left({\frac {\pi m}{2}}\right).}
També apareix en el càlcul de les integrals definides:
1
G
=
∫
0
π
/
2
sin
(
x
)
d
x
=
∫
0
π
/
2
cos
(
x
)
d
x
{\displaystyle {\frac {1}{G}}=\int _{0}^{\pi /2}{\sqrt {\sin(x)}}dx=\int _{0}^{\pi /2}{\sqrt {\cos(x)}}dx}
G
=
∫
0
∞
d
x
cosh
(
π
x
)
{\displaystyle G=\int _{0}^{\infty }{\frac {dx}{\sqrt {\cosh(\pi x)}}}}
La constant de Gauss es pot utilitzar per expressar la funció gamma amb l'argument d'1/4:
Γ
(
1
4
)
=
2
G
2
π
3
{\displaystyle \Gamma ({\tfrac {1}{4}})={\sqrt {2G{\sqrt {2\pi ^{3}}}}}}
I com que π i Γ(1/4) són algebraicament independents (demostrat el 1996 pel matemàtic rus Yuri Nesterenko),[3]
↑ (successió A014549 a l'OEIS )
↑ (successió A053002 a l'OEIS )
↑ Nesterenko, Y. «Modular Functions and Transcendence Problems». Comptes rendus de l'Académie des sciences , 322, 10, 1996, pàg. 909–914.
Enllaços externs [ modifica ] 
![{\displaystyle G=[0,1,5,21,3,4,14,1,1,1,1,1,3,1,15,1,3,8,36,1,2,5,2,\dots .]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/bcffe145568c81f0a923508ce6e59952a48e53d9)
![{\displaystyle G={\sqrt[{4}]{32}}e^{-{\frac {\pi }{3}}}\left(\sum _{n=-\infty }^{\infty }(-1)^{n}e^{-2n\pi (3n+1)}\right)^{2}.}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/fa19577531f9b3da22813ac592a0c28c2145114e)
